Creix la preocupació al PP per la deriva de Casado
Critiques al líder popular perquè no consulta l’estratègia
Creix la preocupació dins del PP per la deriva que està prenent Pablo Casado, i les llistes a les eleccions del 28-A no han fet més que ressuscitar els temors que afloren al si del partit cada cert temps. I és que no són només les llistes. Amplis sectors del PP pensen que Pablo Casado no té estratègia i que es mou a còpia d’ocurrències, i el resultat són despropòsits que descriuen un gir a la dreta que a molts no els agrada, perquè les eleccions es guanyen des del centre, diuen.
“No s’havia estat mai tan cruel”. Els veterans, pertanyin al sector del PP que pertanyin, coincideixen que la purga feta per Pablo Casado entre els caps de llista a les eleccions del 28 d’abril –“i la que queda”– no es coneixia al PP ni tan sols durant l’època d’Hernández Mancha, la que tots volen obviar. Ni José María Aznar, que va aplicar la “renovació per ampliació”, que sempre tenia un forat per a tothom, ni Mariano Rajoy, havien estat tan expeditius a l’hora de fer unes llistes.
Donen la culpa al secretari general, Teodoro García Egea, que pel que sembla és qui “ha fet i desfet”, però per extensió a Casado, “que ho ha permès”. Preocupen les absències de Fernando Martínez Maíllo, que va ser nomenat vicesecretari alhora que Casado, que van formar un grup compacte que cada dilluns quedaven per dinar després del comitè de direcció, perquè ja eren més que companys de partit. Aquesta és una de les coses que més ha impressionat els altres dirigents del PP. Aquesta absència i la de Carlos Floriano, càrrec clau al PP durant l’etapa de Rajoy i Cospedal, i que ara s’ha quedat sense escó al Congrés. Va ser ell qui va fer, amb Rajoy, la renovació al partit, incorporant, entre d’altres, Pablo Casado com a vicesecretari i portaveu. Preocupen per la falta d’escrúpols que suposa.
Molts especulen sobre si els hauran deixat un forat a les llistes europees, però segons les fonts consultades sembla que no, que per a Europa no hi ha tants llocs com persones han deixat fora, i no seran ells qui n’ocupin un.
D’altres sí: García Margallo, Zoido, Rafa Hernando o Dolors Montserrat. Molts, tot i que no ho comparteixen, poden entendre casos com el de Fátima Báñez, una persona molt significada a les llistes de Soraya Sáenz de Santamaría, per bé que subratllen que haver comptat amb ella hauria permès a Casado parlar d’integració, però a parer de les persones consultades ha pesat més “la intenció de tenir un grup afí per si venen mal dades”; és a dir, que ningú no li pugui aixecar la veu a Casado al grup parlamentari si no aconsegueix el Govern central. “Estan fent un grup amb els seus amiguets”, era un comentari estès divendres,
“No s’havia estat mai tan cruel”, afirmen per parlar de la purga a les llistes electorals
Els crítics amb Casado veuen ocurrències i falta d’estratègia i projecte
quan es van conèixer els caps de llista. I en alguns casos s’ha designat cap de llista en contra de l’opinió de les organitzacions provincials per les quals es presenten, amb el consegüent risc de fractura.
Aquesta preocupació, però, que no s’ha dissipat des que Pablo Casado va guanyar les primàries, té altres motius. Si en vigílies de l’acord amb Vox a Andalusia també van saltar totes les alarmes amb la manera com Casado parlava de la violència de gènere, i el van fer rectificar, ara són altres qüestions polèmiques amb les quals el PP no se sent gaire a gust.
Ja va començar amb la crida de Casado als “partits nous”, que de seguida es va interpretar dirigida a Vox, perquè no es presentin a les eleccions a les províncies on no tenen possibilitats d’obtenir diputats a fi de no restar possibilitats al PP. Tot un “error estratègic”, sota el punt de vista dels sectors crítics, perquè una cosa és cridar al vot útil, que s’ha fet sempre, i una altra de diferent convertir-lo en una invitació “a un altre partit que no és el teu”. “Es un símptoma de debilitat”, per a alguns, i una manera de dir als votants de dreta que PP i Vox són el mateix, per a d’altres. Dos missatges dolents, en qualsevol cas, que no beneficien el PP, sinó que donen carta de naturalesa a Vox.
Un altre d’aquests errors estratègics que apunten els sectors molestos amb Casado és la proposta que les mares immigrants que donin en adopció els fills no patiran les conseqüències de ser il·legals. Una polèmica innecessària, subratllen, perquè ha quedat demostrat que les mares que decideixen donar en adopció els fills ja estan protegides, i que la confidencialitat de la identitat a què van al·ludir per justificar la proposta ja està reconeguda en els protocols de les comunitats autònomes. Per què Casado es fica –diuen els crítics– en polèmiques en què el PP té les de perdre?
Aquests sectors del PP no entenen que a hores d’ara es desconegui el programa del partit i que Pablo Casado vagi desgranant propostes abans que hi hagi un debat intern o una aprovació de les mesures. Es temen el que ha passat amb les llistes: que novament l’opinió dels òrgans del partit no es tingui en compte.