Sobrevivint
Sembla que tornen a incentivar que ens comprem cotxes elèctrics. Però posats a incentivar, haurien d’incentivar totes les alternatives de compra de cotxes: gasolina, dièsel, elèctrics, híbrids, d’hidrogen, o fins i tot de segona mà. A més, amb els diners que l’Estat recapta amb els cotxes, tornar-ne una miqueta a qui se’n compri un és bastant just. Però no està bé que uns propietaris de cotxes paguin impostos amb el combustible i d’altres aconsegueixin part d’aquests impostos via incentius. Els cotxes nous de combustible contaminen molt poc i no és clar que en tot el procés elèctric no hi hagi també contaminació.
Hi ha experts que diuen que l’escalfament del planeta fondrà el gel dels pols, que el nivell del mar pujarà un metre el 2100 (prediuen a més de 80 anys, no l’any que ve). Però hi ha altres experts que diuen que els pols ja es van fondre fa milers d’anys. Ningú no ha trobat dibuixos prehistòrics de cotxes a les cavernes on sembla que van viure alguns dels pocs éssers humans que hi havia aleshores. Per tant, hi ha d’haver altres coses que fonen els pols. I escric això a Xangai, després de sortir d’un embús brutal de cotxes, autobusos i camions, no gaire nous, i on fa un fred terrible, poc freqüent a finals de febrer. Contaminant al màxim no aconsegueixen escalfar aquesta part del planeta.
Els que prediuen la pujada del nivell del mar un metre els pròxims 80 anys suposen que la humanitat no descobrirà res, durant 80 anys, per frenar el procés. Si mirem el que hem descobert els últims 80 anys veiem que, entre altres coses, hem aconseguit que l’esperança de vida creixi de manera espectacular gràcies a la nostra obtenció de productes que milloren la nostra salut i la nostra qualitat de vida però, segons els experts, probablement ja no serem capaços de descobrir com frenar la pujada del nivell de l’aigua del mar.
A la Xina estan preocupadíssims amb la pujada gradual de l’edat mitjana d’una població decreixent. Fa 20 anys se’ls va acudir prohibir que els matrimonis tinguessin més d’un fill. Llavors molts d’aquells que es casaven volien tenir més d’un fill i recordo com m’explicaven les trampes que feien per aconseguir-ho. Anar a donar a llum a Hong Kong, per exemple, els que tenien una certa posició econòmica. Per a les clíniques de Hong Kong va ser una oportunitat fenomenal. Però avui hi ha més gent que no es casa i molts dels que es casen no volen tenir fills. Molts es casen ja més grans. La idea és treballar tots dos al màxim i tenir un habitatge millor, un cotxe, fer turisme i estalviar-se tota la feina que donen els fills.
Però el Govern veu el que li cau al damunt. Un país de jubilats amb un llarg període de jubilació. Nosaltres parlem d’aquest problema, que tampoc no tenim resolt, des de fa molt de temps però allà és estrany que un diari no tingui avui dia algun article sobre el tema. El problema del Govern és haver estat prohibint tenir fills i ara necessitar-los. Acabaran incentivant els que tinguin un fill i donant un incentiu més gran als que en tinguin més d’un? La recerca de feina o formació, en un país tan gran que ve de la pobresa, ha destruït en molts casos la cultura de la família. Els fills encara es cuiden dels seus pares, tot i que moltes vegades viuen lluny, però qui se n’ocuparà, d’ells? Ells sembla que en són molt conscients, del problema. A veure què acaben fent. Tornant de la Xina dimecres, via París, veig que el diari Le Monde inclou quatre o cinc pàgines sobre el tema. Hem de treballar molts més anys o estalviar un munt durant la nostra vida.
A la Xina preocupa molt la pujada gradual de l’edat mitjana d’una població decreixent