Les ‘armilles grogues’ mantenen viva la protesta amb nous aldarulls
Cada setmana –i ja en van quinze– hi ha especulacions sobre l’imminent final de la revolta de les armilles grogues. La protesta, tanmateix, es manté viva i, un dissabte rere l’altre, aconsegueix mobilitzacions a les principals ciutats franceses. De manera invariable –i ahir no va ser una excepció– les manifestacions degeneren en violents aldarulls.
El diari Le Parisien va tenir la gosadia d’obrir la seva portada amb aquest títol: “Sense alè”. L’acompanyava amb la foto d’un armilla groga solitari, en una rotonda qualsevol de França, amb un vell bidó on cremava llenya per escalfar-se. En el subtítol, el diari afirmava que el moviment “s’enfonsa”.
Només hores després que Le Parisien sortís als quioscos, la realitat ho havia desmentit. És cert que els activistes són pocs, però aguerrits. No es rendeixen. Segons les dades del Ministeri de l’Interior fetes públiques ahir a la nit, 46.600 persones es van manifestar a tot el país, exactament 5.100 més que el dissabte precedent. El mètode per arribar a un càlcul tan precís és un misteri i convida l’escepticisme. Però, sigui exacte o no, la veritat és que les desenes de milers de persones, estratègicament distribuïdes a les principals ciutats, van tornar a crear problemes a les forces antiavalots, obligades a utilitzar tota la panòplia a la seva disposició per mantenir l’ordre.
Un dels llocs més conflictius va ser aquesta vegada ClermontFerrand, la ciutat de la companyia de pneumàtics Michelin, al Massís Central. Hi va haver una convocatòria especial per reunir-se allà. Els casseurs –vàndals habituals– també van fer cas de la crida. El resultat van ser enfrontaments violents, amb algun ferit per bala de goma i almenys 18 detinguts. Alguns dels arrestats portaven boles de petanca que volien utilitzar com a projectils contra la policia. A París també hi va haver 28 detinguts. Els incidents a la capital es van concentrar a la zona de Trocadero, a prop de la torre Eiffel. Ciutats com Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Lió i Rennes, entre d’altres, van ser escenari de manifestacions.
Un dels actes més originals, aprofitant el temps assolellat i primaveral, va consistir en un pícnic als jardins del castell de Chambord, al sud d’Orleans. El lloc no va ser escollit a l’atzar. En aquest esplèndid château del segle XVI, el més gran dels castells del Loira, construït per Francesc I, Macron hi va celebrar el seu 40è aniversari el desembre del 2017, set mesos després d’arribar a l’Elisi. Molts armilles grogues retreuen a Macron un estil monàrquic i la imposició de polítiques per a les quals, segons ells, no va rebre un mandat dels electors.