Llistes fetes a mida dels líders
Sánchez imposa el seu criteri i aparta tots els candidats proposats per Andalusia Els afins a Rajoy i Santamaría consideren que Casado està sent molt “cruel” Rivera presenta com a candidat Edmundo Bal i renova la candidatura madrilenya
La confecció de les llistes electorals ha posat en evidència que si bé tots els partits han assumit el compromís de millorar els mecanismes de democràcia interna, a l’hora de la veritat, els líders dels partits decideixen qui i com ocuparà llocs rellevants a les llistes.
Cap dels caps de partit en disputa en aquesta campanya del 28-A sembla disposat a deixar a mercè del debat militant la selecció dels principals candidats. Tots, en una mesura o una altra, han imposat el seu criteri i les persones de la seva confiança, desbancant d’aquesta manera els adversaris o els afins dels seus adversaris.
La depuració que ha fet el líder del PP, Pablo Casado, entre els diputats que a les primàries en què va sortir elegit es van decantar per algun dels seus adversaris té pocs precedents. En aquest sentit és paradoxal, tot i que no sorprenent, que un procés d’elecció interna hagi servit, al final, per assenyalar els adversaris i apartar-los de la carrera política.
Pedro Sánchez també ha operat d’una manera semblant apartant els qui al seu dia van donar suport a la maniobra que el va deixar fora de la secretaria general del partit. En particular, els afins a Susana Díaz, que ahir sí, sense embuts, va anunciar que prenia nota del fet que cap dels noms a què ella donava suport no haguessin sobreviscut a la tria imposada per la direcció del partit.
Podem és qui potser ha ofert una imatge més pacífica en la batalla per la confecció de les llistes del 28-A, però no s’ha d’oblidar que el partit d’Iglesias ja va fer la seva purga particular fa temps, després de la fractura de Vistalegre. Com a mostra, la d’Íñigo Errejón.
També a Ciutadans ha quedat clar que Albert Rivera ha acabat imposant el seu criteri i les seves persones de confiança en la confecció de les llistes electorals. D’aquestes n’han caigut alguns dels diputats presents a la primera legislatura, en què Ciutadans va començar a parlar de tu a tu amb els qui fins aleshores havien protagonitzat gairebé quaranta anys de bipartidisme, el PP i el PSOE.
El malestar intern a Ciutadans només és comparable a la inquietud que regna al si del PP, on la vella guàrdia de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría observa consternada com un rere l’altre van caient dels llocs rellevants els qui abans els havien ocupat.
Tampoc no ha resultat pacífica a Catalunya l’elaboració de la llista de Junts per Catalunya, en què Carles Puigdemont ha aconseguit imposar el seu criteri per sobre del seu partit matriu, el PDECat.
Del que no hi ha dubte és que, així les coses, el líder que obtingui un mal resultat el 28-A ho passarà malament. Perquè la revenja serà terrible.
El líder del PSOE s’ha assegurat que tots els primers llocs li siguin fidels El cap de files del PP ha apartat els que van combatre contra ell a les primàries del partit
Rivera continua buscant candidats sorprenents per renovar les llistes