“No vaig pensar que hi havia més abusadors”
La història de Phil Saviano, víctima d’abusos sexuals quan era petit, va fer la volta al món amb ‘Spotlight’. Ara demana justícia a Roma
Phil Saviano passeja aquests dies pels voltants del Vaticà amb una fotografia emmarcada d’un nen ros. És un retrat seu de mitjans dels anys seixanta, amb onze anys, l’edat que tenia quan el capellà David Holley el forçava a practicar sexe oral i masturbació als soterranis de l’església de Douglas, un petit poble de Massachusetts.
“Era tan innocent...”, recordava divendres mentre prenia un cappuccino en una cafeteria del Borgo romà. “Vaig passar la primera meitat de la meva vida pensant que aquest capellà s’havia colat en els processos per al sacerdoci i havia tingut la mala sort que havia aterrat al meu poble. No m’hauria imaginat mai que hi havia més capellans fent això”, explica.
Saviano, ara de 66 anys, és conegut arreu del món per haver portat una capsa amb aquella fotografia i altres documents a l’equip d’investigació del Boston Globe, que gràcies a la seva ajuda va aconseguir desemmascarar centenars de casos d’abusos sexuals a Massachusetts, enderrocar la poderosa Església de Boston i inspirar Spotlight, que va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula l’any 2016.
Però Saviano, un dels quatre germans d’una família d’origen italià a la catòlica Massachusetts, no s’hauria pas imaginat res d’això. “No era un nen entremaliat –subratlla. Repartia els diaris al meu poble”. Va tenir la mala sort que un dels seus clients era el rector, un depredador sexual durant dècades i que va morir a la presó acusat per una altra víctima a Nou Mèxic.
El sacerdot, com la majoria d’abusadors, no va atacar de cop. Es va guanyar la seva confiança durant un temps, la d’ell i la del seu millor amic, fent-los sentir especials perquè l’enviat de Déu a la seva petita localitat s’hi interessés. “Un dia es va posar darrere una monja a fer ganyotes. Ens vam imaginar que era una persona divertida”. Les bromes es van convertir en trucs de cartes, després en pornografia i, després, en veritables turments sexuals. Saviano va arribar a la conclusió que resistir-se només allargaria l’agonia. No ho va explicar mai a ningú, ni tan sols a la seva família. La seva mare estava malalta, i el seu pare era un home de temperament. No calia empitjorar les coses. Temia que el culpés, o pitjor: que s’enfrontés al capellà i fos el tema de xafardeig del poble.
Així que va guardar silenci fins al 1992, quan inspeccionant els anuncis de la campanya de Nadal al Globe va trobar un article sobre la denúncia de dos homes a un capellà a Nou Mèxic als setanta. Era David Holley. “La meva percepció de petit era que ell era un capellà que no es podia controlar, però que seria enxampat. No em vaig preocupar per si després faria el mateix a altres persones ”, reconeix, anys més tard.
El final de la història de Saviano és coneguda. La seva motivació a l’hora de denunciar públicament la seva experiència li va costar nou anys de fredor amb el seu pare, que encara pensava que era millor no treure els draps bruts. Però també que desenes de víctimes s’atrevissin a parlar i que el cardenal Bernard Law hagués de renunciar el 2002 a l’arxidiòcesi de Boston. Al final el pare va entrar en raó, i li va dir que estava orgullós d’ell.
El poderós cardenal Law, un protegit de Joan Pau II, no es va enfrontar mai a càrrecs penals per encobridor. No existia cap llei que ho permetés. Va gaudir d’un retir daurat a Roma, on va gaudir del càrrec d’arxipreste de la basílica de Santa Maria Maggiore i d’un càrrec a la Congregació per als Bisbes. Va morir el 2017, sense declarar mai davant de les autoritats dels Estats Units. El seu funeral es va fer a la Basílica de Sant Pere, amb la presència del papa Francesc. “Un insult a la memòria dels centenars de víctimes a l’arxidiòcesi de Boston”, segons Saviano.
Aquests dies, mentre se celebra la cimera contra els abusos sexuals, ell participa en els actes de protesta que organitzen les víctimes pels carrers de Roma. No n’espera res, de la trobada, però sí que la considera històrica. “Després de Spotlight la gent més creient al meu país està molt enfadada amb l’Església. Espero que el fet que els bisbes més importants escoltin només sobre abusos serveixi d’alguna cosa durant quatre dies”, assegura Saviano. Ha explicat tantes coses que el seu cafè s’ha refredat. “Tenia ganes de parlar...”.
El capellà va guanyar-se la seva confiança amb bromes i trucs que es van convertir en turments sexuals “La meva percepció de petit era que l’agafarien; no em vaig preocupar per si faria el mateix a altres nens”, admet