Theorin en blanc i negre

Feia temps que no s’havia format, als pisos alts del Liceu, un seguiment entusiasta d’una cantant com el que s’ha creat a l’entorn d’Iréne Theorin; recordem fa anys els “gulinistes” i fans de Mariola Cantarero, però feia temps que no tenia una passió com la que ha despertat la soprano sueca, que va reaparèixer en aquest recital i tornarà aviat, en la inauguració de la propera temporada. La Theorin es va presentar amb un esplèndid vestit blanc (mateix model en negre a la 2a part) i va gaudir de la formidable actuació del pianista Matti Hirvonen, que va fer prodigis de sonoritat.

La soprano va començar amb l’ària d’Elisabeth del Tannhäuser de Wagner i tot seguit va enfocar una elegantíssima sèrie de lieder de Schubert, però en el segon d’aquests va tenir un problema vocal amb un agut que va fer notar que no es trobava en plenitud i tendia més a eludir el registre dramàtic que l’ha fet famosa (com la Brünnhilde que va cantar fa dos anys al Liceu).

Després de la sèrie de cançons sueques d’autors inèdits al Liceu, com Gösta Nyström i Ture Rangström, i algunes de Sibelius (que també escrivia en suec), va aparèixer la directora Scheppelmann amb un immens ram de flors per a la cantant i ens va fer saber que sortia d’un refredat i que no cantaria la terrible ària pucciniana de Turandot, l’òpera que interpretarà a l’octubre. Theorin encara va cantar un parell de bisos i es va retirar enmig de l’ovació general del públic.