El judici, segona fase
EL judici als líders del procés sobiranista català ha superat pràcticament la primera fase. Dimarts vinent, declararan davant el Tribunal Suprem els dos últims acusats que encara no ho han fet, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta del Parlament en la legislatura passada. Hem pogut escoltar nou membres de l’anterior govern de la Generalitat i el que va ser president de l’Assemblea Nacional Catalana en el moment dels fets. Encara queda molt judici per davant, però ja s’han pogut observar alguns elements clau, en vista de les primeres intenses jornades de declaracions.
El més destacat és que la idea segons la qual el que va passar la tardor catalana del 2017 té alguna cosa a veure amb un alçament violent no ha pogut ser provada, de moment, per la Fiscalia. En aquest sentit, la part substancial de la instrucció realitzada pel jutge Llarena s’ha anat desinflant després de les paraules dels acusats, una cosa molt rellevant ja que el delicte de rebel·lió es fonamenta en l’ús de la violència. En general, la manera de procedir dels fiscals no ha respost al que s’espera d’un judici d’aquesta importància, i hem vist errors, improvisacions i moments erràtics de la Fiscalia que són impropis d’unes circumstàncies tan excepcionals. Tampoc l’advocada de l’Estat no ha estat gaire eficient en el seu paper. No tots els actors concernits semblen ser plenament conscients del que s’hi juga avui la justícia espanyola.
D’altra banda, cal destacar positivament l’actuació del president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que està vetllant perquè la vista es produeixi en el marc i en els termes adequats, frenant per igual defenses i acusacions quan considera que aquestes surten de la seva comesa. Marchena emergeix com el principal vigilant de les garanties d’un judici molt especial, després d’una instrucció envoltada de controvèrsies.
Les respostes dels acusats evidencien l’existència d’estratègies de defensa que discorren en paral·lel i que poden ser complementàries. Hem vist alguns al·legats d’intenció totalment política i diverses declaracions que, sense defugir la càrrega ideològica, han tingut per objectiu aclarir i explicar amb detall el que va passar en relació amb el referèndum unilateral d’independència i la seva preparació. Cal lamentar que els acusats hagin hagut de comparèixer davant del Suprem amb les limitacions de la presó preventiva, la qual cosa ha obstaculitzat la preparació de les seves defenses, més tenint en compte la llarga durada de les sessions.
La propera setmana començaran a desfilar pel Suprem els nombrosos testimonis que han estat convocats, entre els quals hi ha Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas, Roger Torrent i Iñigo Urkullu, entre d’altres. Veurem si les seves paraules aporten claror als angles més opacs de la crisi catalana. Es comprèn que la Sala Segona vulgui blindar aquesta vista del clima electoral, però un ritme accelerat de compareixences no és aconsellable atesa la transcendència de la causa.
L’arrencada del judici als líders independentistes va ser seguida amb gran expectació a tot Espanya, però la vista sembla haver passat a un segon terme –excepte a Catalunya–, relegada per la precampanya del 28-A, els moviments de peces a l’interior dels partits i les especulacions sobre pactes postelectorals. No obstant això, el desenllaç d’aquest judici és esperat atentament dins i fora del nostre país, un fet que no pot desvincular-se del paisatge polític espanyol a curt i mitjà termini.