La fundació que gestiona el recinte veu inviables els plans municipals i estudia el trasllat a l’àrea metropolitana Palo Alto penja d’un fil
El Palo Alto dels últims 20 anys és el continuador del que va arrencar el 1989 de la mà d’un grup de dissenyadors i artistes que es van instal·lar a l’antiga fàbrica Gal i Puigsech del Poblenou, entre ells Javier Mariscal. Així ho creu la fundació que el gestiona des del 1998, en vista dels plans de l’Ajuntament de Barcelona, propietari del recinte, l’actual concessió de la qual ja ha vençut, i que passen per treure a concurs l’explotació d’un 45% de l’espai i reservar-ne un 55% per a usos municipals.
Amb el repartiment previst per l’equip de l’alcaldessa Ada Colau, sosté la Fundació Palo Alto, no és viable fer-se càrrec dels costos ni tampoc preservar el model d’activitat que caracteritza el complex. Aquesta posició dels actuals responsables es traslladarà al govern de la ciutat en forma d’al·legacions a la licitació. I, en previsió que no tirin endavant, estudien ubicacions alternatives a l’àrea metropolitana.
“No surten els números, per anar bé caldria gestionar un 70% del recinte i com a mínim un 50%”, afirma Toni Clariana, membre de la comissió executiva de la fundació. Les coses es compliquen encara més perquè d’un 45% que es preveu en les bases del concurs, que estan en exposició pública fins al 6 de març, una part, un 30% del total, és per als projectes tractors, que són els que aportaran els recursos. Un altre 15% correspon a una incubadora d’empreses. Al plec es fixa que l’entitat que guanyi la concessió haurà d’assumir una inversió de 100.000 euros a l’any en la millora i rehabilitació de la part que està previst passar a concessió, qüestió clau en tot el procés, ja que es tracta d’un conjunt arquitectònic amb gairebé un segle i mig d’antiguitat.
La durada de la concessió que es fixa al concurs és de 15 anys. Les empreses tractores podran quedar-se al recinte un màxim de deu anys ampliables en cinc, i els projectes d’incubadora, tres. El cànon inicial que la concessionària abonarà a l’Ajuntament serà de 69.000 euros i l’anual correspondrà a un 15% dels ingressos bruts obtinguts per l’explotació d’un 30% de l’espai destinat als projectes tractors, amb un mínim de 50.400 euros anuals.
Els actuals gestors recorden que en els 20 anys de concessió han invertit 4 milions en el condicionament de la fàbrica i els seus jardins, convertits avui en un oasi urbà. “Això no és un negoci –subratlla Clariana–, el que generem és per a la preservació del recinte”. El pressupost anual de l’entitat, que té cinc empleats, ronda el mig milió d’euros i es nodreix íntegrament dels lloguers de les 33 empreses instal·lades, en les quals hi treballen 340 persones. No hi ha subvencions, assegura. El cànon que es paga a l’Ajuntament ascendeix a 90.000 euros anuals. “Si un 55% passa a ser municipal, l’administració haurà de posar diners per condicionar la seva part del recinte”, recorda aquest responsable. La fundació estima que s’han d’invertir 7 milions per posar tot el complex al dia.
Més enllà de les qüestions econòmiques, està en joc el futur del model de Palo Alto que, subratlla Clariana, “fa molts anys que és un referent al món del disseny que contribueix a la projecció de Barcelona”. Trossejar el recinte no és la solució, insisteix. “I –afegeix– si el que es desitja és obrir-lo més al seu entorn, no hi ha cap problema, ja ho estem fent i el nostre projecte per als propers anys va en aquesta línia ja que preveu col·laborar amb les entitats, les escoles...”
Els llimbs en què està Palo Alto provoquen la marxa d’inquilins. “Se’n van perquè no veuen clar el futur”, explica Clariana, que posa en relleu la feina feta. “Aquí hi ha coworking des de sempre, quan ningú no parlava d’aquest concepte, després van arribar el 22@, altres fàbriques recuperades, el Pier01...” El recinte, recorda, va aconseguir reunir 44 empreses amb 450 treballadors, “més dels que va tenir quan era una fàbrica tèxtil; això sí que és recuperar el patrimoni industrial”.
L’Ajuntament preveu licitar un 45% de l’espai; els actuals responsables el consideren insuficient per preservar el complex