Gegants europeus
Alemanya i França volen crear gegants empresarials europeus
La fallida fusió d’Alstom i Siemens ha provocat en França i Alemanya un canvi en l’opinió al voltant de les polítiques antimonopoli de la UE.
Per a Alemanya i França, en política industrial “beautiful is right”. Els dos països volen potenciar els seus campions nacionals i, frustrats pel veto de Brussel·les a la fusió de Siemens i Alstom, estan decidits a canviar les regles que van fer possible el bloqueig per part de la Unió dels dos gegants del transport ferroviari. Ja van avisar immediatament després que la comissària europea de la competència, Margrethe Vestager, enfonsés aquella operació, i aquesta setmana van presentar el seu manifest per a una nova política industrial adequada al segle XXI.
El document franco-alemany adverteix que, si no es permet la creació de grans empreses capaces de competir a nivell mundial, la base industrial europea desapareixerà. “L’alternativa és simple quan es tracta de política industrial: unim les nostres forces o permetem que la nostra base industrial i la nostra capacitat desaparegui gradualment –diu el manifest–. Una indústria forta és la base d’un creixement sostenible i inclusiu. I per sobre de tot, donarà a Europa la seva sobirania i independència econòmica”. Per això, aporten dades –“avui dia, entre les 40 empreses més grans del món només 5 són europees”– i plantegen canvis: flexibilitzar les normes que regulen la competència i donar un paper en les decisions als estats, que ara queden totalment al marge.
En concret, reclamen que en les fusions es valori el control estatal i els subsidis de les companyies i que es tingui més en compte la possible competència a nivell global. A més, es vol introduir un dret d’apel·lació al Consell de Ministres. És a dir, que serien els estats els que tindrien l’última paraula per autoritzar o vetar una fusió empresarial. Es tracta d’un gir radical en la política de la competència que s’ha estat aplicant a la Unió Europea, que es justifica perquè “de vegades, no hi ha res més estúpid que les regles europees”, segons el ministre francès d’Economia i Finances, Bruno Le Maire.
L’“Estratègia Industrial Nacional 2030”, que Alemanya va presentar el 5 de febrer, subratlla que “la mida importa” i que són necessaris els campions nacionals i europeus: “Si un país manca de companyies de la mida crítica necessària per dur a terme projectes significatius i participar en la competició internacional contra els grans competidors, això porta efectivament a l’exclusió d’una part significativa i creixent del mercat mundial”. És a dir, que no només estem davant la reacció aïrada pel bloqueig de Siemens-Alstom, tot i que també, sinó davant una estratègia de més transcendència per canviar les normes europees.
En aquest context el gran rival és la Xina, per la qual cosa París i Londres es desesperen veient que competeixen amb empreses sota control i subvenció de l’Estat i, per tant, consideren que juguen en desigualtat de condicions. Un cop d’ull a l’índex Fortuna Global 500 permet comprovar que de les 50 principals companyies del món, només 10 són europees, 21 nordamericanes i 11 xineses.
“Les lleis europees de control de fusions poden necessitar reformes o no. Però demanar a la Comissió Europea que abandoni de cop el seu posicionament i que vagi contra la regulació de control de fusions és certament un error”, afirmen Iorgos Petropulos i Guntram Wolff, del think tank Bruegel, que adverteixen dels riscos de la intervenció dels governs: “És necessària una acurada reflexió per evitar efectes indesitjats de la intervenció política en casos específics”. Diuen que “Big may be beautiful”, (el gran ha de ser preciós), però que la prioritat europea, més enllà de mesures defensives, ha de ser convertir-se en pionera en la innovació i en l’adopció de noves tecnologies.
En política industrial “beautiful is right”, diuen aïrats després del veto a la fusió Siemens-Alstom