Una exhibició de Messi eleva la distància del Barça a la Lliga
El Barça acaricia la Lliga el dia que el Villamarín coreja el crac després del seu ‘hat-trick’
La Lliga s’estava decidint ahir per a al Barcelona al mateix ritme i temps que les grades del Benito Villamarín es buidaven davant l’exhibició de Leo Messi, que va aprofitar el regal de l’Atlètic per posar deu punts de matalàs al capdavant de la taula a falta de deu jornades. La Lliga es queda sense emoció igual que l’escenari de la final de Copa es va quedar sense públic. A l’afició bètica no li va quedar més remei que passar de pagar la seva irritació amb el seu equip a rendir-se a l’evidència que l’estrella del Barça és inabastable, per a ells, sí, però també per al Reial Madrid i l’Atlètic.
Escarmentat pel 3-4 del Camp Nou, Valverde va retocar l’onze per canviar de sistema. Va caure del pedestal Coutinho, que no es pot considerar titular a l’equip de gala ni estant Dembélé lesionat, per enaltir Arturo Vidal. Valverde va tornar al 4-4-2 que ja va fer servir al Villamarín en la seva visita anterior. L’incorruptible Quique Setién ha aconseguit que fins i tot els grans s’adaptin al seu Betis i no al revés. El Madrid es va plantar a Heliópolis amb tres centrals i dos carrilers per calcar l’esquema bètic i el Barça va voler igualar els seus quatre migcampistes tot i renunciar a un tercer punta.
Al seu dia Joaquín Caparrós, ara un altre cop al Sevilla, va definir jugar contra el Barcelona al Camp Nou com seure a la cadira del dentista, un tràngol que cal passar una vegada a l’any. Jugar contra el Betis de Setién és com anar a l’oculista, que t’apuntin amb aquelles màquines punxegudes a prop de l’ull i et posin aquelles incòmodes gotes. Durant un parell d’hores veus una
LES DUES CARES DE LA MONEDA El Betis té un problema seriós de finalització, cosa imperdonable si davant hi ha el millor del món
mica borrós. La pressió per tot el camp modifica la mirada. L’obsessió per tenir cura de la pilota obliga a fixar-se més en la verticalitat i la finalització que en la possessió.
Fins i tot a la gent del Villamarín els costa d’entendre aquell joc i es desespera. I més si davant hi ha Leo Messi, al qual no se li poden donar facilitats ni espais. El Betis sempre
PRAGMÀTIC I MOLT EFICAÇ Valverde va aprendre de la derrota del Camp Nou, va adaptar l’esquema i el líder ja és a deu punts de l’Atlètic
és fidel tot i que no es pot dir que sigui efectiu. En canvi, el Barça, amb Valverde, és més pragmàtic que fonamentalista però sobretot és resolutiu, aprofita cada relliscada dels seus rivals pel títol per augmentar la diferència i acostar-se una mica més a la Lliga.
El més valent a l’escenari de pressió asfixiant va ser Arthur, que no va parar de demanar la pilota, encara que estigués d’esquena en la frontal de la seva pròpia àrea, mentre Arturo Vidal estava pendent de Canales però amb la pilota passava a ser el mitjapunta que era Paulinho.
Però va ser el petit brasiler qui va forçar una falta a la frontal molt protestada per l’afició bètica, que es te-
mia el pitjor. I van encertar. Perquè la posició era immillorable per a Messi, que va netejar les teranyines de l’escaire de la porteria de Pau López, al qual va sorprendre el xut al seu pal. Això sí, el cacau teledirigit era inapel·lable per refer-se de tres mesos sense marcar de falta.
Malgrat que va marcar aviat, el Barça no va controlar el partit i es va veure temptat de sortir al contraatac, cosa que van interpretar a la perfecció Ter Stegen amb les seves passades llarguess i Messi, que va deixar sol Luis Suárez, que li va sortir un misto. Qui no va perdre l’oportunitat de fer el segon abans del descans va ser l’argentí. El nou li va tornar l’assistència de taló al cor de l’àrea i Messi va arribar abans que tres defenses que el perseguien per marcar.
Què passaria si el Betis tingués Messi? Tot cobraria sentit. Com el té per al Barcelona, superior a la Lliga i candidat a tot. Perquè el Betis té un seriós problema de pegada. No l’ha resolt amb Jesé. I aquesta flaquesa es va veure perfectament quan el delicat Canales es va plantar davant Ter Stegen per poder posar l’1-2 però va xutar fatal amb l’esquerra. No es pot definir més malament.
Semblava que el mateix Luis Suárez, davanter d’olfacte, s’estava encomanant de la penosa punteria dels locals en la segona part, quan va fallar dos mà a mà amb el porter bètic. En el primer es va quedar sense angle després de regatejar el porter. En el segon, després d’una altra passada de Ter Stegen llarga i un error com una casa de Bartra en el salt, va arribar cansat a l’àrea i va creuar massa. Però a Suárez no se li oblida marcar gols així com així i ho va demostrar en una jugada en la qual es va vestir de Ronaldo i, amb potència, va regatejar els tres defenses abans de batre Pau López. Faltava mitja hora i el Villamarín es va començar a buidar. Els que es van quedar van aplaudir el gol, per fi, de Loren Morón i van ovacionar Messi quan va aconseguir el hattrick amb una vaselina des de la frontal pròpia d’un elegit. Messi va sortir a collibè de Sevilla i el Barça té via lliure a la Lliga.