Feixista!

L’acusació de “feixista!” es llança un dia sí l’altre també com a dard acusatori contra partits de dretes i els seus dirigents, així com contra membres de la judicatura i de les policies, l’Estat espanyol, de vegades empresaris, etcètera. Passa així en protestes dels CDR, també ho fan servir polítics nacionalistes catalans i dels comuns i de Podem, i fins i tot es crida en manifestacions al carrer de la índole més diversa, encara que siguin per motius laborals, feministes o altres reivindicacions socials. De vegades, menys, també es fa servir contra els independentistes catalans. Alguns grups o plataformes de matriu anarco s’autodenominen “antifeixistes”.

Tot això passa des de fa anys, però amb el judici del procés i l’eclosió de Vox en l’escena pública aquesta imputació s’ha disparat, acompanyada de vegades de paraules com dictadura, opressió, tirania, despotisme, arbitrarietat o autoritarisme. No només contra totes les dretes, per suposat PP i Cs, sinó fins i tot contra el Govern socialista ara en extinció. Els mateixos termes utilitzen a les tertúlies o programes de ràdio i televisió persones suposadament una mica més il·lustrades.

Aquest adjectiu, feixista, sol adjudicarse de manera tan impròpia que resulta dubtós que els qui el pronuncien tinguin la més mínima idea de què significa. L’assimilen a compendi de tots els mals i perversions, sense discernir ni aprofundir-hi.

Aniria bé assabentar-se mínimament del que va ser el feixisme i atribuir-lo només a qui correspon. Ara s’obre una bona oportunitat quan es compleix el centenari de la creació del feixisme per Benito Mussolini i els seus companys. El 23 de març de l’any 1919 es van creae en una sala de la Piazza San Sepolcro de Milà els Fasci di Combattimento, que reuneixen les bases i el programa polític del feixisme. Dos anys més tard, el 9 de novembre del 1921, es convertirien en el Partito Nazionale Feixista. El 23 de març va passar a ser una data icònica per als feixistes italians, i mostra d’això és que una de les divisions del Corpo Truppe Volontarie que van ajudar el general Franco durant la Guerra civil espanyola portava aquesta denominació.

Cadascú és ben lliure de defensar les idees que consideri més justes, però acusar amb propietat els altres aportaria una mica de rigor intel·lectual i ètic al debat polític.