Rècord de públic del futbol femení
El Barça colla el líder en un Metropolitano que supera un rècord mundial d’assistència
Va ser la gran festa del futbol femení i el Barcelona va acabar com a doble guanyador. El Wanda Metropolitano no es va omplir, però va estar ben a punt de fer-ho. De les 68.000 localitats de l’aforament, amb tot venut, finalment se’n van ocupar 60.739. Això suposa un rècord mundial en un partit entre clubs. L’anterior plusmarca espanyola s’havia fixat al gener a San Mamés amb els 48.121 aficionats que van veure el partit entre l’Athletic Club i l’Atlètic als quarts de final de la Copa de la Reina.
L’Atlètic arribava amb sis punts d’avantatge i a falta de sis jornades buscava donar un cop gairebé definitiu a la Lliga Iberdrola. El Barça no es va arronsar. Va anar de menys a més i es va acabar emportant la victòria amb tota justícia. Ara és a tres punts, amb opcions de lluitar pel campionat i amb el goal average favorable.
El Metropolitano va estar ben animat, però sense el punt d’agressivitat que li dona el fons nord que coreja tota l’estona el Cholo Simeone. L’ambient va ser més festiu que dramàtic i malgrat tot el que es jugaven només hi va haver una targeta groga, per a Aleixandri, i potser va ser una mica exagerada. Es van aplaudir algunes accions del Barça i hi va haver xiulets gairebé imperceptibles coincidint amb els canvis del Barça. Al final, hi va haver abraçades entre les jugadores al camp i des de les grades aplaudiments per a totes. És una altra cosa.
L’Atlètic és el campió de les dues últimes lligues i va sortir al camp com a tal, disposat a dominar i sentenciar per la via ràpida. Les primeres oportunitats, ben neutralitzades per la portera Sandra Paños, van ser seves. El Barca va necessitar vint minuts per asserenar el joc i apropiar-se del mig del camp gràcies sobretot a la feina de la francesa Hamraoui. El pla era jugar llarg perquè la nigeriana Oshoala definís.
Si la primera part va ser igualada, a la segona el Barça va fer un pas endavant. L’equip català va entendre que l’empat no li servia de gran cosa i va sortir determinat a guanyar. Lola Gallardo, la portera andalusa de l’Atlètic, va ser determinant, amb diverses intervencions, però al minut 65 va sortir malament després d’un córner picat per Losada, i Oshoala va fer el 0-1 al segon pal. Al cap d’uns minuts es va lesionar fent una rematada.
Després del 0-1 el Barça va optar per anar a buscar el segon en comptes de recular per defensar la renda. Va ser una bona decisió perquè l’Atlètic va notar el cop. Amb un Metropolitano cada vegada més silenciós va arribar el cop de gràcia quan faltaven deu minuts amb un mal refús d’Esther al pal. La pilota li va caure a Toni Duggan, que havia reemplaçat Oshoala, i només va haver de controlar i acompanyar cap a la xarxa amb serenitat. El Barça guanyava i donava un cop a la Lliga. L’Atlètic consumava, d’aquesta manera, una setmana negríssima.
Acabat el partit, tothom es felicitava per la xifra d’assistència. Lluís Cortés, l’entrenador blaugrana, estava eufòric: “No era una final, però l’equip ha jugat com si ho fos. Era guanyar o deixar escapar la Lliga. La xifra d’assistència és brutal”. Sánchez Vera, el tècnic local, va aparèixer resignat: “El Barcelona tenia avui un punt més. No sé si era la necessitat, però ens han superat i han estat millors. El resultat és just”.