Christophe Castaner
MINISTRE DE L’INTERIOR FRANCÈS
Les mesures preses pel Govern francès per frenar els actes vandàlics de les armilles grogues més radicals s’han vist clarament insuficients. L’alcaldessa de París, ja farta, demanava ahir explicacions al ministre Castaner.
L’ordre del president Emmanuel Macron va ser taxativa. Dissabte a la nit, després de tornar precipitadament a París des d’una estació d’esquí al Pirineu, va instar el Govern a preparar “mesures fortes” per frenar la violència. Segons el cap d’Estat, la devastació que van patir els Camps Elisis el divuitè dissabte de protesta de les armilles grogues va excedir qualsevol límit perquè van actuar “persones que volen destruir la República, a risc de matar”. Macron no va fer distincions: “Tots els que hi van ser es van fer còmplices”.
Un gabinet de crisi, format pel primer ministre, Édouard Philippe, i els titulars d’Interior, Justícia i Economia, es van reunir ahir per estudiar la nova estratègia. Avui la presentaran a Macron perquè hi doni el vistiplau, i a la tarda els ministres Castaner (Interior) i Le Maire (Economia) l’explicaran davant el Senat.
Després de la reunió d’urgència no hi va haver cap comunicat ni roda de premsa. Sí que es va fer saber que s’havia considerat “insuficient” el dispositiu policial de dissabte i que hi havia hagut “disfuncions”. Aquest mea culpa era una manera de respondre a l’allau de crítiques de l’oposició, i també dels comerciants afectats i de la patronal, molt inquiets per l’impacte econòmic i d’imatge per a la capital. Des de les pàgines del diari Le Parisien, l’alcaldessa, Anne Hidalgo, havia demanat “explicacions” al Govern amb un to d’estar-ne tipa. “Ens cal sortir d’aquest malson –va insistir–. Aquesta vegada ja n’hi ha prou”.
Els Camps Elisis van ser una desfilada de parisencs i turistes per observar i fotografiar els danys. La majoria de locals presentava impactes de projectils als aparadors, o bé estaven totalment destruïts, cosa que va obligar a protegir-los amb planxes de fusta. Van ser atacades botigues molt diverses: de roba, d’articles electrònics, joieries, xocolateries, sucursals bancàries, oficines de companyies aèries. Alguns propietaris van haver de contractar agents privats de seguretat per protegir les botigues durant la nit i evitar que fossin objecte de pillatge.
El restaurant Fouquet’s, un clàssic, freqüentat per polítics i artistes, congregava molt públic a la vorera. Dissabte va ser saquejat i el seu tendal vermell va ser incendiat. Els propietaris van cobrir completament la terrassa. No es podia veure res de dins, com si sentissin vergonya de mostrar l’ultratge sofert. El dia abans, algunes ampolles de xampany robades es van utilitzar com a armes contra la policia.
Davant del Fouquet’s, al quiosc de premsa, es va formar un grupet espontani per comentar la situació. Tots destacaven que, mentre París cremava, el president Macron esquiava al Pirineu. El quiosquer s’alegrava que el seu establiment no hagués estat incendiat, com d’altres.
–Vostè va tancar o va continuar treballant?
–Vaig tancar, per descomptat. Era la guerra! Quan arriba la guerra, es deixa de treballar.
En Jean, un jubilat de 69 anys, simpatitzant de les armilles grogues, malparlava de Macron. “El maig del 1968 a l’Elisi estava De Gaulle, algú amb un passat gloriós –va dir–. Encara que discrepéssim, el respectàvem. Ara en tenim un que ha deixat podrir el conflicte durant quatre mesos. De Gaulle era un home gran; Macron és un home petit, massa petit”.
A l’altre costat del carrer, la parada de lloguer de Ferraris i Lamborghinis –a 150 euros la mitja hora– tornava a funcionar. Els Camps Elisis, tot i que ferits, recuperaven a poc a poc el pols.
“Ens cal sortir del malson; aquesta vegada ja n’hi ha prou”, diu l’alcaldessa de la capital, Anne Hidalgo