‘Start-ups’ i Govern central ultimen una llei específica per al sector
El calendari electoral endarrereix l’aprovació de la norma
El sector troba necessària una llei que respongui al seu model, basat en la tecnologia, la innovació i un creixement ràpid
El fenomen de les start-ups no és passatger. En els últims cinc anys, s’ha consolidat com una nova manera de fer negocis. L’associació Mobile World Capital calcula que actualment hi ha 4.115 empreses emergents actives a Espanya. És una xifra que creix any rere any. Tot i això, és ínfima si es compara amb el total de companyies en funcionament al país. Segons les últimes dades de l’INE, corresponents a l’any 2016, hi ha més de 3 milions d’empreses a tot el país. Això significa que les emergents no arriben a representar ni un 0,01% del total.
Tot i això, les start-ups s’han convertit en la via per excel·lència per innovar en l’era de la digitalització, en un reclam per captar talent internacional i atreure inversió de capital risc (el 2018, les empreses emergents espanyoles van captar 1.000 milions d’euros, segons dades de la MWC). Les
start-ups són empreses molt petites quan comencen, fan servir la tecnologia per oferir un producte innovador i tenen com a prioritat créixer en comptes d’obtenir beneficis. Les seves necessitats són diferents d’un negoci tradicional i per això, fa anys que reclamen una regulació a mida. El Govern popular va aprovar el 2013 la llei d’Emprenedors, que pretenia atendre les seves necessitats. Però ben aviat, la llei va resultar ser insuficient. En un intent de donar una resposta global a les seves demandes, fa mesos que el Govern socialista prepara una nova norma, la llei de foment de l’ecosistema de startups o simplement, llei de start-ups. El Ministeri d’Economia i Empresa, a través del secretari d’Estat per a l’Avenç Digital, Francisco Polo, assegura a aquest diari que més de 200 persones, organitzacions i institucions que pertanyen a l’ecosistema emprenedor han aportat propostes per al seu redactat. “És emocionant veure com el sector s’ha unit i implicat en l’elaboració d’aquesta llei”, celebra Polo. Entre les demandes que la llei vol intentar recollir, Polo en destaca les següents.
Figura jurídica pròpia
La proposta de llei “definirà les singularitats de les empreses emergents” i els dotarà d’una “figura jurídica pròpia”. Això significa que les start-ups es convertiran en un tipus d’empresa com a tal i això facilitarà que tinguin drets propis i que es puguin acollir a mesures creades de forma expressa.
Menys barreres administratives
El secretari d’Estat assegura que la llei “eliminarà traves burocràtiques que impedeixen a les companyies créixer i consolidar-se”. Actualment, es tarda una setmana a crear una empresa a Espanya i el procés per aconseguir-ho encara té fases analògiques. Escurçar els terminis i digitalitzar els tràmits són algunes de les demandes. Caldrà veure quines mesures s’acaben implantant, ja que Polo no les pot revelar.
Incentius fiscals
El sector reclama incentius fiscals en diversos àmbits. En primer lloc, demana exempcions tributàries durant els primers anys de vida de l’empresa. En segon lloc, sol·licita incentius fiscals als inversors (Polo assegura que n’hi haurà). Des de l’associació empresarial Club Excelencia en Gestión, que ha analitzat propostes per al redactat de la llei, consideren que tot el sector està d’acord en què “no hi hauria d’haver regulació financera ni tècnica per als
business angels sinó que la llei hauria de permetre la transacció privada a través del compliment de la legislació ja vigent en matèria de moviments de capitals i impostos”. Així mateix, reclamen que la llei distingeixi entre tipus d’inversors: business angels, family, friends and fools, micromecenatge i capital risc. També demanen incentius fiscals en matèria de recerca i desenvolupament.
Incentius laborals
Entre les opcions per captar talent, Polo assegura que la demanda més transversal és la regulació de les stock-option o opcions de compra d’accions dirigides als treballadors de l’empresa. Facilitar aquest procés augmentaria la fidelització de l’empleat a l’empresa. Altres peticions són relaxar les exigències de la Seguretat Social i facilitar la contractació de talent extracomunitari.
Més contacte amb la gran empresa
Aconseguir incentius per integrar-se a grans cadenes de producció i augmentar la col·laboració amb l’Administració són dues grans demandes més. Una altra petició és la millora dels mecanismes de segona oportunitat, ja que moltes d’aquestes empreses moren al cap de poc temps de la seva creació.
Caldrà esperar fins a l’aprovació de la llei per saber-ne el contingut detallat. La convocatòria d’eleccions anticipades ha paralitzat el curs que ha de seguir la norma per tirar endavant. És en mans del nou Executiu deixar al calaix un projecte que vol satisfer les demandes d’un col·lectiu que aporta innovació al teixit empresarial del país.