Educació cosmopolita
El batxillerat internacional fa servir la mateixa metodologia a tot el món
La Junta d’Andalusia ha decidit implantar el batxillerat internacional en vuit centres públics per ajudar a millorar la qualitat educativa de l’ensenyament en la regió.
Recentment, el conseller d’Educació andalús, Javier Imbroda, va anunciar que implantaria el batxillerat internacional (BI) a vuit centres públics per “ajudar a millorar” la qualitat educativa de l’ensenyament a la comunitat autònoma, una de les que va obtenir pitjors rendiments als últims informes PISA (OCDE). “Volem que els centres serveixin de far a tota la comunitat educativa”, va indicar Imbroda.
El BI, present al sistema públic català, és una modalitat de formació ideada als anys seixanta per un equip de pedagogs, per encàrrec de la diplomàcia europea, preocupats pels seus fills. Es va adoptar una metodologia i un currículum que han anat depurant-se al llarg del temps i que ara utilitzen 1,5 milions d’alumnes al món. L’Organització del Batxillerat Internacional (OBI), de caràcter privat, té programació per a totes les edats escolars, inclosa la formació professional, però a Espanya aquest mètode educatiu amb prou feines està implantat fora de l’etapa del batxillerat.
A Catalunya ja es pot obtenir aquesta titulació en quatre instituts públics (Jaume Vicens Vives, de Girona; Gabriel Ferrater i Soler, de Reus; Josep Lladonosa, de Lleida, i Moisès Broggi, de Barcelona) i en una quarantena de centres privats. Fa un any s’hi va afegir el St. Peter’s School, que va acollir la setmana passada els directors de centres d’escoles catalanes i d’Andorra per compartir experiències i debatre alguns temes d’interès comú. En aquesta reunió hi va ser present Antonio Muñoz, responsable internacional de l’Organització de Batxillerat Internacional (OBI), i Lourdes Barceló, directora pedagògica de l’escola amfitriona. “Els professors valoren molt l’existència d’aquestes xarxes, que es construeixen amb molta facilitat”, indica Barceló. Xarxes entre directors de centres o entre professors, amb nodes per especialitats, per edats dels alumnes, per àrees de coneixement, d’escoles públiques o privades, xarxes estatals, o internacionals. “Aquestes xarxes reforcen i actualitzen la pràctica de l’ensenyament a l’aula”, apunta Barceló.
“El programa es distingeix –explica Muñoz– per diversos aspectes: estimula el pensament crític i l’aplicació del coneixement, fomenta en els alumnes una vocació global i intercultural, potencia les capacitats relacionades amb la investigació i l’emprenedoria, promou els valors socials i el compromís amb l’entorn i és independent dels Estats, cosa que li permet adoptar les millors pràctiques procedents d’una àmplia varietat de marcs educatius i currículums”, conclou.
En alguns instituts se selecciona els estudiants ja que consideren que només aquells amb interès a aprendre i amb capacitat d’organització poden cursar el BI. Quan acaben els dos anys, els alumnes tenen convalidada la part comuna de les proves d’accés a la universitat (PAU), però no l’específica. Per tant, si volen estudiar en centres nacionals, s’han d’examinar de les proves de competències de la UNED. “S’està negociant perquè en el futur es convalidi tot, com en altres comunitats autònomes perquè, si no, alguns alumnes prefereixen cursar els dos batxillerats per assegurar-se una bona nota de PAU i això suposa una sobrecàrrega escolar”, assegura Muñoz.
El BI que s’utilitza a 153 països serveix de mirall als sistemes educatius estatals, conscients de la necessitat d’emprendre un profund canvi educatiu davant els reptes plantejats per l’era digital. En aquest sentit, Barceló descriu els punts discordants amb el marc educatiu estatal. Els alumnes tracen el seu propi itinerari formatiu escollint entre sis àrees d’interès, en un nivell mitjà o avançat. El seu aprenentatge és transversal, aprofundeixen en el temari i s’ho juguen gairebé tot a una carta, un examen extern que duen a terme a la primavera, el mateix dia a tot arreu del món. Aquesta prova compta, en algunes assignatures, fins a un 70% de la nota final. “Tot i això, l’atzar no juga un paper important com a les PAU. Són exàmens que demostren que un alumne sap, no que ‘se’l sap’”, emfatitza Barceló. El currículum acadèmic es complementa amb treballs monogràfics, exercicis que demostren la seva creativitat i serveis a la comunitat.
En un currículum més reduït que l’espanyol, els estudiants investiguen, aprofundeixen i creen