Decret llei i campanya electoral
El final d’aquesta legislatura promet intensitat i polèmica política. El desig del Govern de Pedro Sánchez d’aprofitar fins a l’últim Consell de Ministres abans de convocar els comicis, el 5 de març, a fi d’aprofitar i aprovar normes de marcada rellevància, està agitant les aigües. Sánchez vol reblar el seu relat polític durant aquest últim tram amb mesures vistoses aprovades en solitari pel Govern central, encara que després potser no vegin la llum, però que poden reforçar el seu discurs de la campanya electoral.
En el front econòmic, el principal tema d’aquest possible paquet d’última hora és la contrareforma laboral, la reversió d’algunes de les mesures aprovades en la reforma aprovada pel govern de Mariano Rajoy el 2012.
Una autèntica disputa entre l’Executiu, escortat pels sindicats, i els empresaris, dirigits per la CEOE que presideix Antonio Garamendi. Per bé que, malgrat les dures advertències llançades pel líder empresarial, el cert és que també s’estan mantenint contactes amb el Govern espanyol per aconseguir suavitzar algunes de les mesures previstes en el decret llei que preparar el Ministeri de Treball, que dirigeix Magdalena Valerio. La pressió pública i la negociació discreta formen part, al mateix temps, de l’estratègia empresarial.
Els sindicats, CC.OO i la UGT, liderats per Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, sostenen, al seu torn, que des que al juny es va formar el Govern de Sánchez hi ha hagut molts mesos de negociació que, des del seu punt de vista, ja havien madurat en un esborrany d’acord gairebé ferm que ara simplement s’hauria de convertir en llei abans que se celebrin els comicis del 29 d’abril.
El problema principal del Govern socialista és que bona part de les mesures de caire econòmic que s’havia plantejat aprovar estaven incorporades en el seu projecte de pressupostos generals de l’Estat per a aquest any, que ha estat rebutjat al Congrés.
Entre aquestes hi ha algunes de les que es van pactar amb Podem l’octubre passat. Així, han quedat als llimbs les pujades de l’IRPF per a les rendes del treball superiors als 130.000 euros i l’increment de l’impost de Patrimoni per a les fortunes superiors als 10 milions d’euros. Sí que s’han salvat la pujada del salari mínim (SMI) a 900 euros o la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC, com també l’elevació de la mínima. I també la pujada del salari dels funcionaris.
Amb tot, entre totes les promeses i també els pactes amb Podem, la més significativa era la derogació de la reforma laboral, tot i que en aquest cas no té vinculació amb els comptes de l’Estat per a aquest exercici. La seva aprovació per part del PP va provocar la vaga general del 29 de març del 2012, una mobilització parcial que sobretot va afectar la indústria i el transport, molt menys els serveis i el comerç.
Sánchez ha decidit optar per una sortida que li garanteix sortir ben parat. El decret llei que aprovarà l’últim Consell de Ministres abans de la convocatòria formal de les eleccions i que hauria de convalidar la Diputació permanent del Congrés, atès que les Corts estan dissoltes, permetrà al Govern central conciliar-se amb un sector rellevant del votant socialista tradicional, el més afectat per les reformes del PP. I si la llei, finalment, no es ratifica al Congrés, podrà atribuir-ne el fracàs a l’oposició. A més a més, el moviment tapa les crítiques que, per l’esquerra, li podria plantejar Podem per no haver complert, al seu dia, aquella part de l’acord entre les dues formacions.
El Govern de Sánchez també està negociant amb Podem un altre decret llei sobre el lloguer d’habitatges per incloure un sostre als lloguers. En un decret anterior sobre aquesta qüestió aquella mesura no es va incloure, un fet que va motivar el rebuig de la formació de Pablo Iglesias, i la proposta va ser rebutjada pel ple del Congrés.
Un altre expedient extremament rellevant es refereix al finançament de les comunitats autònomes, una matèria que també està vinculada als fallits pressupostos rebutjats pel Congrés. Si el Govern vol evitar tensions financeres a les comunitats autònomes, hauria d’aprovar un altre decret llei per assegurar que l’increment de recursos de què disposen aquestes últimes, a cavall de l’augment de recaptació que registren tots els impostos vinculats amb el seu finançament, arriba puntualment. Malgrat que, en aquest tema, els afectats són de diversos colors polítics i per això no hi haurà oposició a facilitar que les comunitats rebin puntualment els diners.
Ara bé, sens dubte, el front feble del Govern espanyol pel que fa a aquestes iniciatives es refereix al fet de recórrer a la via del decret llei, quan no ho va fer en el seu moment per la via ordinària: enviar els projectes de llei al Congrés perquè siguin tramitats al Parlament i la corresponentment aprovats.
Fins i tot el seu soci prioritari, Podem, ha estat molt crític amb la dinàmica de governar per decret llei, una circumstància que, segons la formació lila, perverteix l’essència del sistema parlamentari. Els més crítics assenyalen que introdueix una dinàmica política diabòlica: la de temptar tots els governs sortints d’actuar igual quan no disposen de majoria parlamentària i construir el seu discurs electoral a cop de decret.
Sánchez reforça el discurs electoral aprovant mesures que no sap si obtindran el vistiplau parlamentari