Manuela Carmena
ALCALDESSA DE MADRID
L’alcaldessa de Madrid, ferma partidària del poder emergent de les ciutats, creu que Madrid i Barcelona tenen moltes coses en què col·laborar quan el context polític ho permeti. La seva aposta és intensificar l’intercanvi cultural.
Preguntem a l’alcaldessa Manuela Carmena, gran defensora del poder emergent de les metròpolis davant estats i regions, si accepta que Madrid i Barcelona estan condemnades a col·laborar en molts àmbits quan algun dia se superi l’abisme polític.
La convidem a pronunciar-se sobre una percepció que guanya adeptes: fins a quin punt la vocació mediterrània de Barcelona i l’afecte llatinoamericà de Madrid impedeixen d’apreciar que aquestes dues ciutats constitueixen, de fet, una única taca urbana (així es veu a les fotos nocturnes fetes des de l’espai) amb dos nuclis diferenciats que estan hiperconnectats entre si? Dues ciutats feministes, pacifistes, solidàries, culturals, literàries i amb dos equips de futbol globals que són dues cares d’una mateixa moneda...
L’alcaldessa somriu, com si volgués dir que hi està d’acord, però s’imposa la realitat del moment: “A partir del 2015 (amb l’arribada al poder de les alcaldesses del canvi a les dues ciutats) es va obrir una gran oportunitat per col·laborar. Vam fer coses importants; ens vam reunir amb Ada Colau... I jo vaig insistir molt perquè a Madrid es programessin espectacles en català amb subtítols i espectacles en eusquera amb subtítols. Semblava que això havia de ser possible. Però no va ser així”.
“El simple fet –afegeix amb to de disgust– que jo rebés com havia de rebre el president de la Generalitat (es refereix a Carles Puigdemont) ho va canviar tot. No m’ho han perdonat. L’independentisme ha estat com un fuet que impedeix que es pugui consumar aquest acostament. I ha estat terrible perquè el nacionalisme espanyol ha arrelat de manera insospitada i això ha estat dramàtic per a Madrid. Hi ha una ruptura artificial que dificulta qualsevol col·laboració”.
Carmena rep La Vanguardia en una de les torrasses que coronen l’edifici consistorial. Està situat a només un quart d’hora a peu del Tribunal Suprem, on en aquest mateix moment (és dimarts) declara Jordi Turull. Però a una distància similar també hi ha el CaixaForum Madrid, un dels símbols d’intercanvi de fluxos culturals entre les dues capitals. Aquests dies programa una mostra sobre ToulouseLautrec que ve de Barcelona.
En el debat sobre com la política ha contaminat la relació de dues ciutats globals com Madrid i Barcelona hi intervenen les tres directores de les àrees de Cultura: Marisol Mena, Belén Llera i Getsemaní de San Marcos, que acompanyen l’alcaldessa. Surten en la conversa els noms de catalans que ocupen llocs destacats en la cultura madrilenya, com Joan Matabosch (Teatro Real), Carme Portaceli (Español) o Rosa Ferré (Matadero); i els dels madrilenys desplaçats a Barcelona, com Pablo Martínez (Macba) o Leticia Martín (Liceu). Són l’evidència que encara hi ha un substrat cultural obert i dialogant que es resisteix a sucumbir al corrent polític segregador.
Apuntem que de la mateixa manera que Madrid va ser la ciutat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara del 2017 i Barcelona ho serà a la de Buenos Aires d’aquest any, es podria plantejar una candidatura conjunta per a altres esdeveniments similars.
–Seria un gest bonic–, intervé Llera, directora general de Biblioteques, Arxius i Museus.
L’alcaldessa considera que Barcelona i Madrid acabaran tenint l’estreta relació que els correspon com a metròpolis afins i complementàries: “Primer hem de superar aquest calvari polític, però la nostra democràcia ha sabut superar situacions molt més difícils, com el terrorisme basc. Semblava impossible però es va dialogar i es va complir la llei; es va dialogar i es va complir la llei”. “Crec que d’aquí set o vuit anys ho acabarem solucionant”, assegura.
Insistim en les semblances i diferències entre les dues urbs, en aquest cas sobre el model de ciutat, un debat més present en metròpolis que no són capitals que a Madrid, Washington o Roma: “Soc crítica amb aquest tema, amb la recerca d’un Talismà d’Or. Crec en tres líni- es de treball: una estructura de solidaritat, de participació i de creativitat. L’essència de la ciutat ha de ser la solidaritat, reequilibrar, però una ciutat no es governa des de dalt i cal fomentar la participació, i Madrid ha viscut molt de temps d’esquena a la participació”.
Carmena admet que el seu equip de govern no estava inicialment configurat per governar. Això va afectar especialment l’àrea de cultura. Va ser així fins que es va corregir l’error i la mateixa alcaldessa va acabar assumint les seves competències. Entre els triomfs d’aquest mandat en qüestió de cultura, Carmena enumera la descentralització, amb l’obertura d’espais com la Quinta de los Molinos; el suport al teixit creatiu per aconseguir que floreixi o la política de convertir les biblioteques en centres de cultura, tot i que en aquest tema admet sentir-se frustrada per no haver aconseguit que la majoria obrin en horari de cap de setmana.
“No hi ha un sol model de ciutat: crec en la idea de combinar la solidaritat, la creativitat i la participació”