El bumerang de les protestes socials
A ‘Obediencia’, Jones descriu l’espiral de frustracions en un Regne Unit en crisi, durant els aldarulls del 2011
Les protestes poden tenir un efecte contrari a l’objectiu que persegueixen. Jamie Jones ho explica a Obediencia, una història de frustracions personals i socials ambientada en els violents aldarulls a Londres del 2011, tot i que la part essencial de l’acció hauria pogut situar-se a qualsevol ciutat occidental durant els anys de la crisi. El director, debutant en el llargmetratge, mostra com les pitjors conseqüències de les protestes van ser per als seus protagonistes. I, a la conversa amb La Vanguardia arran de l’estrena del film divendres, vaticina que això mateix passarà amb el Brexit: els seus votants són els que més hi perdran.
El protagonista d’Obediencia és un jove de 19 anys, Leon (Marcus Rutherford), que no sap com sortir de la mala situació en què es troba: sense feina, amb una mare alcohòlica i un nòvio miserable, amb uns amics tan desestructurats com ell i la boxa com a única activitat i via de desfogament. Poc futur, males companyies. Carn de fracàs.
El plantejament inicial de Jones era buscar una bona història sobre el moviment okupa en aquells anys de depressió al nord-est de Londres. “M’interessava explorar els efectes del col·lapse financer que patia el país i que afectava sobretot els grups socials d’aquella zona de la ciutat (Hackney), molt castigada per les mesures d’austeritat del Govern”, explica. I aclareix que la seva pretensió no era didàctica. No volia oferir una anàlisi sobre l’origen dels aldarulls del 2011, sinó indagar en l’impacte que van tenir en la vida dels personatges del seu relat.
La narració se centra efectivament en els problemes personals de Leon, la relació amb la mare i els amics, i la història que viu amb Twiggy (Sophie Kennedy Clark), una noia molt diferent d’ell que li obre un món i li ensenya una llum que potser és enganyosa. La cinta és d’un realisme corprenedor.
L’avís de Jones sobre els efectes contraproduents de la revolta a Londres no es presenta a tall de lliçó reaccionària. El realitzador només constata una paradoxa: els aldarulls no només van causar cinc morts, sinó que van derivar en greus episodis de pillatge que van tenir com a víctimes els veïns de les zones desfavorides on la ràbia havia esclatat.
Jones també creu que l’efecte bumerang es repetirà amb el Brexit, “que va ser un vot de protesta dels que viuen a les zones dels incidents”; afegeix que en aquells barris “ja s’adonen que seran ells els que més hi perdran amb el Brexit i tenen remordiments”.