La setmana més política
Rajoy, Sáenz de Santamaría, Mas, Urkullu i Montoro declararan davant el Suprem
La setmana que ve es preveu densa en el judici pel procés. Si en les sis sessions que s’han desenvolupat fins ara la política ha estat present en els testimonis, els pròxims dies serà la protagonista, amb la compareixença dels principals polítics citats com a testimonis. Les sessions arrencaran dimarts i no és descartable que s’allarguin fins divendres, amb l’efecte pràctic que el seu testimoni quedarà lluny de la campanya electoral de cara a les legislatives. Per la sala del Tribunal Suprem han de passar vint persones, però alguns noms són d’especial rellevància: Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Iñigo Urkullu, Artur Mas o Cristóbal Montoro. Es posarà damunt la taula l’existència o no de diàleg entre el govern central i la Generalitat, l’aplicació del 155 i l’ús de fons públics; qüestions capitals dins d’aquest procés, però també per al relat històric.
Els acusats pendents. El calendari previst pel Tribunal Suprem va ser modificat perquè han quedat dos dels processats per declarar. Són Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. Ho faran dimarts. A la primera se li plantejarà per què no va impedir les votacions de resolucions que contravenien les interlocutòries i sentències del Tribunal Constitucional i quin va ser el seu paper en les decisions que van impulsar el procés. A Cuixart li preguntaran, igual com a Jordi Sánchez, pel paper de les entitats en les concentracions arran dels escorcolls judicials del 20 de setembre del 2017 i pel desenvolupament de l’1-0; i sobretot per si va incitar a la violència.
Expresidents. No serà la primera vegada que un expresident del govern espanyol declari com a testimoni en un judici. És més: Rajoy ja ho ha fet, i fins i tot quan encara ocupava el càrrec. Va ser el 2017, quan va anar a l’Audiència Nacional per testificar en el judici de la Gürtel; un afer que al final li va costar el càrrec. Abans, el 1995, Adolfo Suárez va demanar de declarar en un dels processos de Banesto. Ho va fer davant el jutge d’instrucció, però no a la vista oral. I el 1998 Felipe González, ja retirat de primera línia, va comparèixer al Tribunal Suprem per ser interrogat en el judici pel segrest de Segundo Marey pels GAL. Rajoy anirà dimecres a aquest mateix lloc a causa del procés. Segur que li faran preguntes relatives a l’existència o no de diàleg, al 155 i a si va pensar en l’estat de setge.
Diàleg i mediació. Els exmembres del Govern han repetit reiteradament que no va ser possible dialogar amb l’Executiu popular. Tots, menys Santi Vila, que va assegurar que ell mateix ho va intentar. Rajoy podrà aportar la seva versió, però encara més Soraya Sáenz de Santamaría, a qui es va atribuir una bona relació amb Junqueras i, sobretot, Iñigo Urkullu, ja que el lehendakari va intercedir a fi de solucionar la situació plantejada després del referèndum. La primera compareixerà dimecres i el segon obrirà la sessió de dijous, si és possible de complir el calendari.
Els diners. Ni un cèntim. Això és el que la Generalitat es va gastar en el referèndum, segons els acusats, a qui s’imputa malversació. En aquells moments la Generalitat havia de retre comptes al Ministeri d’Economia sobre les seves despeses. Qui va ser el seu titular, Cristóbal Montoro, dimecres serà davant el Suprem per explicar el que sap sobre tot això. Mentre el cas estava en mans de Llarena, des del seu departament es va dir que no s’havien desviat fons. A veure què explica ara.
L’ombra del 9-N. Artur Mas va ser jutjat i inhabilitat pel 9-N. Encara té pendent, per això, una causa al Tribunal de Comptes. Aquesta consulta és al·ludida pels acusats com a antecedent que descartava la violència en un referèndum. A més a més, a la causa es diu que va ser present en reunions preparatòries del procés. Compareix dimecres.
El Parlament i els locals. L’actual president del Parlament, Roger Torrent, i els seus antecessors, Núria de Gispert i Ernest Benach, hi aniran dimecres i dijous per descriure si des del càrrec es poden impedir iniciatives dels grups polítics, i per aclarir el paper de Forcadell. Els secretaris generals de Treball, Afers Socials i Catsalut hauran d’explicar si es van cedir locals per al referèndum.
Concentracions. Ada Colau i Joan Tardà van ser en concentracions i explicaran la seva visió sobre aquestes i la violència. L’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, donarà el punt de vista des del seu càrrec, a més d’explicacions sobre el dispositiu de l’1-O.