Llengua delatora
Gràcies a sèries televisives com Unabomber, cada vegada estem més familiaritzats amb la lingüística forense. A la sèrie s’hi explica la història de Theodore John Kaczynski, un matemàtic nord-americà molt crític amb la societat, que va fer atacs amb bombes per denunciar la societat moderna capitalista, la tecnologia i la industrialització. El seu àlies, Unabomber, és un acrònim de “university and airline bomber” (terrorista d’universitats i aerolínies). Com que, al capdavall, era una mena d’intel·lectual, escrivia manifestos, i és gràcies a aquests manifestos que un investigador de l’FBI l’acaba descobrint. Com? Doncs investigant expressions dels seus textos i buscant en quines universitats s’havien expressat aquestes idees. Naixia la lingüística forense.
Ara arriba a les llibreries El cazador de estilemas (Espasa), del periodista Álex Grijelmo (Burgos, 1956), una novel·la policíaca en què la llengua té un pes definitiu. El títol mateix ja ens anuncia de què va la història. Com explica un dels protagonistes, el lingüista Eulogio Pulido, si als fonemes hi resideix el so, als estilemes hi resideix l’estil, l’estil de qui parla. Tots hem deduït la procedència d’alguna persona pel seu accent dialectal, o hem pogut pensar en la seva extracció social
A la novel·la de Grijelmo ‘El cazador de estilemas’, la investigació es fa a partir de les paraules
o cultural en funció del vocabulari i la pronúncia més o menys acurada. Tots, d’alguna manera, som Eulogios Pulidos en potència: parant l’orella podem obtenir molta informació dels nostres interlocutors, de la mateixa manera que en deduïm altres coses per com vesteixen o com es mouen. Eulogio, per cert, és una paraula composta grega que vol dir ‘el que parla bé’, i els seus alumnes li han posat un nom que, al capdavall, és redundant: el Palabras.
Un testament que potser ha estat manipulat és el que farà avançar la història d’aquest caçador d’estilemes, que treballarà amb un comissari que es vanta d’haver après d’Agatha Christie tot el que necessitava per a l’ofici. Com a prova dels seus coneixements, l’Eulogio demostra al comissari que, per les paraules que fa servir, no és de Madrid, al contrari del que ell afirma: “Per les paraules s’arriba a l’ànima d’una persona, a la seva història, la seva terra, la seva infantesa. Les paraules sempre són el camí”. I el comissari, convençut, compararà els estilemes amb les empremtes dactilars.
La novel·la de Grijelmo demostra el valor de la llengua com a identificadora i, en aquest cas, com a delatora. Tot un exercici novel·lístic i d’estil. Abans la cal·ligrafia era una font important d’investigació. Però encara ara, com afirma Eulogio Pulido, “tot ésser humà té una cal·ligrafia fins i tot quan escriu en un teclat”.