MESSI RELLANÇA EL BARÇA
UN ‘HAT-TRICK’ DE L’ARGENTÍ CONTRA EL SEVILLA (2-4) VAL MITJA LLIGA EN UNA SETMANA DECISIVA
La vida es resumeix a mirar un vas i decidir si es veu mig ple o mig buit. Segons el moment personal de cada un, és tan vàlida una opció com l’altra. No és així quan Messi aixeca el dit i es deixa veure sobre un terreny de joc, obligat sempre l’aficionat a veure el costat bo de les coses. Qualsevol altra opció seria un pecat, privilegiats tots els contemporanis de l’argentí, un geni que, a diferència d’altres, habita a l’Olimp ja en vida. Si el Camp Nou és el seu jardí, el Pizjuán es comença a assemblar al seu dormitori, gairebé tan còmode a les Corts com a Nervión.
El Barça va caçar mitja Lliga contra el Sevilla amb un triomf tan contundent com enganyós. Un exemple perfecte del dilema que suposen els partits de l’equip de Valverde aquesta temporada. Si és per Messi, el vas vessa. Si l’argentí desapareix de l’equació, els dubtes apareixen al tauler. Però l’única certesa és que l’argentí pensa, respira i juga en blaugrana, massacrant qualsevol dilema sense contemplacions. Com va fer al Pizjuán, firmant un hattrick i donant una assistència de gol a Suárez. Sense ell, hauria estat impossible entendre la victòria blaugrana. Com tantes altres vegades.
El Barça va tenir dues cares ben diferents a Sevilla i la seva millora no és només imputable als tocs divins de Messi. Sempre en dubte pel seu immobilisme, Valverde va sortir de la capital andalusa amb alguna medalla més del compte. La seva intervenció tàctica després del 2-1 amb el qual va concloure la primera part va resultar decisiva. Tot i que no tota la culpa del desgavell inicial dels blaugrana és imputable al seu entrenador. Alguns dels seus futbolistes no passen el millor moment de forma i el joc del Barça ho està notant massa. No flueix la sang perquè el cor no té prou força. Busquets falla passades inaudites. Coutinho és una estrella disfressada de futbolista vulgar. Arturo Vidal continua necessitant un diccionari per entendre la filosofia blaugrana. I Luis Suárez, malgrat reconciliar-se amb el gol sobre la botzina, continua sense ser un davanter decisiu.
La millora del Barça en defensa se’n va anar en orris en la primera meitat, en la qual el Sevilla va fer molt de mal amb la seva velocitat. Promes i Navas van clavar cops a la defensa blaugrana com un martell un clau. Ben Yedder va escriure un capítol més en el manual d’entrenadors amb una contra meravellosa que va culminar Navas per inaugurar el marcador.
Valverde, acusat d’immobilista, va sacsejar l’equip en el descans i els seus canvis van ser decisius
Esclatava el Pizjuán. Messi, una mica desencertat fins al moment, es va posar llavors la disfressa d’heroi per primera vegada, empatant amb una volea magistral. Un cop aturada l’hemorràgia, el Barça va ser incapaç d’asserenar els ànims i avorrir el rival amb la possessió, com sí que feia quan se servia caviar al Camp Nou. Mercado va assenyalar el descans anotant el segon, aprofitant una concatenació d’errors en el bàndol blaugrana.
Aleshores va arribar el torn de l’entrenador Valverde, coratjós aquesta vegada per sacsejar el seu equip sense contemplacions. Ràpidament i profundament. Una reacció que arriba en el tram més decisiu de la temporada i que hauria d’apaivagar les crítiques cap a la seva feina, alhora que alimentar els somnis de glòria dels seus aficionats. Per fi hi ha algú a l’altre costat de la porta. Amb Dembélé i Sergi Roberto sobre el verd, el Barça es va dibuixar en el 4-2-3-1 amb el qual se sent tan còmode el seu tècnic i l’enfrontament es va convertir en una batalla tàctica amb Machín.
La millora blaugrana en el segon acte va ser evident, tot i que
El Sevilla va destapar les mancances blaugrana en la primera part, després de la qual va acabar esgotat
no contundent. Això sí, Messi la va convertir en eterna, guanyantse una nova pilota per al seu museu amb el seu enèsim hat-trick i il·luminant l’encara fosc camí pel qual sembla continuar transitant el seu amic Luis Suárez amb una passada precisa de gol.
La tela de Messi al Pizjuán va ser d’aquelles que hauria de quedar estampada en un museu al costat de les de Da Vinci. Després d’anotar el primer de volea amb l’esquerra, va firmar el segon posant la pilota a l’escaire amb la dreta i el tercer picant la pilota davant Vaclik de manera tan subtil com mortal, després d’aprofitar una bona acció d’Aleñá, un altre encert de Valverde el fet de situar el del planter al camp.
Bé que es mereix el Camp Nou mostrar eternament una pancarta que digui: “Messi, el teu futbol ens assenyala el camí”. De moment, el de la Lliga.