La reacció de Valverde
“He canviat el sistema al descans perquè havíem de trencar el partit”, afirma l’entrenador blaugrana
Ernesto Valverde va baixar a l’arena, es va treure l’etiqueta d’immobilista, guanyada a pols, i va intervenir. Messi va ser l’executor, el far indiscutible, el factor decisiu, però l’entrenador va contribuir amb el seu granet de sorra reordenant un equip desajustat que va segellar una victòria de pes al Pizjuán. Dos canvis de sistema sobre la marxa. Dues substitucions al descans per primera vegada aquesta temporada. Contínues indicacions. Queixes cap als seus futbolistes, cap als rivals, cap a l’àrbitre. Escarafalls. Empenta. Vida. Res d’estar-se impassible a la banqueta o com un estaquirot a l’àrea tècnica. Res d’esperar que el partit li continués passant per sobre. Res d’esperar al desenvolupament dels esdeveniments fins que el desgavell no tingués solució. Notícia. Res a veure amb el Valverde de Roma de la temporada passada, quan va quedar convertit en una estàtua de sal a la banda.
El renovat tècnic blaugrana veia que al seu equip se li estava escapant el partit. Havia mantingut les estructures i les jerarquies de sempre i el resultat li estava traient la raó. Havia posat en escena un centre del camp més propi dels alts forns industrials que de l’orfebreria fina i no hi havia control ni concert. Així que va fer escalfar el requerit Dembélé i Sergi Roberto i els va posar a l’entreacte. El català va entrar per Semedo, que acostuma a ser el sacrificat (quart canvi al descans) i el francès per Vidal. “No generàvem prou perill tot i que teníem la pilota a prop de l’àrea. Havíem de trencar el partit d’alguna manera i assumir riscos perquè anàvem perdent. De vegades fas canvis i guanyes i altres vegades els fas i perds igual”, va dir traient-se importància Valverde.
Nou dibuix doncs, un 4-2-3-1 amb Rakitic i Busquets de doble pivot i Dembélé i Coutinho flanquejant Messi, amb Suárez d’illot per davant. Amb aquesta maniobra el Barcelona es va compactar i va tenir molta més argamassa mentre el Sevilla va deixar de llançar contra- atacs fulgurants. Després de l’ordre va venir la fluïdesa i per això Messi va gaudir de més oportunitats, els seus companys el van trobar amb més freqüència i ell va marcar la diferència.
Primer amb l’empat. La igualada va provocar una altra nova decisió de Valverde. Tornada al 4-3-3 amb Coutinho uns minuts com a interior i Dembélé ara per l’esquerra. “El Sevilla ha posat un home més enmig i hem hagut de jugar amb un de més per dins, mantenint les peces de dalt”, va justificar Valverde.
Encara quedava una última bala a la recambra del tècnic, la d’Aleñá per Coutinho. Si Dembélé va posar la pilota a Messi en el 2-2, el migcampista català va participar en el 2-3, movent-se amb criteri en tota la jugada i xutant. Del rebot del seu xut es va originar el gol de la victòria de Messi. “El que importa de Messi no és només que hagi ficat tres gols sinó que com els fica, on els fica i quan els fica, perquè estàvem una mica tocats”, va dir obsequiant-lo l’entrenador.
Per a més satisfacció de Valverde fins i tot va marcar Suárez, aquell futbolista que, en paraules de l’entrenador, és difícil que deixi de jugar perquè sempre garanteix ocasions. Abans d’anar al Bernabeu el tècnic, amb el permís del geni únic de Messi, també va saber reaccionar. “Aquesta victòria ens reforça”, va concloure Valverde.