El cacic de Sant Jaume

De tant en tant, el president Quim Torra es revolta i cal esperar que li passi l’enuig i l’ànima s’assereni. El nostre dirigent s’ha obstinat a desobeir la Junta Electoral Central i es declara reticent a retirar els llaços grocs de les seus públiques durant la campanya. –Com Iselín Santos Ovejero! Iselín Santos Ovejero no va ser un polític peronista del segle XX sinó “el cacic de l’àrea”, un central argentí que feia de l’àrea casa seva, i pobre del davanter xitxarel·lo que li discutís la sobirania del territori.

De tant en tant, Quim Torra exerceix de “cacic de la plaça Sant Jaume” i li agafa per marcar territori encara que sense l’efectivitat de l’esmentat Iselín, perquè no fa gaire va aclamar una acampada indefinida a la plaça i al cap de quatre dies van ser desallotjats.

Aquesta vegada són els llaços grocs en període electoral. El president Torra al·lega que “no es pot associar l’ús del símbol del llaç groc amb una formació política”. I té raó: cal associar-lo a dues formacions i no a una de sola. La seva i ERC.

Té raó Quim Torra: el llaç groc en seus públiques no és associable a un partit, sinó a dos (el seu i ERC)

Jo crec que en l’entorn de Palau no estan per la feina, però tampoc és qüestió de desautoritzar obertament el president en espera que baixi del burro i entengui que una campanya electoral limita alguns aspectes del que Torra considera llibertat d’expressió. Per aquesta regla de tres, als col·legis electorals podrien penjar rètols, xapes i pasquins, a més d’oferir al votant dubitatiu refrescos gratuïts, canapès i invitacions al Luz de Gas.

Jo crec que si la Junta Electoral Central diu una cosa cal acatar-la i sobretot ara que els Mossos s’han posat més constitucionalistes que mai, no fos cas que complissin l’ordre de nit i el nostre cacic de l’àrea es quedés assegut després del driblatge.

La controvèrsia té un recorregut curt, però, ja que entrem en la matèria, no seria sobrer animar el president Torra a impulsar –ja toca!– una llei electoral pròpia, perquè Catalunya és l’única comunitat d’Espanya que no ho ha fet. I com que no ho ha legislat, també és l’única autonomia sense junta electoral pròpia.

Com que els catalans fem coses, estaria molt bé aprofitar l’actualitat i legislar al Parlament en lloc de guiarnos per un text “espanyol” del 1985 (la llei de Règim Electoral), dic jo que part del “règim del 78”, aquell que consagra la dictadura, perpetua el franquisme i ens converteix en un Estat policial que impedeix de manifestar-se pel centre de Madrid.

De passada i com que això va sempre de democràcia pura, simplista i sense matisos, un mateix, que viu, paga impostos i vota a Barcelona, sol·licita que d’ara endavant “un home, un vot” i que un sufragi de Barcelona tingui la mateixa representativitat al Parlament d’un vot a les comarques interiors de Catalunya, perquè –des del 1978– el d’un barceloní val la meitat.