Abanca intenta comprar Liberbank i reobre la reordenació bancària
El grup bancari gallec ofereix 1.700 milions d’euros per l’entitat asturiana
L’opa d’Abanca (entitat sorgida de les antigues caixes d’estalvis gallegues) sobre Liberbank (hereva també de diverses caixes liderades per Cajastur) pot ser l’inici d’una nova ronda de consolidacions en el sector bancari espanyol. Ahir a la tarda, Abanca –controlada per l’empresari veneçolà Juan Carlos Escotet– va detallar al consell de Liberbank en una carta l’oferta pública d’adquisició a 0,56 euros l’acció, fet que valora el banc en uns 1.700 milions d’euros.
L’oferta es va fer efectiva després que ahir el diari Expansión publiqués l’interès d’Abanca per Liberbank. En un primer moment, aquesta última entitat va negar tenir coneixement sobre cap oferta i va dir que continuava endavant amb la fusió amb Unicaja. En canvi Abanca va confirmar les negociacions amb alguns dels accionistes de l’entitat. La CNMV va suspendre la cotització de Liberbank fins que els dos implicats van informar de l’operació. Quan el banc va tornar al mercat a mig matí, els inversors es van llançar a comprar títols, fet que va disparar la cotització un 19,9%, fins als 0,47 euros. Malgrat el rebot, la cotització no va assolir l’esmentat preu ofert per Abanca de 0,56 euros.
A la carta enviada al consell en què el banc gallec va comunicar la seva proposta va precisar que respecte al tancament de dijous (just abans que transcendís l’interès d’Abanca) el preu incorpora una prima de 0,17 euros per acció. En percentatge, el preu de l’opa és un 44% superior al nivell en el qual estava l’acció dijous. Segons consta a la carta d’Abanca “aquesta prima compara molt positivament amb la mitjana de la primes ofertes en operacions similars recents tant a Espanya com en altres països de l’Europa”.
El tercer en discòrdia d’aquest triangle (Unicaja) va mantenir ahir silenci. No obstant això, fonts financeres pròximes a l’entitat andalusa van dir que “el banc continuaria amb el seu full de ruta”. I aquest full de ruta passa per completar l’auditoria preventiva que hauria de fixar el pes de cada una de les entitats (Unicaja i Liberbank) i, per tant, el repartiment de poder entre les dues entitats al banc resultant de la fusió.
Fonts bancàries van dir que aquest últim moviment podria posar nervioses altres entitats i posar en marxa una nova ronda de concentracions bancàries a Espanya. A grans trets, el sector financer a Espanya es divideix en dos grans grups. En el primer hi ha els cinc grans (Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankia). En el segon paquet hi ha bancs mitjans com Bankinter i les entitats sorgides de les antigues caixes d’estalvis.
Pel que fa a l’oferta concreta d’Abanca sobre Liberbank, a la carta remesa al consell s’indica que “creiem fermament que l’operació representa una gran oportunitat que posaria en relleu Liberbank i oferiria una contraprestació molt atractiva per als seus accionistes”.
A Liberbank continuen com a accionistes minoritaris les fundacions bancàries de Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria. La proposta d’Abanca és que aquestes fundacions que són hereves de les antigues caixes es puguin mantenir en el capital del banc sorgit de la unió de tots dos. Entre els accionistes privats destaca el fons Oceanwood (amb el 17%), el mexicà Ernesto Tinajero (7,4%) o la família Masaveu (amb el 5,5 %).
Abanca és el grup resultant de la fusió de Caixa Galicia i Caixanova, que va rebre més de 9.000 milions d’ajuts públics i va suposar pèrdues per a l’Estat superiors a 8.000 milions, ja que Escotet el va aconseguir en subhasta pública per tot just 1.000 milions, informa Efe.
Des d’aleshores, el banc ha reforçat la seva solvència i els nivells de capitalització, i s’ha ficat en processos d’expansió, com la compra de la xarxa espanyola de la Caixa Geral de Depósitos portuguesa, per la qual es va interessar també Liberbank.
SITUACIÓ ACTUAL L’antiga Cajastur manté converses des de desembre per a una fusió amb Unicaja
MERCATS Les accions del banc objecte de l’opa es van disparar ahir en borsa un 19,9%