ROSELL PUJA A L’ESTRADA
Després de gairebé dos anys en presó preventiva, l’expresident del Barça Sandro Rosell compareixerà per fi davant del jutge acusat de blanqueig de capitals.
La societat espanyola, i no diguem la catalana, viu instal·lada als tribunals, acostumada per força a les togues. Els casos de corrupció s’han multiplicat en els últims temps, determinades sentències per abusos sexuals han indignat el país per irrisòries i aquesta setmana el macrojudici del procés sobiranista ho inunda tot, ocupa els mitjans de comunicació, condiciona l’agenda política i apel·la a les emocions de la ciutadania. Per si no n’hi hagués prou, demà a l’Audiència Nacional s’inicia una altra causa, encavalcada curiosament amb la dels polítics catalans. Sandro Rosell i Feliu (Barcelona, 1964), antic empresari d’èxit, president del FC Barcelona entre els anys 2010 i 2014, s’asseu al banc dels acusats davant el jutge acusat pel Fiscal d’un delicte de blanqueig de capitals (20 milions d’euros) i pertinença a organització criminal. La Fiscalia li demana 11 anys de presó. “Un altre que han agafat in fraganti”, es podrà dir sempre que la sentència no sigui absolutòria. Però hi ha una esmena pràcticament unànime contrària ara per ara a aquesta afirmació, proclamada fins i tot pels enemics de Rosell, que en va tenir uns quants perquè mai no va ser un personatge fàcil ni permeable a les crítiques i la dissidència: Sandro Rosell, en certa manera, ja ha estat condemnat. Ha estat en presó preventiva des del dia en què el van detenir, el 23 de maig del 2017, fa gairebé dos anys. Mai a Espanya un acusat per delicte econòmic no havia patit un càstig així. L’assumpte crida l’atenció, atesa la llarga llista de casos que precedeixen l’expresident del Barça, emparat en teoria per la presumpció d’innocència.
Tant Rosell com el seu soci Joan Besolí tenen el rècord de presó preventiva per delicte econòmic
“És evident que no és un pres polític, però si no hagués estat president del Barça no seria a la presó”
“Per què?” Cadascun dels més de 600 dies d’empresonament s’han fet la mateixa pregunta Rosell, la seva esposa Marta Pineda, en llibertat però a qui el Fiscal demana set anys, les seves filles Maria i Joana, per descomptat els seus pares i també els seus amics, entre els quals es compta l’actual president del Barça Josep Maria Bartomeu. “Per què?” La pregunta assoleix més gravetat formulada per Joan Besolí, soci andorrà de Rosell i company de cel·la des del primer dia tant a Soto del Real com a Brians 2, els dos centres penitenciaris on han estat tancats. La denegació de llibertat de Besolí,
Sandro Rosell, a la presó des de fa gairebé dos anys, prova de demostrar la seva innocència a partir de demà a l’Audiència Nacional
per a qui es demanen 10 anys, per part de la jutgessa Lamela va deixar atònits els advocats defensors. En Genís, fill de Besolí, va tenir un accident unes setmanes abans de ser detingut el seu pare, i va quedar paraplègic. Besolí, que es va adreçar a la jutgessa en català, llengua oficial a Andorra, i va ser instat a canviar al castellà, va demanar de sortir per fer una visita al seu fill, però la jutgessa Lamela va argumentar risc de fuga.
Vet aquí un dels punts que més ha desesperat els dos acusats principals. Han demanat “llibertat sota fiança, retirada del passaport, prohibició de sortir del territori espanyol, implantació de braçalet electrònic i firmar cada dia al jutjat fins a deu cops”, en boca dels seus advocats, i la resposta sempre va ser negativa. Segurament hi ha raons jurídiques que ho justifiquen, però és inevitable que els al·ludits recordin en aquest punt els membres de La Manada. Violadors. Condemnats. Lliures.
La Maria i la Joana proven de fer vida normal. La primera té 20 anys i estudia a Esade com va fer el seu pare; la segona continua amb els seus estudis de ball a Londres i en té 18. “Al vostre pare només li podeu donar ara bones notícies”, els diu la seva mare. “Això que estem vivint et pot trencar o unir i ha passat la segona cosa”, acostuma a explicar. Amb els comptes bancaris embargats, han estat els sogres i els amics els qui han ajudat a portar el dia a dia.
El judici comença demà a Madrid. L’advocat Pau Molins portarà la veu cantant per defensar Rosell, que ha aparcat durant les últimes setmanes les cartes que li continuen arribant d’amics però també de gent anònima. És temps de preparar el judici, de centrar-se en la seva defensa, de no deixar caps per lligar durant la seva declaració, que tindrà lloc entre demà i dimarts. “Soc innocent al cent per cent”, va dir l’altre dia a Jordi Basté, que el va anar a entrevistar a Brians abans de tornar a ser traslladat en un furgó policial a Soto del Real, amb parada i nit a Saragossa. Es retrobarà allà amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, amb els quals ha travat certa amistat, en especial amb el segon durant la seva primera estada a Soto del Real. És un relat estrany, ciènciaficció si hagués estat explicat fa quatre o cinc anys. Cuixart i Rosell amics entre reixes. Ho confessa en Sergi, germà de Sandro, activista en la defensa de la seva innocència, com també fan les seves germanes Mariona i Laura.
La família farà torns aquests dies a Madrid. No viatjaran els pares, per problemes de mobilitat en el cas del pare i emocionals en el cas de la mare. Tampoc no hi faltarà Bartomeu, que té previst assistir al llarg d’aquesta setmana a l’Audiència. Diu el president del Barça a La Vanguardia: “El que més m’ha disgustat és la presó provisional. Sandro no és un delinqüent i no existeix risc de fuga. És injust i no té sentit”. Respecte a l’acusació de blanqueig de capitals tampoc no té dubtes Bartomeu: “És innocent. El pagament de comissions no és delicte i menys en les dates en les quals se situa el cas (2006-2011)”. Hi ha una voluntat a l’entorn de Rosell d’insinuar motivacions fosques en tot el que està succeint: “Sandro no és un pres polític, és obvi, però si no fos president del Barça no seria a la presó”.
Dues versions guanyen espai en aquest sentit, les dues indemostrables a hores d’ara. La primera parla d’un càstig a l’expresident del Barça pels seus gestos de complicitat i accions en favor del dret a decidir, traduïts en la cessió del Camp Nou per l’anomenat Concert per la Llibertat o pel pas de la Via catalana durant el seu mandat. L’altra tesi adquireix ramificacions internacionals, alimentada per una comissió rogatòria internacional amb la qual es va preguntar a Rosell si havia fet un moviment d’un compte bancari dels EUA a un altre de La Caixa, extrem aquest que Rosell nega adduint que no té cap compte als EUA. Planeja en aquest afer la investigació de la justícia nord-americana per la controvertida adjudicació a Qatar del Mundial de futbol. Sandro Rosell, amb bones relacions amb Qatar, no ha rebut cap denúncia en aquest sentit, tampoc de l’FBI malgrat que molts rumors apunten en aquesta direcció.
Sigui com sigui, ni una cosa ni l’altra no es troben al plec d’acusacions de la Fiscalia.