L’ajuda humanitària topa amb l’exèrcit a Veneçuela
Maduro frena amb trets i gasos lacrimògens el comboi d’aliments mentre Guaidó el desafia des de Colòmbia La violència i un degoteig de desercions a la Guàrdia Nacional reforcen la causa del líder opositor
Els quatre camions van sortir del magatzem a la frontera, plens amb les caixes d’ajuda humanitària de la Usaid dels Estats Units carregades de tant simbolisme geopolític. Anaven cap als dos ponts més importants de Cúcuta o els seleccionats com a front principal de l’anomenat “setge humanitari” que pretén desestabilitzar el govern de Nicolás Maduro i induir a una rebelió militar.
William Arteaga, de 22 anys, veneçolà de Táchira, es va posar a cridar: “Guaidó, Guaidó!”. “Hauria estat millor fer-ho ahir durant el concert perquè hi havia més gent”, va dir amb referència al’esdeveniment Veneçuela Live Aid de Richard Branson, que va atreure unes 20.000 persones al mateix lloc el dia anterior. “Però avui és el dia 23, darrere del poble vindran els camions”, va afirmar abans de llançar-se cap al minicomboi. Altres centenars de joves opositors van pujar als camions, molts portant roses blanques distribuïdes a l’entrada del recinte. Tot i que la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, havia tancat la frontera divendres a la nit a causa de les “serioses amenaces de Colòmbia”, William estava convençut que podria creuar.
Desenes de camions van sortir de les bodegues. Amb ells hi havia Juan Guaidó, el líder de l’oposició que es va autoproclamar president fa exactament un mes, i altres opositors com el diputat Lester Toledo, un altre veterà de la guarimba del 2014, que sortia per la finestreta animant els joves a pujar.
Al pont Simón Bolívar, tanmateix, la dura realitat de la frontera es va imposar. Una barrera de policies antiavalots feia impossible el pas de l’ajuda. Un altre pont, el de Francisco Paula de Santander, semblava oferir mes possibilitats. A Ureña, al costat veneçolà, feia hores que els joves de Guaidó lluitaven amb la policia antiavalots. Una fumarada negra va pujar de l’altre costat del pont. “Han cremat un autobús”, va cridar un seguidor de Guaidó. S’havien ajuntat uns dos mil antimaduristes al costat colombià del pont, que van desfilar cap a la frontera liderats per centenars de joves que portaven armilles blaves amb la frase a engonals Coalition
Aid and Freedom. Després, centenars de joves van desmantellar una tanca, van arrencar el filferro espinós i van avançar per un tram del pont per als vianants ocupat per una vintena de policies veneçolanes, totes dones, un senyal del tarannà diplomàtic de Maduro almenys en aquesta part de la crisi, tan mediatitzada. Però les policies es van retirar i darrere s’esperaven els antiavalots. Una batalla va esclatar entre els durs policies veneçolans i els guarimberos (lluitadors de carrer) de Guaidó. Un home d’uns cinquanta anys va sortir de la batalla sagnant. “Perdigons!” va cridar.
“Van començar parlant amb els policies veneçolans, però ara hi ha enfrontaments i gas lacri- mogen”, va dir un policia colombià al pont. Però els camions estaven aturats. Al tercer pont, el de Tienditas, al costat del magatzem d’Usaid, els plans de desmantellar la barra de contenidors amb grues van quedar, de moment, en foc d’encenalls.
L’èxit de la guarimba semblava impossible sense una massiva deserció de les forces armades. Això, al capdavall, molt més que l’arribada d’una quantitat anecdòtica d’ajuda humanitària atès el grau de desproveïment a Veneçuela, sempre ha estat l’objectiu
Darrere d’una vintena de policies, totes dones, hi havia els forts antiavalots
CAMIONS ATURATS L’èxit de la ‘guarimba’ semblava impossible sense una gran deserció de les forces armades
principal d’aquesta espectacular operació que ha inclòs des d’Imagine all the people fins a Despacito, passant per la guarimba.
Però al tancament d’aquesta edició només s’havien produït un grapat de desercions. La primera notícia del matí va desencadenar escenes d’alegria a Cúcuta quan dos guàrdies de les forces armades van fer xocar una tanqueta contra la tanca fronterera a Ureña i es van lliurar al costat colombià. Dues persones van resultar ferides, entre ells una fotògrafa xilena. El Govern veneçolà va anunciar que els dos militars eren “infiltrats”. En un altre moment, probablement assajat, un militar, el major Hugo Parra Martínez, va anunciar la seva lleialtat a Guaidó. Però només cinc militars d’alt rang han canviat de bàndol en aquesta crisi malgrat les amenaces des de Washington.
A l’altre front de l’operació, la frontera amb el Brasil –tancada des de dijous–, Guaidó va anunciar que havia entrat un camió d’ajuda. Però va ser una altra falsa notícia. Si l’ajuda no entra i no hi ha més desercions, l’operació de canvi de règim, impulsada agressivament per l’administració Trump, quedarà en un moment crític. No hi ha pla B que no sigui envair. “Tornarem a Caracas i continuarem”, va dir amb
L’assistència de líders llatinoamericans de la dreta no ajuda a una imatge moderada
GUAIDÓ PERD ACTIUS
llàgrimes als ulls una lluitadora per Guaidó.
Però Guaidó ha perdut actius importants en les ultima 24 hores a Cúcuta. S’havien dut a terme enormes esforços per transmetre el missatge que és un moderat davant els seus col·legues radicals de Voluntad Popular, entre ells Leopoldo López. Però els únics caps de govern que van venir a presenciar els esdeveniments del 23-F són de la dreta llatinoamericana pura i dura: Sebastián Piñera, de Xile; Mario Abdo Benítez, del Paraguai; el colombià Iván Duque... La presència de Duque al capdavant de l’operació en col·laboració amb els Estats Units pot fer molt mal a Guaidó a Veneçuela, on pretenia incorporar la dissidència del chavisme al seu assalt al poder. Quan Maduro va anunciar ahir que havia trencat relacions diplomàtiques amb Colòmbia, fins i tot a Cúcuta semblava una decisió comprensible. Ni tan sols se sap com Guaidó, que va sortir il·legalment de Veneçuela per anar a al concert d’Aid Live, tornarà.