El plasma és mort

Per bé que el plasma ha quedat en el record popular com a sinònim de pantalla plana d’excel·lència, aquest sistema de panell ha deixat de fabricar-se malgrat que al seu dia va ser de més qualitat que l’LCD (cristall líquid), l’únic competidor que tenia. El 2014 Panasonic, l’últim fabricant que produïa pantalles de plasma, va anunciar que tancava la seva planta de fabricació. El pas al 4K, que hauria suposat que la companyia japonesa hagués d’emprendre el desenvolupament d’aquesta resolució en solitari, els va portar a abandonarlo definitivament. La batalla per la tecnologia dels panells de qualitat avui és bàsicament cosa de dos, i en els dos casos són coreans: l’OLED, un sistema de díodes creats amb material orgànic que obté negres molt purs, alt contrast i gran angle de visió, i el QLED, que té l’avantatge de la lluminositat, una gamma de colors més propera a la humana i que, amb tecnologies com la Full Array, és molt a prop del nivell dels negres del seu sistema rival. LG és el fabricant de tots els panells OLED que fan servir altres fabricants, mentre que Samsung és el capdavanter del QLED, també conegut com a punts quàntics o nanocristalls. La diferència de funcionament entre l’una i l’altra és que en la primera cada un dels píxels s’encén i s’apaga individualment, de manera que els negres són purs. En el segon sistema cal una retroil·luminació per a tots els píxels, i a les zones negres pot entrar una petita porció de llum, una cosa que s’ha reduït molt en models de gamma alta com els de Samsung o Sony.