Sensibilitat animada
Salvador Simó enlluerna a Màlaga tot recreant el rodatge de ‘Tierra sin pan’
El director barceloní Salvador Simó recrea l’aventura del rodatge de Las Hurdes. Tierra sin pan, singular pel·lícula que Luis Buñuel va realitzar els anys trenta, en el llargmetratge d’animació Buñuel en el laberinto de las tortugas, amb el que ha enlluernat el públic del Festival de Màlaga.
Una tarda del 1931, Luis Buñuel comenta al seu amic Ramón Acín el seu propòsit de rodar un documental sobre “el lloc més miserable i oblidat de tot el planeta”, Las Hurdes. Entre copa de vi i copa de vi, el cineasta es lamenta de no trobar finançament per al projecte. L’amic, un conegut pintor i escultor compromès amb la CNT, davant una administració de loteria per comprar un dècim de Nadal i promet al realitzador que, si li toca, li pagarà el documental. Setmanes després, Buñuel gairebé no s’ho creu quan Acín li truca a París per comunicarli que li ha tocat el primer premi i complirà la seva paraula. “Com? Vaig pensar que era una broma!”, diu el director de cinema al seu col·lega, que no està fi. “I la teva dona i la teva filla?”, li pregunta. Però Acín no es farà enrere.
Així comença la història del cèlebre documental Las Hurdes. Tierra sin pan, que no només va descobrir al món el sagnant estat de necessitat i endarreriment d’aquella zona d’Extremadura sinó que va canviar la vida i l’ànima de Buñuel i el va conduir a un gir crucial a la seva obra. L’aventura es recrea amb tot detall la sensibilitat i la bellesa, però és el llargmetratge d’animació realista i cuidat Buñuel en el laberinto de las tortugas, amb què el director barceloní Salvador Simó va enlluernar ahir els assistents al Festival de Màlaga, on el film competeix a la secció oficial.
La pel·lícula, basada en la novel·la gràfica homònima de Fermín Solís –reeditada per Reservoir Books–, posa l’èmfasi en la intensa amistat entre el cineasta i Acín. Juan Luis Buñuel, fill del realitzador, va dir a Simó quan preparava la cinta que al seu pare “se li trencava la veu quan parlava del seu amic”, afusellat després del cop d’Estat del 1936.
Les imatges animades s’intercalen amb fragments de Tierra sin pan. “Calia completar la narració amb el document a què es refereix per mostrar els fets a través dels ulls del mateix Buñuel. Així la pel·lícula
El documental a Las Hurdes va fer madurar el cineasta aragonès: el seu llenguatge surrealista es va fer més humà
és més sòlida”, diu Simó.
A més d’unes quantes escenes del documental amb imatges dels desnodrits habitants de Las Hurdes, els empelts inclouen seqüències de la mort d’animals que a l’obra de l’aragonès es presenten com a víctimes d’accident o desgracia, però als quals va ser Buñuel el qui, entre protestes d’Acín, va matar o va provocar la mort (dues cabres, un burro i una gallina). És una de les mostres de “les complexitats del geni” que era el creador originari de Calanda.
“El que va veure i va fer a Las Hurdes va transformar Buñuel; el va fer madurar i va crear la marca personal de la seva obra del futur. El seu llenguatge surrealista va passar a ser menys visual i més humà”, assenyala el director del llargmetratge.
El film està fet com una pel·lícula d’imatge real; amb moviments de càmera i amb els actors de veu movent-se alhora que els personatges dibuixats –no parats davant un micro– per donar un efecte més “orgànic” a l’acció i els diàlegs. Un realisme que s’estén al to emocional del relat –contingut però molt expressiu– i al retrat del protagonista, que apareix com l’ésser humà difícil que era. Un home irrepetible. Una pel·lícula singular.