Llibres ‘massa obscens’
La Biblioteca Britànica puja a internet els volums prohibits: 2.500 obres que no van veure la llum
Des de temps ancestrals la incomoditat s’ha traduït moltes vegades en censura. Són incomptables les ocasions en què el poder ha retirat de la circulació llibres que molestaven, ja fos perquè encoratjaven un pensament que sortia de la norma o perquè s’extralimitaven respecte a allò que la moral marcava en cada moment. Tot i això, per molt que es prohibissin determinats relats, són diverses les persones i les institucions que van optar per guardar-los amb pany i clau fins que la societat evolucionés i comprengués el valor que en realitat tenien.
Al llarg dels segles i per la por que acabessin cremats, el Museu Britànic va fer de guardià de molts d’aquests volums. A més de guardar-los ben protegits de les mirades,
Per la por que acabessin cremats, el Museu Britànic els ha anat guardant a la col·lecció ‘Private case’ “Els historiadors podran accedir en línia a una col·lecció fascinant que parla de sexe i sexualitat”
els va ordenar per temàtiques, de manera que els que tenien un contingut eròtic –que eren la gran majoria– van entrar a formar part de la col·lecció Private case (Cas privat).
El 1973 aquestes obres (datades entre els segles XVII i XX) van ser transferides a la Biblioteca Britànica. Ha estat precisament aquesta institució la que recentment n’ha anunciat la digitalització completa. Ni més ni menys que 2.500 obres, que en pocs dies ja han trobat a internet la seva zona de confort. Així, els més curiosos descobriran que la ficció eròtica gai existeix des de fa temps amb llibres com Teleny o el reverso de la medalla, d’Oscar Wilde. També podran llegir el diari d’un cavaller de l’Anglaterra victoriana que va recopilar les seves gestes sexuals i en va extreure els seus peculiars consells.
La sèrie de llibres publicada el 1740 The Merryland, que descriu la dona com “una terra que ha de ser llaurada”, també es troba a la col·lecció. És una definició que s’ha de contextualitzar en el moment que va ser escrita. Però si un volum crida especialment l’atenció, aquest no és cap altre que Fanny Hill: Memòries d’una dona galant (1748). Escrita per John Cleland mentre era a la presó, està considerada la primera novel·la pornogràfica escrita en llengua anglesa.
A més d’interessants lectures literàries, la Biblioteca Britànica també ha digitalitzat Harris’s Lists of Covent-Garden Ladies, una mena de pàgines grogues de les treballadores sexuals que exercien a Londres i que es va actualitzar anualment entre el 1757 i el 1795. Cada pàgina contenia una imatge de la prostituta en qüestió i una definició amb què es realçaven els seus atributs.
“La importància d’aquests llibres sempre s’ha sabut, però les lleis d’obscenitat i el perill de robatori impedien que s’hi oferís el lliure accés. Part del material també va entrar a la col·lecció mitjançant el dipòsit legal (la Biblioteca Britànica té l’obligació de conservar tot el material que es publica legalment)”, explica a La Vanguardia Maddy Smith, comissària de col·leccions de patrimoni imprès de l’entitat.
Però, per què ara? Smith explica que es tracta d’una qüestió de “practicitat, conservació i llibertat”: “Volem protegir aquests llibres rars i fràgils de la decadència natural, els danys accidentals i la mutilació. Els historiadors podran accedir a aquesta fascinant col·lecció que parla de sexe i sexualitat sense necessitat de tocar-los físicament, ja que el pas del temps ha fet efecte en molts d’ells. Els investigadors, però, ara podran trobar-ne substituts digitals d’alta qualitat”.
Expliquen des de la Biblioteca Britànica que al seu dia van arribar a compondre aquesta sèrie, considerada “immoral” a l’època, fins a 4.000 exemplars. No obstant això, tal com avançava la societat, “el concepte d’obscenitat variava, i per això molts d’aquests llibres s’alliberaven i arribaven per fi a les biblioteques. Avui diem orgullosos que ja circulen amb total llibertat per la xarxa”.