L’Honorato i l’ombra del volcà
Tothom el coneix i ell respon a les salutacions amb timidesa, buidant els seus ulls blaus darrere d’unes ulleres rectangulars. Tots és inexacte i requereix més precisió: el coneixen tots els humils. Fa 38 anys, Honorato Alonso va deixar el seu Burgos natal per afegir-se a la Congregació Salesiana de Don Bosco a Goma, a l’est de la República Democràtica del Congo. Ja no n’ha marxat mai. L’Honorato és un missioner modèlic: creu en el que fa i la fe li dona el valor per fer-ho. Per això resisteix. Quan el genocidi de la veïna Ruanda va convertir la ciutat en un riu humà que fugia de les matances i la guerra va buidar els carrers d’oenagés, l’Honorato es va quedar. Encara és capaç d’assenyalar el punt exacte on va ajudar a cavar una fossa comuna per enterrar centenars de víctimes de còlera.
L’Honorato encara ha fet més coses. Al cap de pocs mesos d’arribar, va organitzar una lliga de futbol infantil gratuïta. La resposta el va desbordar. Van arribar centenars de nois de tots els barris de Goma. Gairebé 40 anys després, el campionat és una llegenda. Més de cent equips i 1.600 nens participen en la lliga de nois més gran d’entre 9 i 15 anys del país.
Cada diumenge, l’Honorato es penja al coll un xiulet i dona inici, alhora, a sis partits al camp de futbol de Don Bosco, amb l’ombra del volcà Nyiragongo de fons. La seva presència no és de postal: la lava solidificada de l’erupció del 2002, que va matar 147 persones, és per tot arreu.
La setmana passada, just després d’aterrar al Congo, vaig complir el ritual. Vaig anar a saludar l’Honorato i el vaig trobar ensenyant l’ofici d’electricista a uns adolescents. Mentre xerràvem, es va adonar que un nen d’uns 10 anys s’esperava just al darrere amb un paper a les mans. Era un full de llibreta quadriculat amb el nom de l’equip i dels jugadors que volien participar en la lliga. Els nens bategen els seus equips amb noms de clubs europeus o inventats, i fins i tot posen el cognom dels seus ídols al costat del seu. Pascal Messi, Agustin Benzema, Rodolph Griezmann i així.
L’Honorato porta el control de tots els equips de les tres divisions, dividits segons l’edat, i lluita amb l’escassetat de material. La recompensa per al campió és emportar-se la samarreta un dia a casa. Així poden passejarla orgullosos pel barri, abans de tornar-la l’endemà al matí. Per al burgalès, el futbol és una manera d’educar. Per això a la seva lliga congolesa, les victòries sumen tres punts, els empats dos i les derrotes un.
–Participar implica sumar –assenyala–. Només reben zero punts si fan trampes, arriben tard o hi ha joc brut.
L’Honorato no sap conduir i sempre es desplaça en transport públic o bicicleta. O camina com qualsevol congolès de la ciutat. Per això tots els humils el saluden. Perquè el coneixen, perquè van jugar a la seva lliga, perquè a l’ombra del volcà, l’Honorato és un més.