Els errors es paguen
La igualtat de forces que prediuen les enquestes de cara al 28-A aconsella prudència i rigor per part dels líders. Dir determinades coses o fer tupinades a les llistes pot comportar conseqüències greus. No són temps per a riscos
Ocupar el palau de la Moncloa dependrà de poc. No es tracta només de guanyar les eleccions, sinó de tenir majoria per governar, ja que malgrat que els pronòstics generalitzats prediuen un triomf socialista, cal veure si la suma del tripartit de dretes que poden formar PP, Cs i Vox pot arribar a la majoria absoluta i fer erma la victòria del PSOE, tal com va passar a Andalusia. Per aquest motiu, la campanya electoral tot just iniciada, malgrat que encara no sigui de manera oficial, promet ser més decisiva que mai. La distribució del vot està tan ajustada que les diferents formacions polítiques han de dilucidar què és el que més els convé: arriscar amb propostes i anuncis sorpresa o jugar a la prudència esperant més l’error del contrari. Aquest clàssic dilema que sempre s’aborda en els comitès de campanya ha adquirit ara molta més importància per la igualtat de les forces i especialment per la volatilitat en els ànims del votant.
En aquest sentit, la campanya ha començat malament per al PP i Ciutadans. Pablo Casado viu en una hiperactivitat constant que li fa cometre errors no forçats, com l’embolic en què va incórrer amb la seva proposta sobre l’adopció dels fills de dones immigrants en situació irregular i la seva proposta perquè Vox no es presenti a les circumscripcions petites perquè la fragmentació del vot pot beneficiar al PSOE. Aquestes dues idees van ser llançades la setmana passada amb l’objectiu clar d’ocupar el centre d’atenció informatiu i sí que ho va aconseguir però no sé si amb l’èxit esperat. Segurament Casado és el candidat més treballador, viatger i present en l’opinió pública en comparació amb la resta. És una estratègia que va començar quan era candidat a les primàries del PP i no ha parat de pedalar des d’aleshores. Recorre Espanya de punta a punta i cada dia les redaccions dels mitjans informatius tenen un missatge o un comunicat seu. El que sens dubte va ser un èxit per conquerir Gènova cal veure si també el pot ajudar a arribar fins a la Moncloa. La setmana passada la va rematar amb les llistes electorals amb una purga del sorayisme que deixa ben clar i net que vol tenir un grup parlamentari absolutament afí.
En el cas de Ciutadans ha estat un altre tret al peu però no per excés verbal sinó per una tupinada a les eleccions primàries per escollir el candidat per a la presidència de Castella i Lleó. Si va ser dolenta l’estratègia que va portar a algú a fer la martingala, pitjor va ser l’intent d’amagar-la. Tota l’operació que ha envoltat aquesta elecció, incloent-hi el fitxatge de la popular Silvia Clemente, han estat errors clamorosos impropis d’un dirigent tan astut com Albert Rivera. L’obsessió de fitxar dirigents populars o socialistes pot ser també un error perquè el canvi de jaqueta tampoc no és un valor que sumi per guanyar vots i, en canvi, genera una certa frustració en el militant que està en la batalla des del primer dia. Altres contrincants electorals com PSOE i Vox sembla que tenen clar que ara cal arriscar poc. En el cas dels socialistes, ha estat anunciar la convocatòria electoral i que es frenessin en sec algunes de les iniciatives o propostes que havien caracteritzat els primers mesos de Pedro Sánchez a la Moncloa. És possible que puguin aparèixer conills al seu barret de copa les setmanes vinents però el que donen a entendre els primers moviments de la seva campanya és que Sánchez se centrarà més a criticar l’amenaça de la dreta que a buscar iniciatives per enlluernar els votants. I Vox no hi és. No cal. Són la resta de partits els que parlen tot el dia de Vox. Com aquella petició de Casado perquè no es presenti a les circumscripcions petites donant per fet que els farà mal i els restarà vots. Amb regals així, no cal fer gaire campanya electoral. En canvi, on segurament Vox esperava obtenir més rendibilitat és en el judici contra els líders independentistes i això no està passant pel poc eco que estan tenint les seves intervencions.
De Podem no cal dir-ne gaire cosa més perquè les seves lluites internes han suposat un desgast que els pot costar car a les urnes.
Ningú no pot predir el pronòstic del 28-A i, com està passant en tots els processos electorals, hi pot haver moltes sorpreses, però el que queda clar és que els errors es pagaran a un preu molt car.