Els nens parlamentaris del Congo
Moïse Hangi els saluda un per un, els encaixa les mans brutes amb la suavitat i determinació de qui ha estat un d’ells i sap com els ha d’escoltar. Al voltant seu, en un carreró del mercat de Katindo, a Goma, una de les principals ciutats a l’est de la República Democràtica del Congo, s’apleguen una desena de nens del carrer. La majoria no porten sabates i tenen la roba estripada. Un dels nois amaga una ampolla de pega Pattex en una bossa de plàstic i esnifa els vapors que emanen de l’envàs. En Moïse, de 16 anys, ni s’immuta: “Què necessiteu? Per què esteu així?”, els engega tot d’una. Els nens contesten de manera dubitativa al principi, desfermats després. A en Moïse no el mou la curiositat, els vol ajudar. Els ajudarà. Després d’una infantesa difícil, que el va portar a viure als carrers de Bukavu amb només 12 anys, en Moïse va donar un tomb a la seva vida quan li van allargar una mà. “Una oenagé local i Unicef em van trobar abandonat, em van escoltar i em van pagar un any d’escola. Si no, jo estaria igual que ells”, diu. En Moïse es va aferrar a aquella oportunitat amb desesperació de nàufrag i es va destapar com un estudiant brillant, un lector voraç i un líder juvenil. Pocs mesos després es va convertir en membre del Parlament dels Nens del Congo. L’organització, fundada per i per a nens l’any 2001, és un organisme local gestionat exclusivament per congolesos menors d’edat amb l’objectiu de difondre i defensar els drets de la infància. “Estem tips de la violència. La guerra al Congo afecta molt els nens, que pateixen abusos i veuen que drets com l’educació o dormir sota un sostre són sistemàticament violats. Intentem canviar-ho”, explica en Moïse. No són només bones intencions. El parlament, compost per una assemblea de 16 representants i un alt consell amb funcions d’orientador i consultor, format per antics nens parlamentaris que ja han fet els 18 anys, es reuneix cada dimecres en un edifici de color crema de la ciutat per debatre problemàtiques que afecten la canalla congolesa. Cada trimestre s’hi sumen quatre comissions de 50 nens cadascuna per tractar mesures concretes en camps com l’educació, la sanitat, la conservació o la cultura. Abans de la reunió hi ha una màxima inexcusable: tots els nens parlamentaris han hagut de trepitjar els carrers per determinar quines necessitats hi ha: “Visitem camps de refugiats, parlem amb els nens sense llar, anem a orfenats o hospitals o fem de mitjancers amb nens soldat que s’han escapat dels grups rebels”. En un país on el Govern és ineficaç i deixa de banda gran part de la població, el parlament infantil és un salvavides per als més desafavorits.
El dimecres a la tarda la casa on té lloc el parlament sembla un punt de reunió adolescent com qualsevol altre. Nois vestits amb l’uniforme escolar xerren i una mica més enllà tres noies miren divertides un vídeo musical a la pantalla d’un mòbil. El parlament està a punt de començar. Quan donen el senyal entren a la sala Soweto i es disposen al voltant d’una taula en forma de U, amb un vell piano al fons. Tots els parlamentaris es reuneixen en el seu temps lliure, sense rebre diners per participar-hi i posen passió a les seves intervencions. Després de cada discurs s’aplaudeix d’allò més. Dirigeix la reunió una noia menuda, de veu aflautada, però amb maneres de líder. És Vanessa Kilanaji, presidenta del parlament des del 2017: “És una escola de democràcia. No només debatem, treballem perquè els qui tenen poder de decisió compleixin amb les seves obligacions. Fins on es pugui”. A més d’organitzar campaments per a nens pobres, recollir roba per als que viuen al carrer o vincular nens soldat amb organitzacions de suport com Save the Children o Unicef, han aconseguit establir un número de telèfon gratuït per informar d’actes de violència contra la infància. Kilanaji, que vol ser jutgessa i acaba de fer 18 anys, també subratlla el valor formatiu del parlament:“Els nens que venen aquí són els líders del futur, però aquí no només treballen el seu projecte personal. Si ets aquí, és perquè vols ajudar els altres”.
Adolescents i nens gestionen un parlament alternatiu al Congo pels drets de la infància
“La guerra al Congo afecta força els nens, que pateixen molts abusos” diu en Moïse