Els temes del dia
El final de les declaracions davant del Suprem dels acusats pel judici de l’1-O, i el començament d’una nova edició del Mobile World Congress amb el 5G com a bandera.
Les primeres cites al segle XXI són un bunyol i no és estrany que el meu amic Facund, xaparro, gasiu i apostador, estigui desanimat i hagi desistit de buscar nòvia. “Arriben i ho saben tot de mi. I així no hi ha manera que descobreixin el que porto dins, que és molt i molt gran”.
Al Facund li passa el que em passa a mi. Coneixem una dona i l’últim que se’ns ocorre és el primer que es fa al segle XXI: buscar a la xarxa el rastre de la persona. I mira que és maco naufragar al Cantàbric sense armilla salvavides! L’emoció de les primeres cites és inigualable (i els desenganys, no diguem). La gent és molt trending topic i el que és més educat és acudir a l’envit amb el màxim de dades recopilades gràcies a les xarxes.
–Veig que no t’has molestat a saber qui soc.
Aquí és on el meu amic Facund i jo comencem malament moltes primeres cites. No només no busquem res –la qual cosa és interpretada com a desinterès–, sinó que ens sembla groller robar informació en lloc de preguntar, indagar i anar a cegues.
Cal informar-se abans o descobrir després? Un és partidari de la segona opció perquè provoca sorpreses i les sorpreses donen joc. Les dades de la xarxa resten espontaneïtat:
–Metge forense? Jo et feia advocada de l’Estat en excedència.
Si en el perfil a les xarxes apareixen fotografies d’una dona muntant en bicicleta per un camí de cabres, rient en una canoa o a punt de saltar en paracaigudes amb el polze alçat, com pot dir un la veritat: soc un perfecte dropo? La informació prèvia acaba, paradoxalment, per augmentar les possibilitats d’espifiar-la.
–Sempre vas a una primera cita en bermudes i unes Stan Smith?
Si aquesta primera cita té per escenari un restaurant, el millor és anar sense dades per evitar les sobreactuacions. La gent va amb ganes d’agradar, el que avui se’n diu triomfar, per bé que de vegades sembli el contrari.
–I a la teva família hi ha més empassa-sabres que s’emporten el menjar a la boca amb un ganivet?
–Ui, hauries de veure el meu tete brandant el ganivet del peix quan parlem de política.
Diuen algunes amigues que li perdonen tot a un home que acaben de conèixer tret que mengi amb la boca plena, se serveixi el primer, es moqui amb el tovalló, tingui pèls abundants a les orelles, tracti de tu els maîtres venerables, miri missatges al mòbil cada cinc minuts i faci la pregunta del milió d’euros:
–Tu, que saps com acabarà la nit... demano allioli?
Les primeres cites poden acabar bé o amb allioli, però és un error anar amb els deures fets, el partenaire googlejat i la tàctica de sempre. En això, les coses com són, els milionaris són molt oberts:
–El més important és l’interior de cadascun de nosaltres...
Elles li perdonen tot a una primera cita tret que se serveixi el primer, mengi a boca plena, miri el mòbil...