L’ENTREVISTA ÁLVARO PALACIOS ENÒLEG “Soc un romàntic que va voler ser torero”
| |
Álvaro Palacios va néixer fa 54 anys a La Rioja sobre la tremuja que rebia el raïm a la casa del seu celler familiar a Alfaro. Després de recórrer el món es va adonar que al tel·lúric Priorat, a El Bierzo o a La Rioja hi havia tanta o més màgia que a qualsevol altre racó del planeta vi. Tot va canviar quan el vi més icònic que elabora al Priorat, una ampolla de litre i mig de L’Ermita de l’any 1999, es va subhastar a Christie’s de Nova York el 1995 per 68.000 pessetes.
El príncep Carles d’Anglaterra, Maradona, Obama, Harrison Ford o Elle MacPherson beuen els seus vins. Es va arribar a imaginar una cosa així quan va començar? Continuo lluitant per això. Està tot per fer. Un recent article anglès sobre la tendència dels grans vins per als propers cinc anys no hi situa cap regió espanyola. Una vegada més, surt Bordeus, la Borgonya, el Piemont, Roine...
La fama l’ha canviat?
No, gens. La gent del meu poble, Alfaro, em diu que com és possible que amb el que volto sigui tan planer. Treballar al camp et fa molt humil. La terra et fa tocar de peus a terra. Si has nascut amb una mica de supèrbia, la terra et regula. És l’essència de la vida.
Ha elaborat i ha venut alguna de les ampolles de vi més cares d’Espanya i del món. El seu Priorat L’Ermita del 2013, que va ser distingit amb els anhelats 100 punts Parker, s’acosta als 1.900 euros l’ampolla. Com es justifiquen aquests preus? Home, jo... Jo crec que objectivament ho val. Sí que és cert que la poca quantitat produïda, la gran qualitat i la demanda provoquen aquest poc més de sobrevaloració. Crec que és un preu normal. Passa que nosaltres no estem acostumats a Espanya que el vi ocupi aquestes cotes de cotització. Ara és el moment d’orientar-nos cap a l’excel·lència i cap a una demanda exquisida, de començar a creure’ns que les nostres màgiques i velles vinyes situades en llocs privilegiats poden amagar un do com diví, una gràcia indescriptible.
Va estudiar a Bordeus però diuen que no era un alumne gaire aplicat. Cal una formació acadèmica sòlida per triomfar? La veritat és que no he estat un bon alumne. Tota formació és bona, però hi ha persones que tenen més capacitat d’atenció i memorització, i d’altres no. Però també hi ha persones autodidactes que tenen gran creativitat o s’interessen apassionadament per motius que els permeten veure el que d’altres no veuen: veure camins plens de llum i meravelles.
Si cal, s’atreveix amb el flamenc en els seus tastos. Com s’explica que un de La Rioja senti tanta passió pel flamenc? Bé, és que vaig molt a Tòquio a vendre vi i se m’ha enganxat allà, ja que allà hi ha més acadèmies de flamenc que a tot Espanya. Aquesta és la broma que sempre explico. Quan era jove a La Rioja tothom als cellers o al camp, a cavall o a Mobylette, anava cantant jotes, coples o flamenc ja fos en fandango o alegries. I la seva gran afició pel toreig? Continuo en actiu. Soc un aficionat pràctic. M’agrada molt torejar. El celler i la casa de la família són davant la plaça de toros d’Alfaro. Som molts germans i no tots som aficionats. Jo vaig heretar els gens més marcats del pare. De fet, vaig voler ser torero però el meu pare em va dir que me n’oblidés. També m’agraden molt els cavalls i el mar.
Com lluita en l’amor?
L’amor és el motor de la vida. Soc un paio romàntic que sent amor per les coses, per la gent, per la meva dona Cristina, per la meva filla Lola i, esclar, pel vi. Soc molt apassionat i romàntic, i els meus vins treuen tot això de mi amb gran força.
Expliquen que una de les seves grans passions és el trial, l’enduro i els ral·lis, i que encara se’l pot veure algun dia amb alguna moto recorrent les seves vinyes. Fins i tot col·lecciona Bultaco. Què té la moto que li agrada tant? La moto em va atrapar quan als set o vuit anys un germà gran, en Toño, va arribar a casa amb una Bultaco Sherpa. Els seus colors, el seu so i el seu disseny em van tornar boig. De fet, la moto em va apartar una mica del món dels toros i els cavalls. La moto és la llibertat, és un cavall mecànic que et porta ràpid per qualsevol camí i saltes, i voles...
També diuen que és un home molt donat a la pulcritud i a l’ordre. Maniàtic? Cada vegada més, amb l’edat, necessito tenir-ho tot més ordenat. No tinc més ocupació que altres persones però sí que porto bastantes coses: les vinyes, uns 90 mercats a tot el món i l’ambició per arribar cada dia més i més enllà. Passo uns 150 dies a l’any fora de casa.
Li agrada la cuina tradicional i les gambes el tempten especialment? M’agrada la matèria primera tractada amb amor però també la creació sempre que senti que hi ha una mà com de mare, de respecte a la tradició amb amor. Això sí que és l’exquisidesa. I de la gamba vermella mediterrània... què li diré! M’encanta.
Recomani un vi.
Un vi del Vell Món ple de màgia i de calma, que faci la sensació que tot té sentit, pau i encant. Al Vell Món, amb la seva gran història i tradició, hi ha i hi haurà per molts segles el gran vi.
Per què o per qui brindaria?
Jo brindaria per la salut. Les altres coses ja les aconseguirem com sigui.
El seu vi L’Ermita del 2013, que elabora al Priorat, va ser qualificat amb 100 punts Parker i costa 1.900 euros l’ampolla