El judici del procés dibuixa un nou relat sobiranista
La vista entra en una nova etapa amb les declaracions del govern de Rajoy
Les declaracions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell, dimarts, donaran pas als testimonis, amb els polítics primer.
ORIOL JUNQUERAS Les urnes acostumen a ser una solució: no l’única, però sí imprescindible; votar no és delicte”
JOAQUIM FORN La DUI no es va comunicar a ningú; no va generar cap acte administratiu”
JORDI TURULL Fins a l’últim minut es va buscar que el referèndum fos pactat”
JOSEP RULL Es va fer una declaració política fruit del mandat popular”
DOLORS BASSA L’1-O no va ser mai concloent per a la independència”
JORDI SÀNCHEZ Participar en un acte, tingués o no recorregut legal, no podia tenir retret penal”
MERITXELL BORRÀS El 27-O va ser una expressió política sense conseqüències legals”
“Tots els judicis comencen bé. És el moment del descàrrec. Ara ve el pitjor”. La prevenció prové d’una de les togues d’or de l’advocacia penal. I no només la prediquen els experts espectadors del judici al Tribunal Suprem, sinó les defenses mateixes. “No es poden treure conclusions sobre el que passarà”, afirmen. S’han instal·lat en un “partit a partit”. Una altra cosa és la interpretació política. Després de dues setmanes de declaracions dels acusats, hi ha optimisme a les files independentistes. Se’ls ha vist en plena forma i “no hi ha rebel·lió, no hi ha violència, no hi ha delictes”. Aquest és el relat públic. A l’entorn dels acusats es recorda que sempre que s’ha entrat en una dinàmica positiva “el cop ha estat més gran”. La imatge de “bonhomia” del tribunal els sembla sospitosa. Així doncs, es manté la “cuirassa”: “La sentència està escrita”.
Després hi ha el contingut. Les declaracions han desinflamat els discursos d’octubre del 2017 i han evidenciat que no hi havia relació entre les proclames i la realitat. El referèndum va ser una mobilització ciutadana, la DUI una declaració de voluntat política i sempre es va buscar l’acord. Continua activa, això sí, la denúncia d’un “judici polític”, que, amb la convocatòria electoral del 28-A, no té la repercussió esperada a Espanya i acaba sent material “de consum intern”, admeten al Govern.
Tanmateix, dimecres tornarà a captar l’atenció mediàtica amb Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro. Es coneixen tots els secrets de la part catalana del procés –des dels entrepans del 6 i 7 de setembre fins al pernil en una casa de l’Alt Empordà el 28 d’octubre–, però no el que va passar dins la Moncloa aquells mateixos dies. “Que ningú no esperi un debat parlamentari ni una roda de premsa”, alerta una de les parts, conscient que toca “ser més hàbil que expansiu”. Mitja hora per testimoni, no és més que l’avís que Manuel Marchena “no estarà per a ximpleries” i que vol interrogatoris delimitats. S’ha acabat la màniga ampla.
EL ‘SÚPER’ MARCHENA Entre l’espectacle televisiu i la vigilància d’Estrasburg
El president de la sala no ha sucumbit als prejudicis. El watsap d’Ignacio Cosidó en què es vantava de controlar la Sala Penal del Suprem per la porta del darrere si el magistrat accedia a la presidència del Consell ha tardat dues setmanes a aparèixer en el judici. I ha estat fet servir com a descàrrec, no com atac a la justícia, per part de Jordi Sànchez. “Hi ha watsaps que han compromès el bon nom del president d’aquesta sala, i ell ha dit que no en sap res”, va deixar anar dijous el líder de la Crida. Marchena ni tant sols va arrufar el nas.
I és que no només sap que està sota un examen en diferit per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, sinó que ha entès més bé que ningú que és el Súper d’un
Gran Hermano judicial. Marca el territori sense complexos als fiscals, l’Advocacia de l’Estat i les defenses. “Facin preguntes”, “deixem els debats”, “no interrompi”, “pregunti”, “contesti”... Ha après les regles de l’espectacle televisiu, que compagina amb prevencions sobre els drets dels processats. “Pot preguntar sobre això, però no pot aspirar que la resposta el satisfaci”, és la frase en què ha insistit més durant els interrogatoris de la Fiscalia. I combina la mà dura amb la ironia. El visionat d’uns vídeos a instàncies de l’advocada Marina Roig li va semblar absolutament innecessari per a les preguntes que volia formular a Jordi Sànchez, però va arrencar un somriure de la lletrada quan va afegir que els havien vist “de bon grat”. No només controla les parts, sinó també el públic, a qui adverteix sobre rialles o gestos d’aprovació i l’acomiada cada vespre com el conductor d’un telenotícies en prime time: “Gràcies per la seva atenció”.
LES DEFENSES, A LA SEVA De les proclames a felicitar Vila per la seva declaració
A mesura que s’anaven superant les declaracions i acumulant hores a l’incòmode banc dels acusats, les actituds s’han relaxat i els interessos polítics, dispersat.
La defensa d’Oriol Junqueras està cada vegada més convençuda que el líder d’ERC no havia d’entrar en detalls i que el millor que podia haver fet en la seva declaració és defensar els seus posicionaments polítics. Junqueras i Romeva van refusar respondre a les preguntes de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, però Carme Forcadell optarà per respondre al fiscal. La seva defensa va per altres camins. L’expresidenta del Parlament s’aferra a la inviolabilitat del debat parlamentari, i la seva advocada, Olga Arderiu, és l’única que ha repreguntat als acusats: “Va participar en alguna reunió amb Carme Forcadell?”. La resposta sempre és que no. Mentre els seus companys de Mesa del Parlament esperen a ser jutjats per desobediència al TSJC, Forcadell s’enfronta a una pena de 16 anys de presó per rebel·lió al Suprem. La seva declaració tancarà el torn dels acusats, que no tornaran a parlar fins al final del judici.
La resta va emmotllar la seva declaració al seu estil polític, per bé que les de més eficàcia han estat les menys grandiloqüents per a l’independentisme, com ara les de Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carles Mundó. També la de Santi Vila, que va rebre la felicitació de diversos defensors pel seu “relat convincent” sobre la voluntat de diàleg del govern l’octubre del 2017. Vila va dibuixar un Carles Puigdemont decidit a proclamar la independència mentre buscava un pacte amb Madrid fins a l’últim minut. L’exconseller va revoltar els radicals, però les defenses creuen que va ajudar els seus excompanys.
Les opinions sobre les declaracions de Jordi Turull i Josep Rull presenten més matisos. Segons fonts de la defensa, van ser hàbils a l’hora de plantejar la teoria de la “ponderació” entre el compliment de les ordres del Tribunal Constitucional i el seu compromís polític, però es tracta d’un “concepte jurídic indeterminat”. Es va pretendre compaginar el compromís independentista amb la necessitat estratègica de diluir la voluntat de subvertir l’ordre constitucional. “És una línia molt fina”, confessen a la defensa.
Situen en “una altra lliga”, la dels drets fonamentals, el cas de Jordi Sànchez i, dimarts, de Jordi Cuixart. Per alguns lletrats, “el més greu que ha passat aquesta setmana és l’inquietant interrogatori de Javier Zaragoza” a Sànchez. “L’ha tractat com un terrorista”, denuncien.
LA FISCALIA EN EL SEU LABERINT Zaragoza i Moreno, l’esperança de l’acusació
El repartiment de papers a la Fis-
calia no ha afavorit la integritat del relat acusatori. El fons de l’escrit d’acusació: el “pla rebel”, les apel·lacions “guerracivilistes”, l’“alçament” nocturn del 20-S, els “tumults”, l’“escalada de violència”, ha quedat ofegat per les formes. Els errors en les dates i en la traducció de Fidel Cadena, els “ehh, mmm..., doncs vegem una altra pregunta” de Consuelo Madrigal i els debats fallits sobre legalitat i democràcia de Jaime Moreno i Javier Zaragoza amb els acusats fa pensar que l’acusació no progressa adequadament. La Fiscalia no tenia res a guanyar i molt a perdre amb les declaracions dels líders independentistes, i les intervencions de Marchena ho han posat de manifest: “Pot preguntar sobre això, però no pot aspirar que la resposta el satisfaci”. Amb els testimonis serà una altra cosa. La Fiscalia té previst interrogar 246 testimonis dels quals n’hi ha desenes que són policies i guàrdies civils. En els interrogatoris s’espremerà una vegada i una altra l’“experiència” d’aquests agents per evidenciar l’excepcionalitat de l’operació per enderrocar “muralles humanes” que, segons la Fiscalia, anaven al xoc contra les forces de seguretat. Les esperances de la Fiscalia es concentren en Zaragoza i Moreno, un “animal a la sala” i un “excel·lent tècnic”, respectivament, segons la majoria dels advocats que els han patit. “La Fiscalia remuntarà amb la testifical”, alerten.
REBEL·LIÓ SENSE INDEPENDÈNCIA Un abisme entre els discursos polítics i la realitat
El delicte de rebel·lió requereix un “alçament violent i públic” per “declarar la independència d’una part del territori nacional”. Les defenses admeten que la Fiscalia buscarà un càstig per “la intenció” dels independentistes encara que el resultat sigui més que evident. D’aquí que no siguin pocs els que considerin que el judici s’encamina cap al delicte de sedició. És a dir, un “alçament públic i tumultuari” per impedir, “per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat l’exercici legítim de les seves funcions o el compliment de resolucions administratives o judicials”. De les declaracions es desprèn que entre els discursos grandiloqüents i els fets hi ha un abisme. La declaració d’independència va ser una “una declaració de voluntat política”, segons Jordi Turull i Josep Rull; era “un mandat polític” per negociar, segons Raül Romeva; no hi havia decrets per implementar la independència ni es va comunicar a ningú, va confirmar Joaquim Forn, i l’1-O “no va ser mai concloent per a la independència”, segons Dolors Bassa. “La prova és que som aquí i no hi ha independència”, va concloure l’exconsellera de Treball.
Fonts exconvergents afirmen que la realitat ha tret els colors a l’independentisme, però assenyalen que “si els fets són els que són, el retret penal és excessiu”. “És tan contradictori dir que hi ha una república com demanar 25 anys de presó”; amb tot, la Fiscalia manté que hi va haver un “còctel explosiu d’unilateralitat” per part dels líders independentistes.
Les declaracions dels acusats han suposat un bany de realisme o una galleda d’aigua freda per al sector hiperventilat. Ara els partits tenen el repte de reconduir les estratègies o mantenir la voluntat de xoc amb l’Estat en el nou cicle electoral.
L’OMBRA ELECTORAL Candidats al banc dels acusats i mítings de Vox
El dia 5 Pedro Sánchez signarà el decret de convocatòria electoral, però la campanya va començar fa una setmana amb l’anunci d’eleccions. Suspendre el judici per motius polítics és impropi, més encara en l’actual situació d’inestabilitat. “Les legislatures duren quatre mesos, i els judicis durarien quatre anys”, diu de broma un lletrat.
Acusacions i defenses coneixen la voluntat de Marchena d’acabar la vista oral abans que arrenqui la campanya a les portes de la Setmana Santa, i la diligència de divendres per reorganitzar les declaracions previstes per a la setmana que ve fixa el criteri del tribunal. La convocatòria “enterboleix” l’intent de “desescalar” la tensió dins i fora de la sala. “Ningú no vol canviar el guió”, assenyalen fonts independentistes, si bé la majoria votarien la investidura de Sánchez i haurien tramitat els pressupostos.
Les eleccions també han trastocat la vida al banc dels acusats i Soto del Real. Oriol Junqueras és candidat a les europees, i, ara assegut rere els seus advocats, aprofita per “treballar” no només en la seva defensa, sinó també en l’estratègia del seu partit de cara al 28-A. No hi haurà experiments: Gabriel Rufián, que declararà dijous, i probablement Carolina Telechea encapçalaran la llista republicana. Joaquim Forn ha confirmat la seva candidatura per Barcelona, i JxCat vol que Jordi Sànchez encapçali la llista de les generals, amb Míriam Nogueras i Eduard Pujol. Cap dels líders presos no podrà accedir a la seva acta de càrrec públic.
L’element electoral distorsionador és Vox. El seu judici, i la campanya, comencen dimecres. Santiago Abascal es va passejar per l’exterior del Suprem el primer dia de la vista per demanar la detenció i empresonament de Quim Torra. “La resta no serveix”. Del que es tracta és d’atacar els “colpistes” independentistes i els “traïdors” del PP que no van actuar amb diligència. Si Marchena pretenia esborrar la imatge de judici polític, Vox doblarà l’aposta. La seva principal bossa de vots per al 28-A procedeix de la crisi catalana i els desencisats del PP. Ara bé, “ningú no critica Marchena per no donar-li corda a Vox”. En aquest punt hi ha unanimitat a la sala.