Primavera i fora complexos
Barcelona encadena amb èxit l’Spring Festival de clàssica amb la Dansa Metropolitana
Com si Barcelona hagués estat tota la vida un formiguer de públic per a la clàssica i per a la dansa. Així s’ha comportat la ciutat i la seva àrea metropolitana aquest cap de setmana, quan les últimes pinzellades del Barcelona Obertura Spring Festival i la seva secció gratuïta, el City+, han coincidit amb l’inici de la segona edició de la Quinzena Metropolitana de Dansa. Qualitat, passió i atreviment. De tot s’ha vist aquests dies. Com si no es tractés de dues disciplines un xic oblidades aquí: la primera per les generacions joves; la segona per les mateixes institucions, que ja fa temps van aplicar el “busca’t la vida” al món coreogràfic.
Per sort l’Ajuntament de Barcelona està d’allò més permeable i obert a grans idees. La de travessar l’Àrea Metropolitana amb la dansa, ampliant públics mentre es recupera la consciència de la Barcelona dels 3,6 milions d’habitants, està sent un èxit. I la que va tenir Barcelona Global per situar la ciutat al mapa internacional de la clàssica no ha sortit malament en la seva primera edició: més de 30.000 persones han assistit a la vintena de concerts i òperes que han acollit les tres principals sales –Liceu, Palau i Auditori– amb la col·laboració d’Ibercamera i el Conservatori del Liceu.
Paral·lelament, el City+ ha superat els 3.300 assistents amb 33 concerts als 9 districtes de la ciutat, xifra potser superior si s’hagués prolongat la cita –“I la setmana que ve quins concerts hi ha?”, preguntava ahir la gent– o si s’hagués ocupat algun aforament massiu, com ara la Sagrada Família. “Estem parlant amb la institució per fer-hi un concert l’any que ve”, diu Víctor Medem, coordinador del festival.
Que el City+ hagi aconseguit reunir 40 entitats que han cedit el seu espai –el MNAC, la Miró, Mies van de Rohe, la Model...– per acollir la clàssica denota el potencial del projecte. Per no parlar del públic, gent oberta, sense les rutines de l’abonat, neòfita però curiosa.
Pel que fa a la crida al públic estranger, aquestes 240 persones que han arribat expressament d’Itàlia, el Canadà, el Japó o Holanda per als concerts grans de l’Spring es podrien multiplicar, diu Medem, en edicions posteriors. Recordem que a la propera hi ha la integral de simfonies de Beethoven per John Eliot Gardiner al Palau i el Lohengrin de Katharina Wagner al Liceu...
Però primer s’ha de sacsejar la coctelera per a la gent de casa. I d’això se’n va ocupar el cap de setmana La Veronal al Mercat de les Flors, amb la inquietant Pasionaria sobre com d’indiferentment humans i inhumans som la gent i els robots. Però, sobretot, el rupturista Israel Galván, que va arrossegar fins al Zorrilla de Badalona el públic més posh de Barcelona, àvid del seu rar Amor brujo de Falla. Reencarnat més que transvestit en la gitana Candela, el teatre s’enfonsava a cada gota de flamenc que el sevillà apuntava, racionadora i torturadora ella.
Mentrestant, a L’Auditori l’Agrupación Señor Serrano despertava tantes passions entre el jovent amb la seva visió de la Novena de Beethoven (vegeu-ne la crítica a la pàgina 32) com desercions –i devolucions d’entrades– entre la gent gran. La seva manera de denunciar la prepotència viril que gasta Europa va causar alguna deserció ja al principi, quan uns penis de cera es fonen i desinflen projectats a la pantalla gran, seguits del bust de Beethoven, també dissolent-se... Una cirereta per a un festival que pica alt.
Més de 30.000 persones assisteixen al Barcelona Obertura i 3.300 als concerts gratuïts del City+