Conrad Blanch
ORGANITZADOR COPA DEL MÓN
Director general del comitè organitzador de la Copa del Món d’esquí disputada a Grandvalira (Andorra), Conrad Blanch (68) pot presumir d’haver aconseguit el que pregonava l’eslògan de l’esdeveniment: “Tots serem campions”.
–Ràpid, ràpid!
Megan Harrod, la representant de Mikaela Shiffrin (24), vocifera mentre recorrem a la carrera els passadissos de l’hotel Hermitage, a Andorra. Al nostre voltant voleteja un ventall d’aficionats. Pares de família, curiosos, empleats i clients de l’hotel es capgiren al pas de Shiffrin, l’estrella del moment al món de l’esquí.
Possiblement ho continuarà sent en el futur. –Mira, mira! –vocifera un nen. La mare de la criatura obre els ulls com unes taronges mentre salta de la butaca. La dona corre cap a nosaltres, amb la criatura agafada de la mà:
–Ens en permet una selfie, miss Shiffrin?
Shiffrin s’atura. Somriu a la càmera. –Ràpid, ràpid! –diu l’agent. Shiffrin esbufega, superada. Ara continuem avançant entre la gentada. Estem buscant un lloc tranquil, un espai reservat a l’hotel: Shiffrin, que s’ha adjudicat la general de la Copa del Món els tres últims anys, s’ha compromès a oferir uns minuts a La Vanguardia.
Mig minut més tard, l’agent obre una cortina i ens diu:
–Entreu.
Entrem tots. L’agent, Shiffrin i el cronista.
Shiffrin es deixa caure sobre una butaca. Em contempla fixament. Torna a esbufegar. –Bufffff. –Comencem? –pregunta la representant.
Comencem.
Li agrada aquesta vida? Li agraden les selfies? Que la persegueixin pels passadissos? Li agrada ser un personatge tan popular?
Sí i no.
...?
A veure, m’encanta ser una font d’inspiració per altra gent. M’agrada que em reconeguin.
Però? Però em supera el que acaba de passar. Em supera amb prou feines poder sortir de l’habitació. Em fa sentir culpable.
Culpable?
Em sento culpable perquè no puc aturar-me. Jo vull fer-ho. Però tothom ha d’entendre que no ho puc fer. No puc atendre tothom perquè he de fer la meva feina. Necessito descansar i centrar-me en el que he de fer: esquiar i guanyar curses.
Això, guanyar curses, ho fa amb solvència.
Shiffrin ja acumula 60 victòries de la Copa del Món, incloent-hi els seus triomfs en l’eslàlom i el gegant de Grandvalira, aquests dies. Ha tancat el curs amb el títol de la general de la Copa del Món. I amb uns altres tres Globus de Cristall (ha estat la millor en gegant, supergegant i eslàlom), una fita que només Lindsey Vonn havia aconseguit abans: ho va fer el 2010 i el 2012.
Ingemar Stenmark, amb les seves 86 victòries de la Copa del Món, li vaticina un futur esplendorós. Diu que aconseguirà cent victòries. La pressiona d’alguna
manera aquest auguri? No sento aquesta pressió. No m’he plantejat mai el rècord com un objectiu. Jo em limito a fer-ho el millor que puc sempre. Tinc passió pel que faig, em sento motivada. I sé que encara puc millorar.
En què? És una esquiadora completíssima: ha guanyat en tres de les quatre disciplines. Tinc pendent el descens, ho sé. És la meva assignatura pendent, i una disciplina molt divertida. És el meu compromís final, i he d’assumir-lo si vull ser l’esquiadora més completa.
Lindsey Vonn l’ha criticada per això. Opina que vostè té deficiències en la velocitat.
En soc conscient, l’hi repeteixo. Sé que tinc coses per aprendre en la velocitat. Però dominar tot el programa és una cosa molt difícil. Espero corregir-ho els anys vinents.
Vostè i la seva mare parlen sobre això?
Tenir la teva mare d’entrenadora no és una cosa senzilla.
L’Eileen, la mare, va deixar la seva feina com a infermera per entrenar Mikaela Shiffrin. Tant l’Eileen com el pare, en Jeff (va treballar com a anestesista), abandonen setmana rere setmana la casa familiar a Vail (Colorado) per acompanyar la seva filla per tot el món. Tots ells formen part de l’enorme equip de Shiffrin, un grup en què hi ha fisioterapeutes, preparadors físics, nutricionistes, responsables de material o l’agent que, atabalada, va fent gestos amb el cap.
No queda gaire més temps.
A què es refereix?
És dur treballar amb algú que t’estima com una mare. De vegades costa d’entendre que t’estigui criticant per una cosa que has fet malament.
I com ho gestiona?
He après a separar cada cosa. Quan la meva mare està en el paper d’entrenadora, he d’assumir aquest rol. Llavors soc la seva pupil·la, i he d’entendre que tot el que em diu és pel meu bé. He aconseguit arribar a separar-ho.
I en aquest debat, el seu pare no hi intervé?
El meu pare em diu: “Si la mare t’està criticant és perquè t’estima. Ella vol el millor per a tu. Només està fent la seva feina”.
Vostè amb prou feines tenia dos anys quan el seu pare la va posar a esquiar.
És cert. Ens va posar a esquiar a tots dos. A mi i al meu germà Taylor, dos anys més gran. Tota la família esquiava. És un tema de família.
I vostè no es va rebel·lar mai?
Sempre he adorat l’esquí! M’encanta la velocitat. Era feliç esquiant i competint. Els pares volien que esquiés, però només s’ho havien plantejat com una diversió, tant per a mi com per al meu germà.
El que passa és que la nena era brillant. Els monitors no sabien què fer amb ella: a la classe tenien una criatura de quatre anys capaç d’esquiar com una de deu. Va caldre pujar-la de nivell tot seguit.
El meu germà em va inspirar, l’hi asseguro. Vaig aprendre molt d’ell.
I tot i això, els seus camins s’han bifurcat. Mentre vostè guanya títols com a esquiadora, ell ha obtingut un MBA...
En Taylor era molt bon esquiador. No va arribar a entrar a les llistes de la Copa del Món, però va aconseguir coses en l’àmbit escolar. Al final, va preferir estudiar: l’esquí no era el seu somni.
I és el seu?
Sens dubte. Visc en un somni.
Llestos. Megan Harrod se l’emporta. Busquen un ascensor i es perden als pisos superiors de l’hotel. Des de les àmplies vidrieres de la seva habitació, tota sola, podrà continuar contemplant la pista de l’Avet, el traçat en què s’ha exhibit aquests dies. Així viu una estrella de l’esport.
“No puc atendre tothom perquè he de fer la meva feina, tot i que això em fa sentir culpable” “He de millorar en el descens si vull ser una esquiadora més completa; ho intentaré corregir” “Els pares em van posar a esquiar amb dos anys; el meu germà ho va deixar: l’esquí no era el seu somni” “No sento la pressió pels rècords de Stenmark o Vonn; jo només ho vull fer tan bé com sé”