“No és només Trump; és el Partit Republicà”
Ben Rhodes, conseller i escriptor dels discursos de política exterior d’Obama
Ben Rhodes va estar a punt de passar a la història com el jove redactor de discursos que va fer pronunciar una frase d’Adolf Hitler a Barack Obama.
El 2007, faltaven hores perquè l’encara candidat a la Casa Blanca sortís a parlar davant dues-centes mil persones a Berlín quan l’escriptor es va adonar del desastre. La crida a “una comunitat de destí” que havia de tancar l’al·locució tenia un pare maleït. Ho va dir el Führer davant el Reichstag. Va tenir sort: Obama va esclatar a riure i no el va acomiadar.
Rhodes (Nova York, 1977) va passar deu anys treballant per al primer president negre dels EUA, i a la Casa Blanca van arribar a dir que les seves ments s’havien fusionat. Conseller adjunt de Seguretat Nacional, va ser a la taula on es van prendre les grans decisions de l’era Obama: l’acord nuclear amb l’Iran, l’operació per eliminar Bin Laden o la normalització de relacions amb Cuba. Ho explica a El mundo tal y como es (Debate), un llibre que comença pel final: després de la garrotada del triomf de Donald Trump, Obama torna de la seva última gira exterior, en què ha hagut de consolar els alarmats aliats dels EUA. “L’Angela està completament sola”, diu el president a Rhodes després de veure una llàgrima a la cancellera Merkel.
Trump ha estat pitjor o millor del que s’esperava?
Tan dolent com em pensava. Sabia que no era un republicà normal. Sabia com en seria, de dolent, perquè nosaltres vam veure i vam patir la radicalització del Partit Republicà. És qui és ell, però també en el que s’ha convertit el seu partit. En aquella última gira vaig veure que la resta del món tenia molt clar el que venia, des de Merkel, que ja no podia comptar amb els EUA, fins a Xi Jinping, que sabia que ho podria aprofitar.
Deu ser frustrant veure com desmantella les polítiques d’Obama. Ho ha aconseguit? Molt depèn de les eleccions del 2020. Trump ho vol destruir tot, però, si perd i els EUA es mouen en una direcció progressista, d’aquí 20 anys Obama es veurà com l’avantguarda del canvi. Si Trump és reelegit i el país continua cap a la dreta, Obama semblarà una aberració. Quin serà el llegat d’Obama? Quan era petit el meu heroi era John F. Kennedy. No podria enumerar gaires èxits seus. El que sé és l’impacte que va tenir en la gent, com va inspirar tantes persones i va fer que sentissin que els EUA podien canviar, que el món podia canviar. Molta gent va entrar en política o al servei públic per ell, i tot el que van fer forma part del seu llegat. La meva esperança és que Obama sigui un d’aquests pocs presidents dels EUA vistos com a figures històriques transformadores que van motivar milions de persones a passar a l’acció. Si alguna cosa m’inspira en aquest període fosc són els demòcrates que acaben d’entrar al Congrés: joves, negres, hispans, dones, progressistes.
Donald Trump és la reacció a Barack Obama?
No només a Obama. Trump i Brexit i Vox i el Front Nacional francès són tots un contraatac als canvis dels últims 20 anys. Obama és una part, com la immigració, la globalització o la crisi econòmica del 2008. Quan la gent se sent vulnerable és més sensible a les crides basades en la nacionalitat o la raça. De tota manera, als EUA no hi va haver un canvi massiu d’opinió pública. Trump va tenir menys vots que Romney el 2012. El canvi va ser al Partit Republicà, que va permetre que algú com Trump es pogués convertir en el seu nominat. I la raça va ser el que va provocar més rebuig d’Obama.
A diferència de Trump, Obama no va respondre al règim d’Al-Assad després del seu atac químic. Es van equivocar? Vaig donar suport a la intervenció a Líbia per raons humanitàries i vaig defensar que es fes a Síria. Quan el 2013 Obama va decidir no actuar contra Al-Assad, vaig haver de qüestionar els meus arguments. Veníem de tres guerres, l’Afganistan, l’Iraq i Líbia, i la situació no va millorar en cap cas. A més a més, després de gastar-se bilions, era políticament impossible demanar als nord-americans el suport a una altra guerra. I no podíem impedir que Al-Assad matés la seva gent sense treure’l del poder. No s’arreglava res amb dos bombardejos. Però, i si ens vam equivocar al principi? El 2011 vam dir que Al-Assad havia de marxar o, si no, el faríem marxar nosaltres. Vam subestimar no només Al-Assad, sinó també el fet obvi que, a diferència d’altres dictadors, l’Iran i Rússia farien el que calgués per mantenir-lo al poder.
I a Egipte no creu que podrien haver fet més per la democràcia?
Obama va demanar a Mubarak que marxés malgrat les objeccions del seu propi govern. Però, quan va caure, el govern dels EUA va reprendre els seus vells hàbits de tractar amb l’exèrcit i les forces de seguretat egípcies, com si no hagués canviat res. I l’exèrcit va marginar els activistes laics i no els islamistes, perquè volien que quedés en una opció binària: els islamistes o ells. Això va permetre el cop. A diferència de Síria, els EUA sí que tenien capacitat d’influència a Egipte, podíem pressionar l’exèrcit, i no la vam utilitzar prou per donar suport a una transició democràtica.
L’ha sorprès el suport ferri de Trump a l’Aràbia Saudita després de l’assassinat de Khashoggi? Per entendre la política actual dels EUA a l’Orient Mitjà només has de mirar què vol l’Aràbia Saudita. Trump els ho ha donat tot. Muhammad bin Salman s’ha salvat d’un assassinat gràcies a ell. Si Trump hagués dit “Això és inacceptable”, la família reial hauria pres una decisió diferent. Trump haurà de respondre. La manera com els ha donat un xec en blanc pot portar a investigacions de corrupció dels vincles de la família Trump amb els saudites. Tinc sospites que potser hi ha elements financers en aquesta relació.
Com acabarà la investigació de Mueller sobre la trama russa? Tombarà Trump? El seu fill i el seu gendre tenen moltes possibilitats d’acabar acusats. Espero que demostri fins a quin punt hi va haver un esforç coordinat de Trump i els russos per soscavar les nostres eleccions. Però veig difícil que acabi en impeachment, perquè requeriria el suport de dos terços del Senat, i al Partit Republicà no hi ha res que suggereixi que estan disposats a trencar amb Trump.
Obama hauria abordat el conflicte català d’una altra manera? Trump és el millor aliat dels independentistes o és al revés? Potser no hauria canviat res, però hauria intentat parlar amb els dos costats per evitar la terrible violència que vam veure. No vaig tenir la sensació que el meu Govern fes res, malgrat que Trump tampoc hauria tingut cap credibilitat. Però hem de ser honestos: als Estats Units, independentment de qui sigui el president, el separatisme els posa molt nerviosos. No és específic de Catalunya. Ens vam oposar a la independència d’Escòcia. Només hem donat suport a casos excepcionals, com Timor Oriental o l’ex-Iugoslàvia. Amb Trump teniu el pitjor dels dos mons. D’una banda, el populisme a què ell dona suport porta al separatisme: és un home del Brexit. De l’altra, la seva actitud autoritària porta a la resposta de mà dura que es pot utilitzar a Catalunya i que només pot empitjorar les coses. Lamentablement, l’estat de la política mundial no hi ajudarà. És difícil resoldre-ho quan tot està radicalitzat no només a Espanya, sinó també a Europa i a Occident.
LA ‘PRIMAVERA ÀRAB’
“No vam defensar bé la democràcia a Egipte; vam reprendre els vells hàbits”
EL CONFLICTE CATALÀ
“Obama no hauria defensat el separatisme, però hauria intentat evitar la violència”