Els Kennedy a Palamós
La germana de Jackie va ser a Palamós el 1962 buscant una casa d’estiueig per a John F. Kennedy
Lee Radziwill, germana de Jacqueline Kennedy, va visitar Palamós el 1962 per buscar una casa d’estiueig per al president Kennedy i la seva esposa, per a la qual cosa va seguir els consells de Truman Capote, que en aquella època estiuejava a la cala Sènia.
Quan fa una setmana va morir l’actriu, escriptora i icona de la moda Caroline Lee Bouvier, tots els mitjans van recordar que era la germana petita de Jacqueline Kennedy, que havia treballat per a Giorgio Armani i havia estat gran amiga de famosos com Andy Warhol, Rudolph Nureyev o Truman Capote. Tampoc no es van oblidar de la seva agitada vida sentimental, amb tres divorcis i una apassionada relació amb l’armador Aristotelis Onassis, que va acabar casant-se amb la seva germana Jacqueline. Més desapercebuda ha estat en canvi la seva fugaç presència a la Costa Brava, que podia haver portat fins aquests paratges el llavors president dels EUA, John F. Kennedy.
Els que millor coneixen aquestes hores catalanes de Lee Radziwill, anomenada així després del seu segon matrimoni amb el príncep polonès, Stanislaw Albrecht Raziwill, són Josep Colomer Trias i la seva dona Anna Maria Kammüller, llavors propietaris de l’hotel Trias de Palamós, que van ser els seus amfitrions. Lee i el seu marit van arribar a Palamós a començaments de l’estiu del 1962 a través de l’escriptor Truman Capote, que per tercer any consecutiu passava unes llargues vacances en aquesta població. “Ens van dir que buscaven una lloc tranquil on el president Kennedy i Jackie poguessin passar unes vacances, i els vaig acompanyar amb el meu Volkswagen fins a Calonge, al castell de Madeleine Carroll”, ens explica Josep Colomer, al seu domicili de Barcelona.
Els Radziwill havien arribat a Palamós en el iot del magnat Charlie Wrightman i la seva dona, i també els acompanyava l’ambaixador dels Estats Units a França, un general de paracaigudistes retirat, i la seva dona. Lee era molt amiga de Truman Capote, l’autor d’A sang freda, llibre que llavors ja estava redactant, que els va suggerir que anessin a visitar els propietaris de l’Hotel Trias, que coneixien més bé que ningú les grans mansions de la Costa Brava disponibles.
Madeleine Carroll, coneguda per pel·lícules com Policía montada del Canadá o El prisionero de Zenda i casada amb lord Philip Astley, havia descobert la Costa Brava als anys trenta quan va ser convidada a la finca dels Woevodsky, de Cap Roig. Enamorada d’aquests paisatges va comprar un terreny on va edificar el seu propi castell i durant anys se la va conèixer com la “senyora de Treumal”. Sembla que la casa va agradar a Lee Radziwill però no sabrem mai si els Kennedy van arribar a plantejar-se la possibilitat d’engrandir la llegenda de la Costa Brava. Les bales de Lee Harvey Oswald van posar fi a la vida de JFK el 22 de novembre del 1963.
Durant els dies que el vaixell de Wrightman va estar amarrat a Palamós, els tres matrimonis hi dormien però passaven el dia a terra. Colomer també recorda que els va acompanyar a visitar Truman Capote, perquè no era fàcil arribar fins a la cala Sènia, a través d’un camí de terra de trajecte enrevessat. Era en una casa construïda als anys trenta per lord Ashley, llavors propietat dels marquesos d’Amurrio, emparentats amb els Urquijo. Truman Capote havia vingut a Palamós seguint els passos de l’escriptor Robert Ruark i va llogar el 1960 i el 1961 una casa a la cala Ca- tifa, però l’any següent es va decidir a última hora i es va quedar sense apartament. Ho va solucionar Josep Colomer. Coneixia un fill de la família Amurrio, que llavors era capità de la legió i estava destinat a Al-Aaiun. El va convèncer per llogar excepcionalment la casa i va obtenir el seu consentiment per telegrama. La casa, més tard propietat de Carles Ferrer Salat, ja no va tornar a ser llogada.
Aquell estiu del 62, Truman Capote també va demanar a Colomer que li busqués una casa per comprar. Li va ensenyar la que tenia a la venda la vídua del propietari de la colònia tèxtil Rosal, a cala Estreta, “per mi el lloc més paradisíac d’aquesta zona”. Però al seu amant
Josep Colomer, amo de l’hotel Trias, és qui va acompanyar els Radziwill a veure la casa de Madeleine Carroll
La germana de Jackie va venir a través de Truman Capote, l’autor d’‘A sang freda’, instal·lat a cala Sènia
Jack Dunphy li agradava més la neu i el va convèncer de comprar a Suïssa. Va ser l’última estada de Capote a la Costa Brava. “Aquell mateix estiu em va trucar un dia espantat perquè hi havia un foc a prop de la Sènia. Quan vaig arribar ja recollia les seves coses per fugir. Vaig trucar per telèfon als bombers que tenia contractats l’empresa Vincke, de Palamós, especialitzada en cautxú. Van venir i el van apagar”. Anys després, Truman Capote va començar a publicar alguns secrets dels cignes, nom que donava a les seves amigues de l’alta societat, i Lee el va acusar de traïció.
Cap al final de la seva estada a Palamós, els Radziwill van voler agrair a Colomer les atencions rebudes, i el van convidar a ell i la seva dona a dinar al iot. “Jo estava molt nerviosa –ens explica Anna Maria Kammüller– no havia menjat mai en un vaixell i amb gent tan distingida i especial, però va ser molt agradable. Lee Radziwill era una persona molt impactant”. Ells van decidir correspondre’ls i els van convidar al seu torn a sopar a l’hotel Trias. “Els vam dir que l’especialitat de l’hotel era el pollastre amb llagosta, però van fer cara de sorpresa, i de manera delicada van dir que preferien el llenguado a la meunière”, recorda Colomer. Llavors va optar per una altra sorpresa. “Gràcies a en Pepe, del bar Savoy, vaig aconseguir que vingués un guitarrista i una bailaora de flamenc i van quedar impressionats. Per rematar-ho vaig convèncer una tuna de Saragossa que corria per aquí que cantés, i van sortir entusiasmats”. Colomer als seus 85 anys manté una memòria prodigiosa. La seva dona no es queda curta tampoc, i es posa dreta per rememorar el dia que estava a la recepció i una mà se li va posar sobre l’espatlla: “Era el príncep Radziwill i em va demanar que l’acompanyés al carrer. Al passeig tocaven sardanes, i després de veure la gent del poble ballar tan alegrement a la llum del capvespre, amb una posta de sol extraordinària... gairebé plorava d’emoció”.