Exterior verd, interior complex
Barcelona s’ha consolidat els últims anys com un dels pols europeus de la investigació científica i tecnològica. Això té la seva derivada arquitectònica, plasmada ja en edificis de referència, concebuts a fi de facilitar i estimular la tasca dels investigadors. Per exemple, el Parc de Recerca Biomèdica aixecat al costat de l’hospital del Mar, obra de Brullet, De Luna, De Pineda i Llambrich i acabada el 2006.
A mesura que la ciutat i la seva àrea metropolitana amplien el compromís amb la investigació, va sumant nous equipaments arquitectònics que li donen servei. L’últim és la seu del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB), que va entrar en servei l’estiu passat a l’extrem superior del Campus de Salut i Recerca de Can Ruti, a Badalona, al costat del verd parc de la Serralada de Marina. Facilitar la investigació capdavantera i conviure amb la natura han estat, així doncs, els dos grans desafiaments d’aquest projecte, que signa l’estudi Calderón-Folch, autor de la meritòria biblioteca La Ginesta a Begues.
Per adequar aquest edifici a l’entorn natural els arquitectes han revestit la seva part superior amb una gelosia de fusta, que matisa la duresa del seu volum cúbic mitjançant arestes arrodonides i un gest acollidor a la zona d’accés. Aquest aire forestal desapareix completament a l’interior, on prevalen atmosferes d’un altre ordre, reflex de la complexitat de les instal·lacions reunides a l’edifici. Una de les seves plantes, impol·luta, en què s’entra amb bata, màscara i fundes per al calçat, i que està segmentada en àrees amb diferents nivells de seguretat, evoca escenografies de pel·lícules de ciència-ficció; una altra està reservada per al manteniment i és un dèdal de conduccions que serveixen els laboratoris d’altres nivells; una altra, exterior, és una acumulació de maquinària de serveis, meravellosament ordenada i invisible des de l’exterior; també hi ha galeries de serveis verticals que connecten diferents plantes, i on l’enginyeria ha posat el control de tots els mecanismes a l’abast de la mà.
En aquesta obra amb estructura de formigó, de 4.500 metres quadrats, han treballat braç a braç arquitectes, enginyers, científics i veterinaris. El resultat del seu esforç comú és una instal·lació d’última generació amb un exterior que s’integra a l’entorn verd, i amb un interior en què la complexitat tecnològica es manifesta amb diferents llenguatges i tenint cura de l’eficiència energètica.