El segona icona més gran del franquisme s’acosta al final
La ciutat estudia demolir el monument o convertir-lo en museu dels Sanfermines
El segon monument més gran de la dictadura franquista –el primer en un entorn urbà– s’acosta al seu final. Almenys tal com és ara. Malgrat la seva transformació en sala d’exposicions i l’ocultació de tota la simbologia franquista a través de fustes i cartells, l’allargada ombra dels Caídos de Pamplona continua incomodant la ciutat. Un concurs internacional d’arquitectura que ha convocat l’Ajuntament ha derivat en set propostes finalistes que són un reflex del debat social. Pot resignificar-se el lloc o hauria de ser directament enderrocat?
Construït el 1942 en honor als 4.500 combatents navarresos del bàndol revoltat morts en la Guerra Civil, el conjunt, que només superat en mida el Valle de los Caídos, corona un extrem de Carlos III, l’emblemàtica avinguda que desemboca a la plaça del Castillo, el cor de la capital foral. Al seu panteó s’hi van conservar fins al 2016 les restes de dos dels màxims responsables de l’alçament militar el 1936, el governador militar Emilio Mola i José Sanjurjo. “Després del canvi de nom de l’espai a plaça de la Libertad i d’exhumar els generals feixistes allà enterrats, ara entrem en la fase per a la reflexió sobre l’edifici i l’espai”, va explicar l’alcalde, Joseba Asiron (EH Bildu), durant la presentació dels projectes la setmana passada.
La convocatòria del Consistori a la tardor va rebre 48 propostes. Les opcions que estudiava per al futur del monument eren quatre: mantenir-lo, transformar-lo, substituir-lo o eliminar-lo. Dels set plans seleccionats pel jurat internacional, sis opten per mantenir l’edifici resimbolitzant-lo i donar-li usos socials i culturals mentre que un aposta per enderrocar-lo íntegrament conservant un petit espai per a la memòria que contingui material del mausoleu demolit. “Vam tenir un debat sobre què és i què no és patrimoni; aquest és un edifici que no respon a una època sinó a una ideologia”, va indicar Jordi Comas,
L’allargada ombra dels Caídos de Pamplona fa anys que incomoda la capital de Navarra
un dels seus autors.
La proposta recull la visió de la iniciativa ciutadana que, avalada per referents de la cultura com ara el cineasta Montxo Armendáriz o el músic Enrique Villarreal el Drogas, creu que els Caídos han de desaparèixer ja que no poden deslligar-se de la seva condició d’edifici “per exaltar el feixisme pur i dur” i resulta “impossible resignificar-lo per conservar la memòria històrica”, com en el cas del fort de San Cristóbal, una presó franquista enganxada a Pamplona. “Està perfectament dissenyat perquè no es pugui fer servir per a res més que com un enorme monument funerari”, expliquen.
Els altres sis projectes atorguen a la gran cúpula i la seva planta de creu grega usos tan heterogenis com que sigui un museu dedicat als Sanfermines, una biblioteca o fins i tot convertir-lo en la seu d’alguna institució pública que, suggereixen, podria ser l’Ajuntament de la ciutat.
Les opinions al carrer són tan variades com les idees seleccionades, que al maig hauran d’aparèixer redactades com a avantprojectes. És el següent pas al camí perquè el missatge “Navarra als seus morts en la Croada”, inscrit al frontispici, no hagi d’estar més amagat sota el cartell de sala d’exposicions. Perquè ja no hi serà.