Els televisors 8K ja són aquí
Grans i pensats per mirar-los de prop
Això va molt de pressa. Encara no s’han estès de forma majoritària els televisors 4K (10% d’habitatges) i ja són al mercat els 8K, amb una urgència que planteja força preguntes. Per què corren tant les marques a llançar un producte quan encara estan en plena fase de creixement de l’altre? Quines millores ofereix aquesta nova resolució? Val la pena adquirir una pantalla per a la qual no hi ha pràcticament continguts en el seu format? L’última qüestió pot semblar òbvia, però la decisió del consumidor no és tan senzilla, si es tenen en compte algunes consideracions.
Cal anar a pams. Per entendre aquestes decisions empresarials a l’ultracompetitiu mercat dels televisors cal explicar primer el context actual. El 4K és, en realitat, un format cinematogràfic, que té 4.906 x 2.160 punts i s’adapta a una proporció 17:9. El que s’utilitza als televisors, encara que es conegui com 4K, és el format UHD (ultraalta definició), amb 3.840 x 2.160 punts i una relació 16:9. Aquest és el format que a hores d’ara es troba en plena expansió.
L’UHD-4K té quatre vegades més resolució que el Full HD, el format en què avui emeten la majoria de cadenes i que és l’estàndard mínim disponible a qualsevol producció. L’UHD ja comença a emergir al mercat dels continguts, mai en la televisió convencional, la TDT que arriba per antenes, perquè necessita un ample de banda que ocupa l’espai de diversos canals. En 4K s’emeten ja, per exemple a Movistar+, amb un nou descodificador d’aquesta companyia, partits de futbol de LaLiga i algunes produccions com ara sèries i pel·lícules. En el mateix format hi ha també noves produccions a plataformes de streaming com ara Netflix o Amazon Prime Video.
Què es pot veure en 8K? Pràcticament res. Hi ha alguns preciosos i impactants vídeos turístics promocionals a YouTube o Vimeo i poca cosa més. La lògica fa pensar que si no es pot veure res en aquest format és poc pràctic fer servir aquests televisors. Però aquesta idea és certa només fins a cert punt. La resposta està en la intel·ligència artificial. La pantalla 8K conté una mica més de 33 milions de píxels ( 7.680 x 4.320 ). Per reproduir un contingut creat en un format inferior, el televisor ha d’escalar el senyal que li arriba i omplir l’espai que no té definit.
Una tele 8K ha de “crear” pel
No hi ha continguts, però la intel·ligència artificial adapta i millora la imatge Una definició tan alta permet mirar la pantalla de prop amb molt bona experiència
seu compte tres quartes parts dels píxels d’un contingut en 4K i això sembla massa per haver-s’ho d’“inventar”, però no ho fa de manera simple, perquè donaria uns resultats que no farien atractives aquestes pantalles.
La millora de qualitat d’imatge es deu als processadors que tenen aquests televisors, que recorren a extensos bancs de dades d’imatges propis per entendre millor la imatge i donar-li formes, lluminositat, contrastos i colors més naturals que una sim-
El consum de teles de més de 49 polzades s’ha disparat al llarg dels últims anys
ple multiplicació de punts de pantalla per quatre.
El resultat, encara que sembli increïble, és una impressió de millora del contingut original. Una pel·lícula clàssica com Allò
que el vent s’endugué guanya molt en una tele d’aquesta mena. No passa amb tots els continguts, però la gràcia de la intel·ligència artificial és que fa que la màquina aprengui. És a dir, que amb el temps, tot hauria de millorar, perquè disposarà de més imatges per comparar i tindrà més possibilitats d’encertar una configuració òptima de cada imatge.
Una altra de les qüestions clau que sorgeix amb aquesta mena de definició tan elevada és si l’ull humà està preparat per distingir-la o, simplement, ho veu tot igual amb una resolució més baixa. Aquest és un dels debats bàsions sics que discuteixen ara les marques.
La companyia que ha comercialitzat primer aquests televisors a Espanya, des de finals de l’any passat, és Samsung. Al seu catàleg de televisors 8K hi ha tres mides: 65, 75 i 85 polzades. Sony n’ha anunciat dues, 85 i 95 polzades. LG comercialitzarà un de 75 i uns altres de 88 polzades.
Per què aquestes grans dimen- quan es parla de resolucions com 4K i 8K? La mida gran, que les marques anomenen “gran polzada”, és crítica.
El consum de pantalles grans creix molt ràpid. Fa deu anys, el tant per cent de pantalles que es venien arreu del món amb mides superiors a les 49 polzades era del 9%. Avui arriba al 33%. Però si un se situa davant d’una pantalla enorme i la resolució és la mateixa que en una de petita, cada píxel serà més gran i la sensació probablement més pobre. Aquesta és la pedra angular del 8 K. Si li donem més definició i li apliquem intel·ligència artificial, el televisor és més a prop del cinema.
Sony afirma que amb pantalles per sota de 85 polzades l’usuari és incapaç de percebre les bondats de la resolució del 8K en comparació amb el 4 K. Es tracta de distàncies i percepcions.
Samsung, en canvi, n’ha tret al mercat una de 65 polzades perquè considera que en espais més limitats, on aquesta mida pot ser el límit extrem, l’usuari es pot situar a curta distància de la pantalla i gaudir d’aquesta gran definició. De manera que tot depèn de distàncies i espais disponibles.
A l’hora de comprar una tele de gran mida, l’usuari hauria de tenir una cinta de mesurar a mà (veure la infografia). Paradoxalment, gràcies a la resolució, moltes de les pantalles més grans disponibles al mercat (4K i 8K), estan pensades per mirar-les des de distàncies més curtes que d’altres de més petites i amb menys definició.
La resolució no és l’únic que diferencia els televisors 4K dels 8K. Aquest format obté més qualitat per la seva elevades taxa de refresc d’imatges, que pot ser més del doble que la del 4K. Un altre dels avantatge del 8K és que poden suportar més canals de so (22.2) respecte al 4K (5.1), per a aquells que vulguin muntar-se una sala de cinema al saló. Els preus, això sí, també estan a l’altura en aquests models pioners. De moment, de 5.000 euros cap amunt.