Alemanya impulsa una aliança per crear un superbanc
Deustche Bank i Commerzbank comencen les converses per fusionar-se
La pressió del Govern alemany per aconseguir que Alemanya disposi d’un superbanc va fructificar ahir amb l’anunci de Deutsche Bank i Commerzbank de l’inici de converses per fusionar-se. L’entitat resultant d’aquesta unió es convertiria en el tercer banc d’Europa després de l’HSBC i BNP Paribas.
Aquesta és la història d’un possible casament a què els nuvis no es presten radiants d’entusiasme. Però la família estreny per un matrimoni que considera molt convenient –sobretot per a la família–, de manera que els presumptes contraents no han tingut més remei que iniciar el festeig. Els dos grans bancs comercials d’Alemanya, Deutsche Bank (DB) i Commerzbank, cada un amb la seva pròpia motxilla de problemes, van anunciar ahir en sengles comunicats l’inici de converses per explorar una possible fusió, després d’una setmana de nyic-nyac sobre aquesta opció, airejada ja el 2016 i que va quedar en un no-res.
“En vista de les oportunitats que sorgeixen, el consell d’administració de Deutsche Bank ha decidit revisar les opcions estratègiques”, va dir DB en la seva nota, en què recalcava que negociar no implica “garantia que la transacció” es materialitzi. Commerzbank, també molt caut, en la seva nota parlava de converses amb “final obert”. Els respectius consells d’administració es van reunir ahir per separat per preparar l’anunci.
El mutu acostament entre els dos bancs, més aviat a desgana, obeeix a la pressió del Govern de gran coalició de conservadors i socialdemòcrates que presideix la cancellera Angela Merkel. Feia mesos que el Govern els pressionava, amb el socialdemòcrata Olaf Scholz, ministre de Finances, insistint en la necessitat que Alemanya disposi d’un “campió nacional” en el sector bancari perquè les empreses germàniques, molt abocades a l’exportació, no hagin de dependre de bancs estrangers.
Hi ha també temor en l’Executiu –un temor infundat, segons diversos analistes– que algun banc estranger acabi comprant Commerzbank. Berlín vol mantenir Commerz en mans alemanyes per preservar la seva especialitat: el finançament de mitjanes empreses, el famós Mittelstand, autèntica columna vertebral de l’economia alemanya.
Si la fusió tira endavant, entre DB i Commerz sumarien actius per valor d’1.810.000 milions d’euros (vegeu gràfic), un colós que es convertiria en el tercer banc d’Europa, per darrere del britànic HSBC i del francès BNP Paribas i, per tant, en el segon de l’eurozona. (Segons dades del juny del 2018, DB és ara el cinquè més gran d’Europa en actius, amb l’espanyol Banco Santander en la quarta posició, i Commerzbank en la 21a posició.)
En un esforç per rebaixar expectatives, el portaveu de Deutsche Bank, Jörg Eigendorf, va dir en una breu declaració als mitjans que per a la fusió caldrà “avaluar tot l’entorn, de manera objectiva i sense deixar-se portar per les presses”. Tot i això, segons la premsa alemanya, la pressió sobre DB i Commerz s’ha accelerat perquè el Govern voldria veure néixer el nou gegant bancari de la primera economia d’Europa abans de les eleccions europees del 26 de maig.
El mateix ministre Scholz havia confirmat a principis de setmana els rumors sobre un acostament entre DB i Commerz. “Hi ha deliberacions sobre la situació tal com és; el Govern federal acompanya amb equitat aquestes discussions del sector privat, ara per ara no hi ha res més a dir”, va declarar dilluns Scholz a DPA a Brussel·les. Al principi, els interlocutors informals van ser els consellers delegats de les dues entitats, Christian Sewing (DB) i Martin Zielke (Commerz). L’estricta llei de valors d’Alemanya obliga a fer públic oficialment l’inici de converses formals, i d’aquí els comunicats d’ahir.
No tots a Alemanya veuen de bon ull aquest possible matrimoni. Els analistes alerten de la complexitat d’integrar tecnologia i de realinear les dues cúpules directives, a més que tenen la certesa que caldria retallar llocs de treball. Entre els dos bancs sumarien més de 140.000 empleats, i la fusió exigiria prescindir-ne d’almenys 10.000, si bé n’hi ha que creu que en podrien ser 30.000. Les plantilles dels dos bancs rebutgen, per tant, la fusió. A més, probablement caldria una ampliació de capital. Els principals accionistes de DB no salten d’alegria davant el projecte. Només el fons d’inversions dels Estats Units Cerberus, accionista de pes en les dues entitats, ho veu bé.
Al final, la pressa governamental ha calat en els quarters generals de DB i Commerz de Frankfurt. Christian Sewing, de 48 anys, al capdavant de DB des de l’abril del 2018, sempre havia estat reticent a la fusió. A finals d’aquest estiu, fins i tot va dir que calien “entre 12 i 18 mesos” per posar la casa en ordre abans de plantejar una operació de gran transcendència com una megafusió. També ell ha acabat cedint.
Scholz vol un banc que sigui “campió nacional” per a grans i mitjanes empreses
El conseller delegat de DB era reticent, i les plantilles temen perdre 30.000 llocs de treball