Transició financera
El Banc d’Espanya avisa de l’impacte del canvi en la valoració d’actius
El Banc d’Espanya adverteix que els efectes del canvi climàtic i les mesures encaminades a transformar l’economia cap a un model sostenible afecten directament la solvència de les entitats de crèdit, que han d’avaluar els riscos.
“La transició energètica ha de ser una onada que es converteixi en un tsunami i faci tornar la pau als oceans”. Així de poètica es va mostrar la ministra Teresa Ribera dimarts passat en una jornada sobre les finances sostenibles com a motor de la transició ecològica que va tenir lloc a la seu del Banc d’Espanya.
Ribera va ressaltar que les institucions financeres han d’anar “més enllà dels petits gestos”. En aquest sentit, va recordar que l’acord de París, negociat el 2015, planteja “la necessitat d’alinear els fluxos financers mundials amb la transició ecològica”. I va apuntar que l’avantprojecte de llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, presentat el mes de febrer per l’actual Govern central, introdueix “tímides referències al paper de les finances sostenibles”.
La subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va posar sobre la taula que els efectes del canvi climàtic i de les mesures encaminades a transformar l’economia de manera sostenible afecten directament “la solvència de les entitats de crèdit, que han d’identificar, quantificar i mitigar adequadament aquests riscos”. Va exposar que aquests riscos incideixen directament “en la valoració d’alguns actius presents als balanços bancaris”.
A parer seu, el supervisor ha de promoure que les entitats desenvolupin models de risc que contemplin el canvi climàtic, desenvolupar proves de resistència entorn de diferents escenaris de transició ecològica i obtenir informació detallada sobre aspectes com la localització física dels actius o les estratègies d’eficiència de les empreses que rebin finançament.
Delgado va assegurar que si les entitats identifiquen, quantifiquen i mitiguen els riscos en un futur pròxim, contribuirien a garantir l’estabilitat del sistema financer en conjunt, actuarien com a catalitzadors del canvi (en afavorir que el finançament arribi a les activitats que més contribueixen a la transformació sostenible) i desincentivarien les activitats més lesives per al medi ambient.
Per la seva banda, l’experta en la matèria Helena Viñes, de BNP Paribas, va explicar que “al sistema financer hi ha d’haver més transparència en aquesta matèria i cal
Teresa Ribera advoca perquè les entitats vagin “més enllà dels gestos” i actuïn de debò
que se’n faci més divulgació per part dels inversors”. Per això, considera, “les empreses han d’oferir dades més coherents”.
Nick Robins, professor de Finances Sostenibles de la London School of Economics, va exposar que “els governs i els bancs han d’exercir un paper fonamental”. Per ell, “el món de les finances ha de reconnectar-se amb els temes mediambientals”. Aquest expert va recordar que alguns països com França, Bèlgica o Polònia “ja han emès bons verds i em consta que Espanya estudia la possibilitat de fer alguna cosa similar”.