No eren morts

La proximitat de les municipals provoca efectes paranormals a l’Ajuntament de Barcelona. Calaixos tancats a pany i forrellat s’obren de sobte i n’afloren iniciatives que semblaven condemnades a esperar temps millors, plans frustrats per la manca de suports polítics, projectes que van ser reclam electoral el 2015 i que estan cridats a servir al mateix propòsit el 2019. No eren morts, només hibernaven, i una vegada reanimats tornaran a complir la mateixa funció: ser la cola, el dic de contenció d’aquells votants que, decebuts per la moderació adquirida en l’exercici del poder, s’estaven pensant seriosament desertar de la causa dels comuns i que, potser, acaben donant-los una segona oportunitat.

El ple del gener va aprovar la connexió del tramvia per la Diagonal. “Ja tenim tramvia”, es van afanyar a proclamar, amb eufòria artificial, els promotors del projecte. En realitat el que es va aprovar va ser poc més que un volàtil compromís de futur, una declaració d’intencions sense calendari i sense un pla de finançament al darrere. Els últims dies s’ha repetit la jugada. Aprofitant el pànic d’altres esquerres de ser llançades a les feres en la pròxima campanya, l’equip de l’alcaldessa ha revisionat un altre dels seus mantres, el de la funerària municipal, projecte assentat sobre un terreny encara més inestable que el del tramvia per la inseguretat econòmica i jurídica que planteja. El mateix govern que va concentrar tres plens en

Tramvia, funerària... El govern Colau rescata amb presses, en vigílies electorals, els seus reclams

un dia per minimitzar el que més el fastiguejava –el monogràfic sobre inseguretat ciutadana– corre a convocar per al proper dimecres una sessió extraordinària sobre la funerària. Els grups de l’oposició –incloent-hi els que donaran suport a la iniciativa per no ser assenyalats amb el dit acusador– veuen darrere d’aquestes presses una cortina de fum per amagar els problemes de gestió i les dificultats dels comuns per arribar a acords.

L’obstinació a defensar les banderes pròpies es converteix de vegades en menyspreu davant les reclamacions dels qui se senten lesionats per les polítiques –o la falta de polítiques– de l’Ajuntament. Passa amb el top manta, un fenomen mal gestionat des d’un bon principi per un govern que se sent incòmode davant la possibilitat que els seus afins el culpin de reprimir una activitat il·legal que esgota la paciència infinita dels comerciants. Aquesta setmana hem assistit a una altra resurrecció, la del dispositiu policial per evitar que els venedors ambulants envaeixin el vestíbul de Rodalies de la plaça Catalunya, escales i andanes, i el seriós risc per a la seguretat que comporta aquesta ocupació. D’aquesta operació se’n parlava com a “imminent” al novembre, però van passar el black friday, els diumenges i dies festius d’obertura comercial, el Nadal i les rebaixes, i els manters van continuar treballant sense més molèsties que les derivades d’alguna operació cosmètica que solia arribar just l’endemà que la premsa s’interessés per la massificació del mercat. Ara que es traslladen al sol del front marítim és quan s’ha pres, per fi, la decisió de bloquejar els accessos al subsol, d’aplicar una mesura “estable”... fins que deixi de ser-ho.