Gastrocivilització
El president francès vol “reinventar” la política agrícola comuna, base de la UE
Emmanuel Macron va complir ahir amb el ritual de xerrar amb els grangers francesos al Saló Internacional de l’Agricultura, a París, on va aprofitar per defensar el vincle que uneix la civilització europea amb el bon menjar i l’art de viure.
Emmanuel Macron va complir ahir amb el ritu anual ineludible d’inaugurar el Saló Internacional de l’Agricultura, a París, i de dialogar durant hores amb els grangers, mentre li feien les fotos obligades al costat de vaques, ovelles, porcs i altres animals.
La llarga jornada del president francès a les instal·lacions firals de la Porte de Versailles –s’esperava que repetís les 12 hores passades el 2018– es va emmarcar en l’esforç per mostrar empatia cap als sectors en dificultats, després de més de tres mesos de protestes de les armilles grogues i davant la proximitat de les eleccions europees.
En el seu discurs inaugural, Macron va defensar amb vehemència “la sobirania alimentària europea” com un imperatiu geopolític de la UE davant “l’ofensiva de potències” –es a dir, els Estats Units, Rússia, la Xina i altres països– que donen prioritat, segons ell, només als criteris comercials per sobre de la qualitat dels productes, la salut dels consumidors i el respecte al medi ambient. Per al cap d’Estat francès, la civilització europea és indissociable “de la gastronomia, del bon menjar i de l’art de viure”. I per mantenir-la és imprescindible disposar d’un sistema agroalimentari potent i autònom.
Davant la revisió de la política agrícola comuna –la cèlebre PAC– , que ha estat un dels fonaments de la construcció europea i ha acaparat durant decennis el gruix del seu pressupost –en forma de generoses subvencions–, Macron va instar a “reinventar-la”.
No és cap sorpresa que França, principal beneficiària de la PAC, sigui molt gelosa de conservar-la. Macron va ser clar: els seus enemics no són només les potències competidores sinó l’amenaça interna dels països que es plantegen “renacionalitzar” la política agrària. El president en va descartar completament la possibilitat. “L’Europa agrícola és un bé que cal protegir, a qualsevol preu”, va avisar als socis comu- nitaris més escèptics.
França pressiona la UE perquè superi la dependència crònica del pinso –fabricat amb soja genèticament modificada– estranger, en especial nord-americà. Sense sobirania agroalimentària, la UE s’arrisca, segons París, que se li imposin estàndards i preus.
El sector agroalimentari francès s’enfronta a reptes immediats com el Brexit i d’altres a llarg termini com l’envelliment dels agricultors i ramaders, el difícil relleu generacional i la pressió dels ecologistes –molt vigilants davant els pesticides– i dels vegans més fanàtics, que han arribat a dur a terme actes violents contra carnisseries i
Macron defensa a la fira agrícola de París que la civilització europea és “el bon menjar i l’art de viure”
instal·lacions ramaderes.
La marató d’encaixades, converses i selfies al Saló Internacional de l’Agricultura posa sempre a prova els polítics més avesats. És una autèntica revàlida d’empatia i de resistència. Un dels més virtuosos va ser al seu dia Jacques Chirac, que com a alcalde de París, primer ministre i president de la República va visitar la fira en moltes ocasions. Chirac va desenvolupar l’habilitat de fingir a la perfecció que feia xarrups de les múltiples copes de vi i d’altres alcohols que sistemàticament li oferien. Altrament no hauria arribat sobri al final del recorregut.