L’almesquera perd un 40% de la seva àrea de distribució en 20 anys
L’almesquera, un talp d’aigua exclusiu del nord de la península Ibèrica, està desapareixent. Aquest petit insectívor semiaquàtic ha entrat en regressió a Catalunya i als altres llocs on viu (Sistema Central, Galícia, Portugal o Astúries). Les últimes estimacions apunten que a Catalunya la seva àrea de distribució ha descendit més d’un 40% des de l’any 2000. Probablement només en queden entre 500 i 1.000 exemplars, malgrat que no hi ha dades gaire fiables sobre la població d’aquest mamífer.
L’almesquera és una relíquia de la naturalesa. Fa milions d’anys s’estenia per tot Europa. Ara només queda aquesta i la siberiana. Potser és el millor exemple d’una espècie poc mediàtica que desapareix en silenci.
I, per aquesta mateixa raó, malgrat que és una espècie protegida, s’ha fet doblement invisible. No hi veu (no té ulls i només entreveu llums, però no diferencia formes) i no es deixa observar. Pràcticament només es mou de l’aigua per trepitjar terra per descansar, però no ho fa gairebé mai, perquè camina malament. El seu comportament esquiu i els seus hàbits nocturns fan que resulti més fantasmal.
El drama de l’almesquera és que els seus hàbitats (els rius truiters, d’aigües fresques, ràpides i amb roques) s’han transformat tant que s’han convertit en una gran amenaça per a aquest mamífer.
L’any 2000 la Generalitat va encarregar un estudi a Pere Aymerich i Joaquim Gosàlbez de la Universitat de Barcelona que va permetre rastrejar més de 500 km en 400 trams fluvials del Pirineu, des de la Val d’Aran fins a l’Empordà. L’almesquera es va trobar en una quarta part dels trams visitats. Després, entre el 2013 i el 2017, es va dur a terme una nova revisió de la distribució. I el resultat que es va observar és una regressió “brutal i inesperada”.
“La presència ha baixat moltíssim. Els resultats són pitjors dels que ens pensàvem”, assenyala Pere Aymerich. La distribució de l’almesquera a Catalunya ha disminuït més d’un 40% des del 2000. “No és normal un descens tan acusat i ràpid d’una espècie”, afegeix aquest expert.
El declivi (territorialment desigual) és relativament baix a les capçaleres del Noguera Pallaresa (un 18%), mentre que a la majoria dels trams fluvials és superior a un 50% (Garona/Val d’Aran i Segre). Al Ter, on ja era estranya el 2000, la regressió arriba a un 80%. La situació és crítica.
“La zona amb més descens ha estat la de la vall del Ter, però ens ha sorprès més que hi hagi hagut una caiguda tan acusada en zones on l’any 2000 mostrava una bona salut, com la Val d’Aran i algunes valls del Pallars Sobirà. En amplis sectors de les conques de la Garona de la Val d’Aran i del Noguera Pallaresa fins i tot sembla que ha desaparegut.
El declivi de l’almesquera al Pirineu i en altres zones de distribució es podria deure bàsicament a una alteració dels cabals als rius provocada pels canvis en el règim
La regressió es deu a l’alteració dels rius de muntanya i al descens de cabals, que la priven de menjar
de buidatge a les instal·lacions hidroelèctriques i per una captació d’aigua més important a l’estiu als rius (un descens que s’explica per les demandes per a regs de prats i per satisfer el consum del turisme). En casos extrems, determinats trams de rius queden secs. “El buidatge dels embassaments té unes conseqüències impactants, perquè altera al llarg de quilòmetres i durant setmanes la quantitat d’insectes aquàtics de què s’alimenta l’almesquera”, diu Aymerich. Aquest expert augura que, si no es prenen mesures, aquest animal podria desaparèixer a mitjà termini.
La situació és alarmant a l’alt Ter, on és urgent frenar els factors que han portat l’almesquera a una situació crítica. “És necessari que la Generalitat posi en pràctica les actuacions necessàries, perquè, si les amenaces actuals es mantenen, sabem que la població d’aquest animal continuarà baixant”. La seva recuperació exigeix detectar i eliminar els diferents focus de risc.