“Els decrets llei del Govern central són una drecera molt perillosa”
Antonio Garamendi, president de la CEOE
El Govern central està fent malabarismes per arribar al Consell de Ministres de divendres vinent amb mesures de pes. Per tombar part de la reforma laboral, implantar mesures d’igualtat a la feina i fer modificacions sobre pensions via decret llei, busca sumar la patronal i els sindicats i assegurar-se el suport de PNB i PDCat a la diputació permanent del Congrés. Les reunions se succeeixen però la patronal s’hi ha manifestat en contra. No és el moment, insisteix el president de la CEOE, Antonio Garamendi (Getxo, Biscaia, 1958). El successor de Juan Rosell al capdavant de la patronal espanyola parla d’electoralisme i de les conseqüències negatives de legislar via decret llei en els minuts de descompte.
Per què estan en contra dels decrets llei que l’Executiu prova d’aprovar abans de la dissolució de les cambres?
Ara ens volen posar per davant el que anomenaria “reials decrets llei electorals”. Pensem que s’està prenent una drecera molt perillosa, que no és bona per a Espanya, ni per a l’economia ni per a les empreses. Per això estem fent un crit d’alerta.
No és moment de legislar?
S’està utilitzant la via del decret llei com una mesura electoral. I no passa res perquè esperem tres mesos per tornar a parlar de segons quines matèries. Un decret llei és un contracte d’adhesió: això és el que hi ha. Al contrari que amb un projecte de llei, ens quedem sense dret d’audiència, els partits perden la capacitat de presentar esmenes –que nosaltres també plantegem de vegades–. Et deixa constret. I hi ha un abús. És gravíssim que temes fonamentals es decideixin ara en ple procés electoral. Aquestes mesures són necessàries? Bé, potser sí. Responen a una situació excepcional? No. Són urgents? Crec que no.
Com veu els canvis en matèria laboral?
El que la ministra de Treball, Magdalena Valerio, anomena “petits retocs” a la reforma laboral és de fet una contrareforma. L’empresa ha de tenir llibertat, i per això defensem la prevalença del conveni d’empresa sobre el sectorial. Pel que fa a la ultraactivitat i el registre horari, creiem que són part de la negociació col·lectiva. No entenem que es constrenyi la norma i que hi hagi menys flexibilitat.
També hi ha la subcontractació... En l’acord nacional de negociació col·lectiva, vam pactar que calia millorar l’article 42, perquè és veritat que alguns se n’han aprofitat i et trobes amb casos com el de les cambreres de pis. Hi ha coses per solucionar. I havíem acordat ferho d’una manera: si externalitzo una activitat com la neteja, que com a mínim se li pagui el conveni
d’aquest sector. Però no és el que s’està plantejant ara i no acceptem que es pagui segons el conveni de l’empresa principal.
I les mesures sobre pensions?
Per nosaltres és fonamental que aquesta negociació es mantingui dins del pacte de Toledo. A més, les mesures que es volen prendre són per als anys 2021 i 2023. Mirin, millor que comencin a parlar al juny, després de les eleccions.
Però el pacte de Toledo se n’ha anat en orris... El pacte de Toledo no anava malament, els partits s’estaven acostant bastant, però s’ha trencat en mitja hora, així que s’han convocat eleccions. Segons la meva opinió, han escenificat una ruptura. Els partits eren a la taula del diàleg social parlant de pensions però ara no volen fer-se la foto amb els seus rivals electorals.
Finalment, també hi ha el paquet d’igualtat laboral.
Vam tenir la primera reunió d’arrencada amb la vicepresidenta Carmen Calvo fa uns 20 dies. Hi va haver una reunió dijous de la setmana passada i divendres al migdia ens van enviar un paper: “Això serà el decret llei i contesteu-nos fins aquest dimecres”. I esclar, això no és diàleg social, això és trepitjar.
Què és el que no els agrada?
Es culpabilitza les empreses de tot el que passi, quan possiblement a l’empresa és on més s’està avançant en igualtat. Estan parlant de presumpció de discriminació i afecta totes les companyies. Parlen de plans d’igualtat per a empreses a partir de 50 treballadors quan Europa marca a partir de 250. S’introdueixen un munt d’auditories, cosa que per a les pimes seria molt complicat. Però més que el contingut ens molesta el procediment.
S’estan reunint amb el Govern central i els sindicats. Hi ha possibilitats d’arribar a un acord de mínims, si es polissin els decrets o caigués alguna mesura? És clar que hi ha capacitat, algunes coses es podrien gestionar. El problema és el temps, d’aquí a divendres... I entenc que els sindicats, si poden, pressionin. Però insisteixo, considero un error la via del decret llei. Estem en un procés electoral, en què s’estan jugant moltes altres coses i moltes altres fotos. Un procés electoral és saníssim, però que el facin. I nosaltres jugarem al camp de joc que marquin els ciutadans. Li demanaria responsabilitat a la classe política en aquesta qüestió, perquè això sí que pot afectar l’ocupació. Veurem què passa quan es donin les dades del primer trimestre d’ocupació.
Tenen dades sobre això?
Bé, nosaltres intuïm que no seran bones. Amb el menjar no s’hi juga.
Per tant, el que demana la CEOE és que totes aquestes decisions s’ajornin fins després de les eleccions? El que estem dient és que se segueixi un procés democràtic normal, que és la via del projecte de llei. Si es fa d’una manera consensuada i es vota en un Parlament constituït, serà una norma molt més potent, molt més estable, més segura que si demà ens imposen el decret llei de cop.
Es plantegen recórrer els decrets amb l’ajuda dels partits que no estan alineats amb el Govern de Pedro Sánchez?
“Cal responsabilitat: això sí que pot afectar l’ocupació i portar més economia submergida”
“Les seus que han marxat tornaran tan aviat com es refermi l’estabilitat”
Estem intentant comentar als partits la nostra posició. Ja ho veurem. Si passa, veurem què diu el nostre departament jurídic. Ara com ara, són avisos a navegants. Tant de bo algunes d’aquestes normes no surtin, tant de bo puguin canviar. Cal esperar. Hi ha partits que estan més en la posició que plantejo. Però el que crec és que no és el moment. L’important és que es faci de manera el més oberta possible, el més transparent possible, que es puguin aportar idees.
Es perdrien llocs de treball amb els canvis que es plantegen a la reforma laboral? Per descomptat. Una rigidesa en les condicions d’externalització suposaria directament una caiguda de les empreses subcontractades.
De tota manera, hi ha un problema de precarietat. Què s’hi pot fer? Hi ha algunes bosses de precarietat. Hi són i s’han d’arreglar. Sobre els subcontractes, si la fórmula és que l’empresa principal sigui el referent, malament. Perquè això no arreglarà la situació. I significarà més economia submergida, que és pitjor. Ha passat una cosa similar al camp amb el salari mínim interprofessional. Quan parlem de l’SMI, sempre pensem en la situació a Madrid o Barcelona, i no pensem en Extremadura.
Tornant a les eleccions del 28-A, els preocupa l’ascens de Vox? Si em preguntessin quina és la carta als Reis d’Orient, el que interessa als empresaris i empresàries, la definiria en dos conceptes: estabilitat i moderació. Crec que contesto a la pregunta.
I la situació a Catalunya?
Em preocupa moltíssim, perquè és país. una La part gent fonamental i les empreses d’aquest de Catalunya Hem de construir no s’ho una mereixen. Europa forta des del davant vessant els econòmic, populismes. cal valorar I Caldria l’efecte tenir en en compte les inversions. la moderació dades no de són l’economia, exactament però iguals. les
En l’àmbit empresarial, nota diferències respecte a fa un any i mig? Les empreses estan més tranquil·les. Perquè al final, la societat civil no és capaç de viure en tensió tot el dia. La teva fàbrica ha de funcionar, has de continuar venent a Alemanya i tenint proveïdors a Alacant... La impressió que tenim a Madrid és que, des del punt de vista empresarial, Catalunya està més tranquil·la. I soc optimista. El problema és que els processos no són tan curts com ens agradaria.
Creu que les seus que han sortit de Catalunya tornaran?
Quan es vegi estabilitat, tornaran. Perquè són empreses amb sang catalana. Són decisions que a la gent li ha costat moltíssim prendre.
És possible una tornada a curt termini?
A mesura que es vagi normalitzant la situació... Un empresari català voldrà ser a Catalunya. És lògic. Jo soc basc i, si puc, una empresa meva serà al País Basc.
Els sindicats es queixen que es resisteixen a complir amb les pujades acordades i el salari mínim de conveni de 1.000 euros.
Les declaracions de CC.OO. i UGT les interpreto en el joc d’intentar pressionar una mica.
La CEOE mira de preservar la representativitat dels empresaris, davant altres veus que van sorgint. Com ho afronta? La nostra veu està consolidada. Aquí hi ha les grans empreses, les mitjanes i les petites. I acabem d’integrar els autònoms, una altra pota fonamental. El que hem de fer és evolucionar. Juan Rosell ha fet una bona tasca. L’únic que em toca a mi ara és intentar ferho millor. I quan vingui el següent, millorar-me a mi. Segons la meva opinió, és vital que la societat civil tingui més força, i d’aquí la importància també dels sindicats. La pau social és la infraestructura més important que existeix.
Entén les crítiques al sou de 300.000 euros més variable aprovat per al seu càrrec? No és un sou, són dietes. I es va aprovar per unanimitat. Aquesta és una institució privada i és la decisió dels socis. De transparència n’hi ha hagut absolutament: amb l’anterior directiva es va aprovar que el president podia tenir una retribució i, amb aquesta, el que es va fer va ser marcar-la. No hi ha gaire més de què parlar.