Rune Bjerkestrand
FUNDADOR ARXIU MUNDIAL ÀRTIC
El director general de Piql i fundador de l’Arxiu Mundial de l’Àrtic, Rune Bjerkestrand, es va inspirar en el Banc Mundial de Llavors per idear un sistema de preservació del patrimoni documental de la humanitat.
L’Arxiu Mundial de l’Àrtic creix i comença a acollir els primers documents procedents d’Espanya
El 1992 la Unesco va crear el programa Memòria del Món per preservar el patrimoni documental que dona testimoni de la memòria col·lectiva de la humanitat. Va ser en plena guerra de Bòsnia i Hercegovina, després que l’arxiu de la Biblioteca Nacional de Sarajevo quedés reduït a cendres durant el setge de la ciutat bòsnia l’estiu d’aquell any. Guerres, saquejos, comerç il·legal, la falta de recursos per a la seva conservació i l’obsolescència de l’emmagatzematge són només algunes de les amenaces a què estan exposats tants documents de valor incalculable que ajuden a comprendre les diverses nacions i cultures del planeta al llarg de la història.
Ara bé, com es pot garantir que aquest patrimoni és immortal? La resposta sembla que és al remot arxipèlag de Svalbard, a l’oceà Àrtic, a mig camí entre la Noruega continental i el Pol Nord. En una antiga mina de carbó, a 300 metres sota terra, hi ha l’Arxiu Mundial de l’Àrtic, un búnquer que va néixer el març del 2017 a fi d’assegurar que la memòria de la humanitat estigui disponible per a les generacions futures.
Amb temperatures que es mantenen estables entre els cinc i els deu graus sota zero gràcies al permagel –una capa del terra permanentment congelada—, l’Arxiu Mundial de l’Àrtic compleix les condicions ideals per a la conservació física dels documents durant segles. Els impulsors garanteixen una perdurabilitat d’almenys 500 anys. Piql, una empresa especialitzada en l’arxivament de dades a llarg termini, s’ha aliat amb Store Norske, una companyia minera noruega de titularitat estatal que busca noves funcions per a les seves mines davant el declivi del seu negoci.
El director general de Piql i fundador de l’Arxiu Mundial de l’Àrtic, Rune Bjerkestrand, explica a La Vanguardia que per a aquest projecte es va inspirar en el Banc Mundial de Llavors, també ubicat a l’arxipèlag de les Svalbard, que té com a missió protegir la diversitat de cultius d’arreu del món per poder recuperar, en el futur, el que hagi desaparegut per catàstrofes o guerres.
On les dades viuen sempre “Vam pensar que seria interes-
sant desenvolupar una solució similar per emmagatzemar i preservar la informació irreemplaçable del món: una espècie d’Arca de Noé de la història de la humanitat”, comenta Bjerkestrand, que alerta que un dels riscos actuals és que la tecnologia avança tan ràpidament que els sistemes d’emmagatzematge de dades digitals poden quedar obsolets en poc temps, i fer que les dades siguin irrecuperables.
Piql, nascuda a Noruega el 2002, ha desenvolupat un suport físic que consisteix en una pel·lícula de 35 mil·límetres, el piqlfilm, que permet retenir dades durant segles, una cosa que no pot garantir cap format digital actual. Les dades, físiques o digitals, es passen a la tradicional pel·lícula de cel·luloide per mitjà d’un sistema que les transforma en imatges similars als codis QR i que poden ser llegides directament de la pel·lícula. Així, fent servir un mitjà d’emmagatzemament autònom i tecnològicament independent, Piql assegura que les generacions futures podran llegir la informació.
Un emmagatzematge segur
Un cop convertits els documents a un format perdurable en el temps, hi ha la possibilitat de salvaguardar-los físicament. La Mina 3 de Store Norske, a Longyearbyen, es va obrir per primera vegada el 1984 per allotjar la primera versió del Banc Mundial de Llavors, i des del 2017 acull l’Arxiu Mundial Àrtic. Segons Bjerkestran, Svalbard és la ubicació ideal: és un lloc molt remot i molt estable, tant geològicament com geopolíticament; a més a més, el clima àrtic amb permagel, la baixa humitat, la foscor i el poc oxigen que hi ha a l’interior de la mina són perfectes per a l’emmagatzemament a llarg termini de la pel·lícula.
De Dant a Pelé
L’Arxiu Mundial de l’Àrtic es va inaugurar oficialment el març del 2017 amb el dipòsit de documents dels arxius nacionals del Brasil i Mèxic, i els arxius digitals intermunicipals de Noruega. Inclou documents històrics administratius, però també obres d’art, com ara el manuscrit digitalitzat de la Divina Comèdia de Dant Alighieri procedent de la Biblioteca del Vaticà, pintures, pel·lícules guanyadores d’Oscar, mapes històrics i fins i tot partits de futbol de la selecció del Brasil. “Pelé està dipositat a l’arxiu”, assenyala Bjerkestran.
Aportació espanyola
L’Arxiu Mundial de l’Àrtic disposa, des d’aquesta setmana, de documents procedents d’Espanya, dipositats per la Fundació Felipe González i la Diputació de Barcelona, en un acte en què també van participar el Museu Nacional de Noruega, l’Agència Espacial Europea i l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN).
Entre els documents aportats per la Fundació Felipe González s’inclouen, per exemple, transcripcions de reunions secretes durant la transició entre els serveis secrets i uns joves Felipe González i Alfonso Guerra, líders del llavors il·legalitzat PSOE, a més de documents que donen testimoni de la vida a la Moncloa durant els primers anys de democràcia, com ara fotografies i quaderns de notes del president. Actualment tots ja són accessibles de manera universal des del gestor web de la Fundació; a partir d’ara, protegits del deteriorament del pas del temps, també queden disponibles per a les generacions del futur.
La tecnologia avança tan ràpid que el sistema per emmagatzemar dades digitals pot quedar obsolet