“Hem descobert una nova classe d’exoplaneta”
Ignasi Ribas, astrònom de l’Institut de Ciències de l’Espai
L’estrella de Barnard era com la balena blanca de la cacera de planetes, el gran objectiu”, diu Ignasi Ribas, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) i director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Ignasi Ribas, juntament amb Guillem AngladaEscudé, de la Universitat Queen Mary de Londres, ha liderat un equip de 63 astrònoms que han descobert el primer exoplaneta d’aquesta estrella, anomenat Barnard b, la balena blanca del capità Ahab. La fita, publicada a la revista Nature, és el resultat de 20 anys d’observacions i posa de manifest l’existència un nova classe de planetes.
Per què van decidir buscar planetes a l’estrella de Barnard? És una estrella molt singular. A
només sis anys llum, és una de les estrelles més pròximes al sistema solar, després del sistema triple d’Alfa, Beta i Pròxima Centauri. A més, és molt adequada per buscar planetes, entre altres coses perquè és molt inactiva i els científics poden prendre mesures amb gran precisió.
Com és que fins ara no s’havia trobat cap planeta al voltant seu? Ja fa almenys 20 anys que es recullen dades de Barnard amb molts instruments i eienes diferents, però la veritat és que aquest planeta és molt poc massiu i deixa un senyal molt i molt petit. Només en l’actualitat, quan tenim gairebé 800 mesures, podem veure el seu tènue efecte.
Com han descobert que era aquí?
Utilitzem el mètode de velocitats radials: mesurem el moviment de l’estrella degut al planeta que l’orbita, a partir de l’efecte Doppler. Quan un objecte que emet llum s’acosta a tu, la seva llum es desplaça lleugerament cap al blau. I si s’allunya, es desplaça cap al vermell.
I com ho van fer per analitzar 20 anys d’observacions?
Això va ser un malson. Vam haver d’utilitzar eines estadístiques molt innovadores per analitzar tota la informació. Aconseguir treure tant suc com es pugui a unes dades així per veure un feble senyal requereix un esforç enorme.
Va ser una sorpresa trobar el planeta després de tant de temps? Com va ser el moment de la troballa? ¿Es va desfermar l’eufòria? En ciència de moments eureka no n’hi ha gaires. No va ser cap casualitat trobar-lo: l’estàvem buscant. El que és més sorprenent és el planeta per si mateix.
En quin sentit?
És una classe de planeta que fins ara no coneixíem. No havíem trobat mai un planeta tan lluny de la seva estrella i tan petit. Té una massa d’unes quatre Terres i està a una distància de la seva estrella equivalent a la que separa Mercuri del Sol en el sistema solar. Però Barnard és molt més petita que el nostre Sol, de manera que a aquesta distància la temperatura és de 170 graus sota zero. En termes de la seva òrbita, és l’exoplaneta descobert que s’assembla més a la nostra Terra.
Quin aspecte té? Per la seva massa, no sabem si és una bola de gas o de roca: ara per ara és un misteri. Però seria fascinant que fos un món rocós, perquè pots deixar volar la imaginació i especular que hi hagi vida.
Però no és a la zona habitable de la seva estrella, oi?
No, és bastant més lluny. Al sistema solar, però, dos dels llocs on hi ha possibilitats que hi hagi vida són les llunes Europa de Júpiter i Encèlad de Saturn, al subsol, sota una capa de gel. La temperatura d’Encèlad i Europa és molt semblant a la d’aquest planeta.
Es podria arribar a determinar si realment hi ha vida a Barnard b?
És molt complicat. Aquí al costat, a Europa o Encèlad, ens està costant moltíssim. El que sí que podrem saber ben aviat és si Barnard b és un planeta rocós o gasós.
Quan ho sabrem?
Quan puguem prendre’n imatges directes. L’avantatge de trobar planetes tan a prop, com aquest o Proxima Centauri b, és que d’aquí uns quants anys, quan hi hagi telescopis més potents, podrem fer realitat un somni que tenim: fotografiar exoplanetes. I potser hi podrem anar algun dia.
Anar-hi? Quant tardaríem a arribar-hi?
Amb la nau Voyager 1, que és la que s’allunya a més velocitat del nostre sistema solar, tardaríem uns 100.000 anys. Ara mateix és impossible tecnològicament, però hem de tenir una mirada llarga. Malgrat que es tracta de viatges inconcebibles per a un ésser humà individual, potser un dia la humanitat, com a col·lectiu, es plantejarà fer viatges interestel·lars. I començarà pels planetes més pròxims, com Barnard b.
És al costat de l’estrella de Barnard, a sis anys llum de distància
“Si és un món rocós, es pot especular amb la possibilitat que hi hagi vida al subsol”